Vida a Palermo

Si t'allunyes també hi ha la part de l'illa que he visitat!

En vermell: Llocs.

En verd: Cases de col·legues.

En blau: Ciutats que he visitat.

Mostra Palermo'09 en un mapa més gran

D'aventures que mai van com es planegen

I és el que tenen les aventures i la vida de "motxilero", que són imprevisibles... I has d'estar preparat pel que vingui, cosa que havia oblidat, es podria dir.
Ahir vam fer el meu comiat (i el del Guille també, que ha marxat avui), amb tots els bons amics que he trobat aquí, per sort sense lacrimogenitats fins a l'últimissim moment, absolutament genial. I ara hauria d'estar a un tren camí cap a Napoli. Però aquest matí he encès el pc per veure el telèfon del noi que m'havia d'allotjar allà (trobat a través de CouchSurfing) i en canvi el que m'he trobat ha sigut un "ho sento, he canviat d'idea, no t'havia dit que el meu "gosset" és un cadell de rotweiler, potser tindríem problemes...". Això a una hora d'agafar el tren. He contactat desesperada a la gent que hi conec, però res a fer. He deixat marxar el tren... I és que en una altra situació hauria marxat pensant "si cal, em tiro a la platja", però amb gat i tota la meva vida, es podria dir, a l'esquena... he preferit no arriscar. Així que m'he dit... cap a Roma falta gent! Allà tinc bastants amics d'amics, que estaven sent convençuts, i hi ha molts més couchsurfers... i sí, molts més couchsurfers en tots els sentits: els que allotgen... i els que busquen allotjament! El tren cap a Roma sortia a les 18h, molt bé, tinc temps, així que m'he passat el dia buscant i rebuscant i preguntant... sempre amb resposta negativa. Bé, en realitat he tingut una positiva, però demà (quan arribava) no em podia allotjar, només a partir de dissabte. Doncs au, trobar sofà per una sola nit no és tant difícil! Al final he començat a buscar també albergs i pensions on acceptessin animals. Massa car. Campings. Enlloc posava si s'hi podia entrar amb animals. Coi! Al final TOTES les respostes han arribat a les 17.15h: un noi que sì, que m'acollia. Un camping que cap problema... I que faig jo, tota estúpida? Provar de tancar maletes i arribar a l'estació. Impossible. A mig camí m'han començat a caure coses, recollint-les m'ha bolcat la maleta amb la caixa del gat a sobre, s'ha obert, el Sciro ha sortit corrents tot espantat, casi l'atropellen, l'estúpida del cotxe pitant perquè apartés la maleta del mig del carrer mentre jo estava sota un cotxe intentant "caçar" el gat... hem acabat el Sciro amb un atac de pànic, jo amb un atac de nervis i les maletes esparcides per tot el carrer. Un drama, vamos.
Així que m'he tornat cap a casa amb la cua entre les cames, i quan he encès l'ordinador m'he trobat el missatge d'uns bons amics de Roma dient que cap problema, que m'acullen ells... meeeec! Massa tard!

I bé, ara no sé quan arribo a barna... serà com a molt d'hora el dilluns 26, depèn de per quants dies em poden acollir!

Tornem, però fem-ho bé!

Aquest és el primer esboç de la ruta cap a Barna. Palermo > Siracusa (que encara no l'he vist) > Napoli > Benevento (a veure a un col·lega) > Roma > Civitavecchia (pillem el ferry cap a...) > Barcelona!
Estic tirant de CouchSurfing per buscar sofà on passar la nit, cosa difícil portant el gat a sobre! Però bueno, tinc quasi una setmana per acabar-ho d'organitzar...
Desitgeu-me sort!


Visualizza Palermo - Roma - Barcelona in una mappa di dimensioni maggiori

A grattatè, a grattatè, a grattatella la!

Sisi, ho sé, fa segles que no escric i no he explicat res del viatget a Sardegna... just tornar d'una setmana de divertiment, aprenentatge, noves experiències, nous amics... em vaig topar de cara amb l'entrega de projectes, que portava dues setmanes sense tocar, amb la mancança d'apunts i llibres per l'exàmen de storia de dimecres que ve i amb l'imminent arrivada DEL RETORN, el maleït, l'innombrable RETORN. Així que em va venir una depre molt gran molt gran, i se me'n van anar les ganes d'explicar res.

Ara, l'entrega de projectes està feta i entregada (vaig treure un 30! un peazo de 10!!), he trobat el llibre per poder estudiar storia (600 pàgines en italià en 4 dies... :S), tinc feina per l'agost al bar de me avia (així que ja sabeu on farem la primera birra, no? que a mi em toca fins les 22-23h!) i m'estic planejant una tornada ESPECTACULAR (porque yo lo valgo), en tren, parant com a mínim a Napoli i a Roma, on tinc col·legues malabaristes, i potser a altres llocs així perquè sí, i després de Civitavecchia (el port de Roma, es podria dir) a Barcelona en ferri, tot això amb gat i maletes, i prenent-me una setmaneta.

Tinc la sensació que no he vist la meitat del que hauria d'haver vist, que quasi no conec la Sicilia, que em manca tant per veure de Palermo mateix... després de l'exàmen tinc una setmana intensa, d'intentar almenys explorar un poc Palermo a la vegada que acabo tràmits per tornar (no sabeu la de documentació que li haig de fer al gat!).
Avui per començar ja he tastat una cosa típica que encara no havia tingut el plaer, i és el que li dóna títol a aquest post: La grattatela siciliana! Ja fa temps (des que va començar el bon temps) que ens "toca els ous" el venedor ambulant de grattatella, que passa cada dia sota la nostra finestra cantant "a grattatè, a grattatè, a grattatella la!", que s'enganxa de mala manera, la cançoneta! I jo em passava el dia cantant-la sense ni tant sols saber que coi era... Granissat!! Granissat fet a l'antiga! El tipus porta a la fregoneta un bloc de gel d'aquests gegants, i el grata allà mateix, davant teu (amb un rallador de formatge) i t'hi tira sirop. Mmmmm, boníssima! La foto és la única que he trobat que era literalment el que m'he trobat.


I estic ja pensant que en breu us veig, que torno a la meva ciutat, al tè i shisha de la Clandestina, a perdre'm pel gòtic, a Santa Maria del Mar, a les birra-paquis de la Rambla del Raval, al sushi al costat de casa me avia... i cada cop en tinc més ganes!

(intento escriure sobre Sardegna en breu, au!)

La Uni, la Mamma i cap a Sardegna!

Ostres, fa un munt que no actualitzo! Porto unes setmanes que he estat bastant ocupada, tant per la uni com per altres temes.

Fa dues setmanes vam tenir el workshop de projectes, que qui m'hagi estat llegint ja recordarà del primer quadri: tota una setmana de 9 a 18.30 a la uni, fent la "recta final" de projectes. L'altra vegada m'havia anat genial, aquesta... no vaig fer ni brot. Vaig tenir una setmaneta diguem que...desmotivada. A més dijous tenia examen d'història, pel qual em faltaven la meitat dels apunts i no vaig trobar el llibre que recomanava el profe, així que fatal, el vaig deixar quasi en blanc. Per sort a juliol hi ha la part oral, i pots optar perquè et comptin només aquella. Imposa més, l'oral, però és més patilleru i a més sent erasmus els profes t'ho solen posar fàcil :D.

La setmana passada vam tenir una petita entrega per mostrar el que havíem fer durant el workshop (em va tocar currar un poc, sí) i per que els profes decidissin qui podia anar a primera convocatòria (demà), qui a la segona (el 7 de juliol) i qui havia d'anar a setembre. Bàsicament "filtraven" la gent segons qualitat i lo avançat que portessin el projecte.

A mi m'ha tocat demà. Merda. perquè aquí vénen el 3r i 4t punt:

M'ha vingut a veure la mama! Va arribar dissabte al vespre i ha marxat avui. Curt però intens! hem visitat Palermo a fons, Monreale, que té una catedral normanda amb uns mosaics impressionants, i Cefalù, un poblet de costa a una hora d'aquí, molt maco. Ja havia decidit que no hipotecaria aquests pocs dies per tancar-me a casa a fer l'entrega de projectes... a més, coincidint que marxa me mare, jo també marxo:

Demà me'n vaig a Sardegna! Que dius... i perquè agafes un vol a Sardegna pel dia de l'entrega? Doncs perquè teòricament l'entrega era ahir o avui, com a molt tard... La van retrassar la setmana passada.

Una setmaneta, me n'hi vaig! de divendres a diumenge hi ha una convenció de malabars, com aquella a la que vaig anar a Milano, on amb sort retrobaré alguns dels amics que vaig fer allà, i em trauré alguns calerons venent els buugengs que he estat fent, que m'han pres el poc temps lliure que he tingut. Els buugengs? El meu nou malabar (no sóc jo, eh? que jo estic començant!):

Hipnotitzant, eh? Doncs és difícil i car de trobar (només els ven un filipí, per 200€ la parella), així que me'ls vaig fer jo, i ja que hi era... doncs n'he fet un parell de més i espero vendre'ls a la convenció!

Ara... haig de seguir treballant un poc, que em falta pintar-los, a part de fer la maleta!

El que passa a l'Albergheria, es queda a l'Albergheria.

Avui és el primer dia de calor calor. En comptes d'anar a fer projectes a casa del Claudio, com la resta de la setmana, m'he quedat a casa, que haig d'acabar la maqueta. Evidentment, finestra oberta tot el dia, i la taula al davant per aprofitar la llum del solet. Escolto acudits de l'Eugenio al youtube mentre retallo cartolines. De cop escolto també crits, molt "barullo" al carrer. Una manifestació pel mig de l'Albergheria? No pot ser... Surto al balcó. Tothom ha pensat el mateix i veig alguns dels meus veïns per primer cop. Una baralla, pel que sembla. Pel que sembla, perquè aquí les baralles no les veus. No hi ha osties, només insults i amenaces. Potser per això els insults sicilians són tan elaborats! Molt "gallitos", ells. Com a totes les baralles, un munt de gent al voltant, alguns "aguantant-los" (no cal molta energia, no hi ha ningú amb ganes d'hostiar-se), altres més lluny, observant i comentant, els balcons de tot el carrer ocupats. Un noi se n'allunya, amb una porra travessada de claus a la mà. Ostres! Ara el meu company de pis em diu que la baralla l'han començat dues senyores grans, i després s'hi han ficat els homes.
El que té viure en un barri de "tasci" (quillos)...

La llum al final del túnel...

Doncs sí, tot i que sembli que això no s'hagi d'acabar, o més bé no ho vulguem, la tornada s'està convertint en un tema recurrent que provoca cares llargues instantànies... I no és que ens faci plaer treure'l, però la inseguretat generalitzada que envolta l'últim mes d'erasmus està a l'ordre del dia! Palermo és Palermo, i és impossible saber dates segures d'examens, pel que no sabem què serà de nosaltres al juliol. Potser el 20 i tant de juny ja acabo, potser no sóc lliure fins al cap d'un mes... I aleshores? Podem anar una setmaneta a Sardegna a finals de juny o no? Ens en tornem cap a mitjans de juliol per poder currar? (sembla que tots estem més o menys en la mateixa situació de necessitat de curro estiuenc... i aquí a Sicília te'n pots oblidar!) O aprofitem juliol i ens muntem un espectacle de malabars i ens paguem així un viatget pel sud d'Itàlia?
Comença a ser hora de pensar en comprar vols de tornada, tot i que sense visites a la vista i la de coses acumulades durant quasi un any, a més d'un gat, l'avió no és una opció tenible en compte. Així que ja m'estic informant de trens i contactant gent per fer carsharing. La tornada ja serà una aventura!
I comença a ser hora també de començar a buscar curro per l'agost, i de posar el book al dia, començar a fer-lo còrrer per tenir curro a un despatx al setembre, de contactar al meu "jefe" al bar on feia de cambrera l'any passat els findes per veure si puc tornar-hi... això de passar d'un any d'erasmus a la independència econòmica (vivint a Barcelona) tot de cop serà dur. I haig de pensar també en el tema del PFC!

I a part de tots els plantejaments i estressos relacionats amb el final d'aquesta experiència, la vida a Palermo a agafat, tot de cop, una tranquil·la monotonia. Projectes, classe, les tardes al parc, de xarreta i malabarejant, birreta a la nit, festes ocasionals... Res digne de menció. I tot i que a vegades s'agraeix aquest ritme pausat i repetitiu de vida, em sento malament en pensar tot el que em falta per veure de Palermo i Sicilia, coses que les poques visites que he tingut han fet i jo encara no (veure el Palazzo dei Normandi, pujar a l'Edna, una visita a les illes...), i que sempre m'argumento amb un "amb els pròxims que vinguin hi vaig" i ni tant sols sé si vindrà ningú més, doncs les poques visites que segur segur venien se n'estan desdient... Tantes coses que des que estic aquí dic que vull fer, i ja començo a veure el temps massa just, o massa calorós!

I mira per on, resulta que estic un poc negativa, no? Au, que és dissabte a la nit, toca birreta i un poc de ballaruga!

4a Convention di Giocoleria della Brianza

Doncs sí, com bé deia el Lau, a fer el hippy! Ja fa una setmaneta que he tornat de Milano, i encara m'estic recuperant...
Que què coi és una convenció de malabars?? Fa un mes jo també m'ho preguntava, quan el Brian, un col·lega de Palermo (conegut, més que altra cosa) em va convèncer per anar-hi, interessadament, més que altra cosa, perquè no trobava a ningú que l'acompanyés... Em va explicar que és bàsicament un munt de malabaristes que es troben, fan tallers, s'entrenen junts, i al final hi ha una "Gran Gala" on vénen artistes internacionals. I que hi aprens moltíssim. Doncs au, som-hi! Sóc fàcil de convèncer si a sobre el vol surt baratet i la inscripció encara més... :D
Vol a Milano i tren fins a Imbersago, un poblet a 30km de la ciutat que, potser pel contrast amb Palermo, em semblava més alemany que altra cosa: tot verd, veïns que es saludaven quan es creuaven amb la bici per anar a fer la compra, molt net... Vam plantar la tenda i en 5min ja estava coneixent gent, altres que com nosaltres arribaven massa d'hora. Ja el primer vespre, a la gespa que al dia següent s'ompliria de tendes, vaig aprendre un parell de coses noves amb el bastó (si algú no ho sap encara faig malabars amb staff, un bastó de 1,20m).
Els quatre dies de convenció funcionaven d'una forma bastant simple: entrenar-se lliurement sia a la palestra (un camp de futbol sala a cobert) o al prat, o realment on et vingués en real gana.

[Entrenanat a al palestra]

[O al prat]

Havies d'anar controlant la graella dels workshops on qui volgués podia oferir tallers, des d'iniciació al hula hop a com organitzar un espectacle.

[Taller de trapezi i tela]

Al vespre palco aperto a la carpa de circ, on qui tingués un espectacle podia pujar a l'escenari a compartir-lo. I després a seguir malabarejant, fer festa a la tenda, o a la pista de bàsquet a encendre!

[Aquest tio era un crack amb dos bastons... Quina envejaaa!]

Una experiència increïble! Al matí, llevar-se, esmorzar, tirar cap a la palestra (sí, la gespa és més agradable, però feia un sol increïble i massa calor...), estiraments, practicar... i jo que sóc una novata amb el bastó, que ja voli pels aires o caigui a terra no és discret (a més n'hi ha pocs), cada dos per tres em venia algú a proposar-me que fes això o girés així o el que fos, sempre gent que malabarejava amb altres coses! Però tothom sabia un poc de tot realment... fent amics, vamos!

[Provant alguna cosa nova, segur, per la cara de concentració...]

I al final acabava semblant encara més novata, perquè em passava el dia provant els nous trucs. I sí, realment he après moltíssim, m'he fet una bona llista de nous trucs a "matxacar", i he descobert que el meu fantàstic bastó és una porqueria... massa lleuger! Només tornar a Palermo em vaig muntar un workshop de construcció de bastons i en tinc tres nous, per diferents tècniques... Sempre després de recuperar-me de les agulletes i els múltiples blaus que vaig acumular... (el bastó és perillós, sobretot quan proves nous llançaments...).

[Nous bastons! Els meus són els verds]

Amb el Brian, el meu company de viatge? Buenu, els perills que té anar amb un pràcticament desconegut... tot molt bé fins que va començar a trobar coneguts i em va deixar un poc "sola ante el peligro". Així que me les vaig haver d'arreglar sola, anar pel meu compte, fins que jo també em vaig fer els meus amics, gent maquíssima! Hi havia un bon rotllo generalitzat genial. Quan coneixies a algú solia anar amb un "com et dius? i amb què fas malabars?". Trobar un tema de conversa per trencar el gel no era difícil, realment... xD

[Nous amics! Aquí a la carpa, a un palco aperto]

Dissabte vespre la Gran Gala: impressionant, realment de tenir la boca oberta durant tot l'espectacle.
Diumenge va haver-hi cercavila pel poble, tots amb els malabars, que va acabar a la carpa amb les "olimpíades dels malabaristes": resistència amb 5 boles, amb 7 boles, amb les masses, habilitat amb monocicle... divertidíssim!

[Cercavila sota la pluja]

[A veure qui aguanta més fent girar 7 boles...]

I a la nit la festa de comiat: el Renegade Show! Sembla ser que es fa a totes les trobades de malabaristes... Durant el cercavila i les olimpíades, que eren obertes a tothom, hi havia gent recollint calerons pel Renegade. El que no sabien els innocents vilatans era que estaven finançant un munt d'alcohol! Es va muntar un "escenari" a la palestra, i hi podia pujar qui volgués a fer espectacle, des de coses sèries fins a les més absurdes que et puguis trobar. El show té un caire còmic, per divertir-se, així que com més absurd millor... A qui pujava el convidaven a beure el que volgués. I cada dos o tres actuacions... vi per tothom! Us podeu imaginar que les actuacions anaven degradant i degradant i degradant... Ostres com vaig riure! Ja tenia prou agulletes, que me'n vaig guanyar també als abdominals! Vam acabar a les 6 del matí, i alguns encara es van quedar!

[Renegade en un estat avançat de la nit. Atenció al terra de l'escenari, hi ha de tot!]

Tornada a la tenda a dormir un poc, que tocava marxar en breu, per trobar-la inundada (havia plogut...) i... d'aquí fins arribar a Palermo al dia següent va ser una altra aventura, així que ho deixo aquí! Només que he tornat amb un catarro de dies al llit, i moltes ganes de passar les tardes al parc!

Aquí el link per veure totes les fotos de la convenció.
I aquí un recull de vídeos que he fet (es nota l'antiguitat de la meva càmera? xD)

HOPPA PARTY!

Feia mesos que l'esperàvem, i just quan arriba es posa a ploure... la Hoppa Party, el primer festival estiuenc, tot i que més que festival se'n podria dir rave!
Dissabte vespre ja estàvem plantats a la platja de Torre Normanna, a mitja horeta de Palermo, muntant la tenda abans que tornès a ploure. Molts dilemes havien corregut dissabte! Hi anem? No hi anem? Quan? Al final vam trobar cotxe i vam decidir que si calia ballar sota la pluja, s'hi ballava! I això vam fer... Nit de música electrònica a una platja a les fosques, on la única llum que hi havia era la llum negra de la taula de mescles i els braçalets luminescents que portàvem tots, cadascú a un lloc més original: com a arracades, recollint el cabell, lligat a llocs varis del cos...
Les poques estones sense pluja s'omplien de foc, tots els que en teniem trèiem els malabars i disfrutàvem d'una altra forma de la música... Va clarejar i encara ballàvem. I encara plovia...

[El Guille i jo ven xops de bon matí (i el braçalet de llum enredat a la trena!)]

Els toldos que havien posat calaven, estàvem xops i començava a fer fred, així que jo vaig preferir anar-me'n a descansar a la tenda, calenteta dins el sac. Pocs cops he dormit tant bé! Va entrar i sortir gent, van parar i reencendre la música, i jo no me'n vaig enterar... Em vaig despertar poques hores després perquè la tenda era un forn. Un forn?? Com pot ser, si fa mal temps? Obro la porta i... un sol espectacular!!

Em vaig posar el banyador, vaig agafar les quatre coses bàsiques i cap a fora! Wow. Reggae, platja, mar, sol, birreta, bon rotllo... simplement increïble!

[Ballant reggae acabats de sortir de l'aigua]

Al llarg del dia van anar arribant més i més col·legues que s'havien animat veient el dia, i quan s'apropava la posta de sol ja estàvem tots ballant drum'n'bass com bojos.

M'hauria agradat quedar-me fins al final, però a les 8 del vespre ja portava 24h allà, i tot i haver dormit unes poques hores estava absolutament destrossada... Vaig tenir la sort que alguns amics tornaven en cotxe cap a Palermo. Dutxa, sopar i llit, que demà hi ha entrega de projectes!


I aquesta va ser l'altra felicitat! Ahir vam tenir una correcció important de projectes, de les que si no portes ja et pots oblidar d'aprovar. Res a veure amb el quadri passat, aquest projectes! Tenim un profe bastant jove, que ha currat a França, i es nota que ha estat fora... Té un mètode bastant estricte, que ens fa anar sempre de cul (i això que jo només treballo per aquesta assignatura!), però que funciona de meravella i a final de quadri s'agrairà: marca els temps rigorosament, i tenim "entrega" pràcticament cada setmana. Fins ara hem fet el masterplan d'una zona bastant degradada a prop de la uni, en grups de 6, que va ser bastant dur sobretot perquè quatre dels meus companys eren bastant inútils. Es lo que hay. Ara hem començat (ja cadascú al seu rotllo) a entrar en projecte. Primera fase: disseny del programa arquitectònic. Decidir els volums dels edificis, usos, alçades... sense entrar-hi. I ahir corregíem. Ja va avisar que les correccions serien estrictament per tothom (vamos, que estàvem obligats a escoltar-les), perquè no podria corregir als 39 que som i intentaria generalitzar perquè servissin per tots. Ahir es podia quedar només poc temps (després van seguit corregint les assistents del profe), i va decidir que ell corregiria només dos projectes, un bon exemple i un de dolent. Em va tocar. Ser el bon exemple! Vaig haver d'exposar a primera hora del matí, la primera, afònica, resacosa, amb l'esquena en carn viva (de la cremada que portava de diumenge) i feta pols... Però m'ha fet molt happy per un cop ser la destacada de classe! S'ha de dir que vaig estar tota la setmana passada currant com una boja, sobretot per poder acabar divendres i anar tranquil·lament a la Hoppa, i estava molt contenta amb la feina. Al llarg del dia ho vaig anar passant cada cop pitjor, perquè per absolutament TOTS els projectes que van corregir em van posar com a exemple... quina vergonya!
I aquesta és la làmina que he fet!

I demà marxo cap a Milano, a una convenció de malabarisme, amb la intenció d'aprendre un munt amb el meu bastó!

Totes les fotos de la Hoppa i més, a l'album del facebook.

Tots els còmics de LaRínxol, clicant aquí!

De cendra i avions cancel·lats

No sé si sóc jo, però el núvol que cobreix avui Palermo és estrany... serà que és el famós núvol volcànic? La llum del sol l'atravessa d'una forma peculiar... Esperem que no ens espatlli el cap de setmana, que per fi arriba la Hoppa Party, el primer festival estiuenc! (d'uns quants que tindrem aquí...) Platja i 48h de reggae, dnb i similars. I gratis! Sembla que aquest cap de setmana Palermo es quedarà buit de jovent! Per això ara toca treballar molt i acabar l'entrega de dilluns abans de marxar cap a Torre Normanna.

I a veure si la setmana que ve puc volar! Dimecres (si la cendra ho permet) me'n vaig cap a Milano, que hi ha una convenció de malabarisme que pinta genial. Avui el col·lega amb qui vaig m'ha recomanat que comprovi que no m'haguessin cancel·lat el vol. "Què me l'han d'haver cancel·lat? Si no he rebut cap mail!". Efectivament, me l'havien cancel·lat. El d'anada i el de tornada. Et donaven la opció d'agafar-ne un altre sense cap cost afegit, només havies de clicar una de les opcions que t'oferien. Una de les quals era a la mateixa hora que el que ja tenia... ¬¬' Crec jo que deuen estar reorganitzant els vols, cancel·lant a tothom perquè els que realment s'han quedat a terra tinguin alguna opció. Tonto el último. Doncs mira, jo he tingut sort i he millorat. Arribava a Milano massa tard, i en tornava massa d'hora, ara he trobat vols a hores més decents que no havia agafat perquè eren més cars. Gràcies, senyor volcà!

Visites, estrés sense raó, pasqua i més visites!

Uf, tant temps sense actualitzar! I han passat tantes coses! Bue, més raó per resumir... Nem per parts!

Després de la visita del Marc i el Matteo tenia una setmana "lliure" fins la següent visita: la Iris i l'Unai. I aquesta empalmava amb la de la Moqui. I mentre estigués la Moqui aquí tenia entrega-examen de Restauro, i just després entrega de Projectes. Quin estrés! Evidentment la organització del temps era clara: en aquella setmana havia d'avançar tant com pogués! Així els hi vaig dir als companys de Restauro, i em van dir que cap problema, igualment ells per setmana santa marxaven al poble... Ja us podeu imaginar que durant aquella setmana, com bé diu Murphy, no vam fer absolutament res, i van decidir començar a treballar el mateix dia que arribaven la Iris i l'Unai. Així que els vaig haver de dir que haurien de recórrer la illa sols, que jo m'havia de quedar. Se'n van anar tres dies a visitar Catania, Taormina i l'Edna, mentre jo em quedava a casa, esperant que m'arribessin els arxius que havia d'arreglar... 1r dia: cap notícia. 2n dia: m'arriba un arxiu. Equivocat. Em passo el dia intentant localitzar la companya, però està en algun dinar familiar o similar, mentre jo segueixo a casa cagant-me en tot. 3r dia: rebo l'arxiu correcte, però està perfecte! Un altre cop la meitat del dia intentant localitzar la col·lega per preguntar-li què coi haig de fer amb allò. Ah, ok, capito, aconseguit. Però per fer-ho necessitava un altre arxiu, que tenia un altre company. L'altra meitat del dia intentant localitzar l'altre company. I just quan ho aconsegueixo tot i em puc posar a fer feina... tornen la Iris i l'Unai! Quina ràbia haver perdut tres dies així!! I no va ser l'única vegada, perquè ho vaig haver de tornar a viure durant la següent excursió superchula que van fer. Un altre cop tancada a casa sense poder fer la feina per alguna cagada dels meus companys. Us imaginareu que a aquestes alçades el cabreig que portava acumulat era considerable...
Amb tot vaig disfrutar molt de les estones que vaig passar amb ells, em va encantar poder ensenyar-los la ciutat i que coneguessin als col·legues, posar-nos al dia, todo eso!

[No podia faltar el dissabte a Garraffello!]

Diumenge al vespre va arribar la Moqui, tot just per poder fer un soparet tots quatre junts, perquè al matí següent la Iris i l'Unai marxaven. Dilluns vam fer visita amb la Moqui per la ciutat, i vam estar veient on podia marxar a donar un volt, ja que tornava a estar amb les mateixes: massa feina per fer. Però em va trucar el Jorge, que tenien una furgo que els pares del Guille havien pagat per un dia més però ja marxaven, i que ens n'anavem d'excursió. Dilemes dilemes... amb el cabreig que carregava vaig fer un "que le den a Restauro" (sobretot perquè m'acabava d'enterar que estàvem aprovadíssims, però els meus companys anaven a per nota) i ens vam anar a voltar. Cap a on? boh! Carretera i manta! Com la fregoneta era gegant vam tirar-hi dins tot el que ens podia fer servei, i amb un "edna? messina? qualsevol lloc?" vam marxar. 1a parada: Un castell davant del mar, que teniem intenció "d'okupar" per una nit. L'havien trobat per casualitat en una excursió anterior. El cas és que els propietaris havien decidit posar-se "manos a la obra", i totes les entrades que havien trobat obertes en l'última visita estaven inaccessibles. Al final vam aconseguir colar-nos saltant una tanca, i vam investigar a fons la mansió. A les fosques! Molt chulo, tot plegat, però vam decidir buscar un altre lloc on fer nit, a saber qui podia aparèixer al dia següent a primera hora!

[En pleno "salto de valla"!]

Amb la tonteria ja se'ns havia fet tard, així que vam començar a buscar on acampar. Els problemes que porta ser tanta gent! Primer vam pujar a una muntanya, a acampar a la natura, però feia massa fred. Al final vam acabar a Finale, un poblet prop de Cefalú on hi havia una zona d'acampada mig il·legal. I això ja eren com les 4 o 5 del matí! Quan ens vam llevar vam visitar el poble, i vam seguir camí (sense destí concret...). Anant cap al Parco dei Nebrodi (amb intenció de localitzar un lloc on fer nit perquè no ens tornés a passar el mateix) vam parar a Mistreta, un poblet preciós tot medieval.

I després cap al Parco! Es nota la primavera, tot verd... Vam muntar tendes, buscar llenya, i passar una nit de somni enmig de la natura, cuinant pasta sobre les brases, disfrutant del djembé del Guille, de les demostracions de malabars del Jorge i d'un munt d'històries al voltant del foc.

[Tota la troupe: el Guille, el Jorge, l'Alessia, la Marta, la Moqui i jo]

Al matí ja vam tornar cap a Palermo, que jo tenia feina i s'havia de tornar el cotxe. Quedava un dia per l'examen-entrega, i estava un poc agobiada... però resulta que tota la feina per la que m'havia estat quedant a casa es podia fer en un parell d'hores! Increïble... Al final un 27 a Restauro! Imagineu com són les coses aquí que el nostre 27, que vindria a ser un 9 nostre, era la nota més baixa de classe... i els meus companys amb cares llargues!

Els dies següents la Moqui va marxar a girar, però aquest cop vaig poder aprofitar el temps: tot el dia tancada fent projectes en grup. Jo que em pensava que aquest quadri seria lleugeret perquè només tinc dues assignatures, però a projectes tenim preentregues cada setmana! És duríssim! I així segueixo, barallant-me amb els compis, que menys un són tots prototipicament sicilians fins fer fàstic (aclariment: no s'hi pot treballar!), i desitjant que s'acabi la part en grup...

Per cert! He après a fer pizza!

Com sempre, totes les fotos penjades al facebook.

I els còmics de LaRínxol no paren! Al facebook i amb blog propi. 

Sciro al parc!

Ahir (i també avui) feia un dia massa fantàstic per quedar-se a casa. Així que vaig acabar ràpid la feina de projectes, vaig ficar al Sciro al transportin i me'n vaig anar cap al foro italico, aprofitant que sent divendres hi hauria poca gent i el gat no es posaria massa nerviós. Al principi vam tenir una mica de conflicte, perquè li va encantar la vida selvatge i es volia ficar tota l'estona sota uns matorrals plens de merda i d'on no el podia treure. I quan l'aguantava fora es posava histèric! Al final vam canviar de lloc i ens vam posar al costat d'uns altres matorrals més petits, sota els que no podia anar molt lluny, i va anar genial! Vam muntar el picnic a uns 5m dels matorrals, i el gat es dedicava a anar-hi i tornar-ne quan volia, sense allunyar-se mai molt. Inclús vaig aconseguir que em seguís un poc caminant!

Vam acabar el dia a l'Anomalia, un centre social okupat on estem construïnt una pared d'escalada (ja que on anàvem està tancat des de nadal i no n'hi ha un altre), amb el Sciro tot tranquilet, d'exploració o descansant a la caixa, i tornant cap a casa es va quedar completament roque al transportin, sense donar la tabarra com sempre!

La veritat és que vam arribar els dos petadíssims a casa, ens vam tirar al llit 5min i ens vam quedar adormits al moment... al final ni tant sols vaig sortir!

Gelat...

Avui tenia classe d'història de 8:30 a 10:10, i després cap a casa. Els dimecres són duríssims, costa aixecar-se per una sola classe de poc més d'hora i mitja, i a primera hora! Però s'hi ha d'anar, que el profe és boníssim, realment molt bo, interessantíssim tot el que explica, tot i que sigui més a l'estil compo (saltant endavant i enrere en el temps, centrant-se en només una cosa de cada època... del pal). A més que no segueix un llibre ni res... I que vaig amb gent de 2n i no conec ningú que em pugui deixar els apunts si falto... Així que a les 8:30 plantada a la uni!

Quan tornava cap a casa, a mig matí, m'ha donat per parar-me a una gelateria que sempre em crida l'atenció, i m'he menjat un gelat de canyella i kinder bueno. Aquí no s'acaben mai els gustos per provar! A més són baratíssims: 1,60€ el cono amb dos boles, que no són boles, és amb la pala i carregant-lo bé! Quina felicitat...

Per cert! He afegit un parell de pestanyes al blog, una amb el text que tenia abans aquí a dalt i l'altra amb totes les vinyetes de Vita da Erasmus..., que mantindré actualitzat!

De visitismes alegres en mal moment

Realment avui tinc un humor pèssim per escriure, però porto massa sense actualitzar... així que em sap greu si hi poso cert to pessimista. Les coses que té tenir feina urgent per demà, que millor fer altres coses!

A principis de mes vam fer un mini viatget amb la tribu, la meva colla d'aquí, a Catania, la segona ciutat de l'illa i eterna rival de Palermo. Bastant improvisat, la veritat! Jo tenia l'entrega final de projectes el dimecres, quasi tots els erasmus estaven de vacances a Malta, i el divendres em va trucar el Jorge (madrilenyu de física), que al cap d'una hora marxaven de finde a Catania. En un principi em vaig negar en rotundo, tinc entrega! Però al cap de cop... què cony, faci el que faci el profe m'aprova segur, i tampoc serà tanc greu si no tinc un 30... (el 10 d'aquí, bastant comú entre els erasmus). Així que cap a Catania! Vam arribar al vespre, deixar motxilles a l'alberg i cap al carrer! Sopar, birretes (que van resultar ser mooolt més cares que a Palermo, a part que no vam trobar les de 66cl a les que estem acostumats) i a buscar la plaça on s'apalancava la gent. Curiós que la plaça on vam seure amb les nostres birres, com fem sempre a Palermo, estava plena de gent, però ningú hi bevia!

[El col·lega que tenia el Paco de visita, yo misma, la Marta (Coruña, periodisme), el Jorge, la Ilda (gallega també, però fa arqui a l'etsaVallès) i el Paco (Graná, BBAA), i la Josephine (sueca, polítiques) rere la càmera]

Ens vam estar divertint amb un hula-hop que havíem trobat, donant bastant la nota entre la joventut tranquil·la de Catania...

[La Josephine en plena competició de resistència]

I au, a buscar la festa! Catania té fama de molta millor festa que Palermo... no sé d'on treu aquesta fama, perquè nosaltres no la vam trobar... Al final vam tenir sort de trobar cartells d'una festa reggae a prendre pel cul, però factible a peu, així que vam passar una bona nit! Dissabte turisme sota la pluja. La ciutat és preciosa! Com està als peus de l'Edna gran part dels edificis estan fets amb pedra volcànica, tota negra i porosa, combinant-la amb l'altra pedra comú allà, blanca i dura com el marbre. I les façanes estan generalment estucades en un to gris fosquíssim, guapíssim! Una pena que fes mal temps, perquè generalment es pot veure l'Edna fumejant...

[Sota l'elefant de Catania, símbol de la ciutat]

I a la nit de nou, aquest cop sense gens de sort. En part pel mal temps, que la gent no va sortir, i sobretot perquè simplement els dissabtes a Catania no hi ha festa. Així que d'horeta cap a l'alberg, i diumenge matí cap a casa!

L'entrega de projectes prou bé, al final. Vaig treure un 28 (sobre 30) portant la maqueta mig acabada i amb els renders impresos massa petits... La nota més baixa entre els erasmus, sí, però lo més alt que he tret mai a arquitectura!

I la noticia alegre de la setmana ha estat la visita del Marc Marin i del Matteo, que van arribar dijous i han marxat avui. Dijous mateix, mentre visitàvem la ciutat, em va trucar l'Eugenio, un dels companys de Restauro, per dir-me que havien adelantat l'entrega que teniem pel 20 del mes que ve al 7, així que ja m'estava anant cap a la uni a fer feina. Merdaaaaaaa! Nonono, deixa'm avui, i demà ens hi posem a sac! Uf, un dia sí que me'l va deixar! Però ja m'havia destrossat moralment: del 30 al 5 vénen la Iris i l'Unai, i del 4 a l'11 la Moqui, i jo amb entrega el 7!! Així que he pogut disfrutar poc de la visita d'aquests dos... M'ha alegrat molt que els hagi encantat la ciutat, perquè és d'aquelles que o te n'enamores o et fa fàstic. Bruta, mig en ruïnes... però autèntica i amb aquesta encantadora decadència! Em feia tant feliç veure'ls amb la boca oberta! Vam comprar bon peix al mercat i el Matteo ens va fer un sopar boníssim. M'ha encantat tenir-los aquí, tot i que hagi estat poc temps i poc disfrutat conjuntament, però veure cares conegudes a qui ensenyar la meva (nova) ciutat!

Avui he començat projectes. Amb dues setmanes de retard. La raó? La primera encara tenia l'entrega de projectes del quadri passat. La segona me la vaig passar barallant-me amb els profes per que n'acceptessin al seu grup. Conseqüències: si hagués anat la primera setmana podria estar al grup que projecten a Tunísia (aaaagh!), i avui m'he incorporat al grup de treball (per la primera part del projecte) que ja portaven aquestes dues setmanes de treball. A sobre m'he adormit, he arribat una hora tard, i el profe m'ha pegat la bronca, perquè ahir vaig estar fent restauro fins tard, que teniem correcció avui (exactament a la mateixa hora que el meu nou grup tenia correcció de projectes, i per tant no podia marxar perquè m'havia d'enterar què estàvem fent!). Quina vergonyaaa! A la pausa del migdia he baixat a casa a acomiadar-me del Marc i del Matteo, he arribat 10min tard a classe i m'han posat retard. Us ho podeu creure?? No només assistència, també posen retards! Ha estat realment un dia de merda. La "guinda" ha estat quan el profe ens ha dit que la primera entrega és el 12. El 12??? La Moqui marxa l'11!! No em puc creure la meva mala sort...

va de números: un 30, 1 nova companya i 25ºC.

Bue, a poc a poquet però sembla que això avança! Divendres vaig fer el meu primer exàmen: Teoria e tecniche del restauro. Em vaig passar tota la setmana tancada a la biblioteca estudiant un temari impossible d'estudiar en una setmana (tenint en compte que haig d'estudiar en italià...), perquè la profe no ens va dir què haviem d'estudiar fins una setmana abans. Per sort èrem tres els erasmus, i just els únics que voliem fer l'exàmen en primera convocatòria (dónen dos dies i pots escollir), així que vam fer un exàmen tranquilet i conjunt. Aquí quasi tots els exàmens són orals!! Mooolt raro... però gràcies a això els profes es poden patillar les notes i posar-nos coses com un... 30 sobre 30! per un exàmen de pena, la veritat... jajaja! Nota d'erasmus. El meu primer 10 a la carrera. I una assignatura menys!

I el divendres vaig tenir una altra felicitat: em van donar la meva nova companya d'habitació, la Sciro, una gateta tota negreta maquíssima! Ens estem fent bones amigues, tot i que estigui una mica boja i es dediqui a pixar-se al meu llit... Algú sap com se'ls acostuma a que pixin a la caixa de terra?? Estic farta de canviar i rentar llençols...

[La Sciro en ple miol... m'està fent embogir, tant miolar!]

I la tercera i última alegria també va arribar divendres: LA PRIMAVERA!! Sí, a Palermo ja ha arribat la primavera. Va ser bastant curiós perquè just fins dijous vam tenir scirocco, però de cop el calor era diferent... com menys reconcentrat... més uniforme... Així que per fi ens podem treure les jaquetes i guardar els paraigües, que ja tocava, amb dos mesos plovent sense parar ja en teniem prou! I ara es pot anar pel carrer només amb una camisa de maniga llarga sobre la samarreta, brilla un sol al·lucinant i la ciutat sembla haver canviat de color. Quina alegria!

I avui encara ha sigut pitjor, que a la primavera s'hi ha sumat el scirocco de nou. El que era una alegria a l'hivern en breu serà dur: avui estàvem a més de 25ºC, he sortit al carrer en samarreta de tirants!!

[El Foro Italico, el que seria el nostre Parc de la Ciutadella, que avui estava ben ple de gent!]

Així que au, comenceu a mirar vols que aquí s'hi està de conya!

Noves fotos clicant aquí.

Noves tires de Vita da Erasmus... aquí!

Palermo és petit petit... (guia de la vida nocturna palermitana)

Palermo és una ciutat realment curiosa...

Té més de 600.000 habitants, però el número va baixant (la gent en fuig!). Ocupa uns 160 km2, un 50% més que Barcelona (sísí, ho acabo de buscar a la wiki, Barcelona ocupa 100 km2!). És a dir, en termes teòrics Palermo és mooolt gran. En termes teòrics, es clar... Perquè fora del centre històric Palermo no és res. Edificis de vivenda alts i allargats, estil postguerra, que sembla més habitatge social que una altra cosa. Serveis i comerç bàsics. Algun local. Res més.

La vida de Palermo és al centre històric, sens dubte. M'han dit que és un dels centres històrics més grans d'Europa, però buscant info... resulta que la nostra ciutat vella és el doble de gran. El que sí que s'ha d'admetre és que és dels millor conservats, cosa que pot sonar contradictòria tenint en compte que una quarta part dels edificis estan en ruïnes, però no hi ha pràcticament cap edifici de després del barroc (exceptuant la zona comercial, el que seria el portal de l'àngel barceloní...).

Al centre històric és on hi ha totes les universitats, el comerç, l'administració, els serveis, l'oci... I justament cap a aquí volia tirar: l'oci nocturn palermità!

Tota aquesta intro era bàsica per comprendre la nit palermitana, doncs al final les reduïdes mesures de la ciutat (real) hi influeixen moltíssim. Bàsicament a Palermo només hi ha 3 formes de sortir de festa:

1. Champagneria + discoteques. L'ambient més "pijillo". Fa unes nits vaig passar per primer cop per Champagneria, que és el nom d'un bar però denomina tot el carrer, i vaig veure per primer cop bars amb taules tant dins com fora... cal dir que aquí la vida és al carrer, i en general de peu o sobre caixes de begudes. Als bars no hi sol haver prou lloc per estar dins. Menys aquí! Molts trajes, corbates i nenes maques amb vestits extremats. A les discoteques solen posar música house i res més, i curiosament per una ciutat tant econòmica com Palermo, l'entrada no sol baixar de 10€.

2. Candelai. Refugi dels "tasci", els que anomenem "metrocanis" (quillos metrosexuals). Candelai és un carrer ple de bars, panineries i locals de música house o pitjor. Ni tant sols al carrer s'hi pot parlar, de la confusió musical que surt dels locals. S'hi pot començar i acabar la nit! No és estrany veure-hi baralles (inclús a punta de navalla). De Candelai només se'n salven dos llocs: l'I Candelai, una discoteca més gran on solen fer bons concerts, i el 30&lode, l'únic local que se surt una mica de la norma i posen reggae i altra música ballable. Sol ser la opció quan hi ha ganes de sortir i no és dissabte... perquè el dissabte tenim la opció 3...

3. Ballarò - Taverna Azzurra + Garraffello: El rollo més "hippiós". De Ballarò us n'he parlat tantes vegades! Durant el dia mercat, a la nit lloc de copes. Bàsicament és un carrer un poc més ample que els altres, d'uns 50m de llarg, on hi ha 3 bars. És on comença la nit. Comença a omplir-se a les 19h (l'hora de l'aperitiu, aquí), i la gent seu sobre caixes de birra o s'està de peu envaint el carrer. La Taverna Azzurra ve a ser el mateix però a Vucciria, a uns 10min de Ballarò. Dissabtes no és estrany començar per aquesta última donat que està a 2min de Piazza Garraffello, de la qual també us n'he parlat sovint: música de qualsevol tipus, depen del dj que hi hagi, generalment reggae, drum'n'bass i similars, a una plaça rodejada d'edificis abandonats i ruïnes.

[Ballarò]

A part d'aquests també hi ha altres llocs on començar la nit:

Via Chiaveteri (un altre Ballarò), que té l'avantatge d'estar al costat mateix de Garraffello i és un bon lloc on fer una pausa si la música de Garraffello està un poc pesada.

Piazza Venezia, en general es comença per aquí si et ve de gust sopar una pizza.

El que fa divertit que la nit sigui tant limitada és que al final acabes coneixent a tothom a base de freqüentar els mateixos llocs. La gent més "hipiosa" sol combinar Ballarò, Garraffello, 30&lode (quan no hi ha Garraffello) i concerts de reggae i d'n'b. Calculo que devem ser uns 200, i ens coneixem tots de vista, com a mínim. És curiós algun cop que hi ha hagut un concert lluny del centre i tornàvem a ser els de sempre! Així com els dj's també els acabes coneixent, o els cantants coneguts de reggae sicilià... sempre hi ha algun conegut en comú que et presenta! I ells ja ens coneixen com els espanyols (som pocs els erasmus que anem sempre d'aquest rollo: el Guille, la Marta, el Jorge, la Ilda, el Paco, la Elsa, la Saraluz, la Leonie i jo, tots espanyols!). És ben divertit saber que no hi ha rasta a Palermo que no coneguis! hehehe.

I parlant del rollo nocturn, parlem d'alcohol! A part dels cubates, que fora de locals musicals són extranys, i de la omnipresent birra (la Forst, siciliana i més barata o la Moretti, més bona) hi ha certes begudes típiques palermitanes:

- Bomba: es troba exclusivament a Ballarò. És una mescla de vi blanc, suc i... ginebra o vodka, no recordo. És dolça i per tant altament perillosa. S'en pot demanar en got o directament una ampolla, que sol ser la del suc (o qualsevol altra cosa: vodka, rom, ballantines...) reutilitzada. Mai en proves dues d'iguals, de bomba, doncs la mesclen mooolt a ull.

- Zibibbo [tsibibbo]: Només es troba a la Taverna Azzurra. És un vi dolç licorós, semblant al moscatell.

- Sangue [sangüe]: També de la Taverna Azzurra. Vi peleón peleón. Només cal veure'n el color (sangue = sang) per entendre el mal que pot arribar a fer.

- Birra con sambuca (personalment, la meva preferida): Es troba a Garraffello i a Candelai. La sambuca és un licor fet d'anís. Es sol buidar mig got la mateixa ampolla de birra per reomplir-la amb la sambuca. mmmm!

Retorn a l'adolescència...

Perquè després de passar-se tot el dia tancat a casa fent maqueta, en companyia del Jose que crec que estudiava alguna cosa sobre fetges o ronyons, ve de gust baixar a Ballarò a fer una birreta, no? Total, ara mateix fa fàstic està tancat a casa, tornem a tenir el scirocco aquí, la temperatura ha pujat 10º tot de cop, d'un dia per l'altre, fa solet i em passo el dia amb la finestra oberta... I poder sortir de casa a la nit sense la jaqueta és un plaer! Així que cap a Ballarò falta gent! Però només una birreta, eh? que demà toca llevar-se d'hora per acabar la maqueta, que el divendres tinc l'última correcció...

El problema és que molts ens hem acostumat ja a la manera de fer siciliana, i el Paco, la Saraluz, la Elsa i la Leonie, amb qui havíem quedat, van trigar encara un parell d'hores a arribar... Entretant, asseguts al carrer sobre caixes de cervesa Forst, vaig retrobar tota la "panda" espanyola amb qui no solc anar, i vaig conèixer alguns dels nous erasmus. És curiós, això, que uns estan marxant, altres arribant, i veiem en els nous aquella espurna als ulls de "ostres, què fort, ja sóc aquí" que teniem nosaltres quan vam arribar. És ben bonic!

I bueno, coses que passen, la colla va trigar tant en arribar que per quan per fi van aparèixer jo i el Jose ja ens havíem "pimplat" un parell de cerveses i anàvem un poc brilla (llegit "bril·la", paraula italiana preciosa per dir "amb el puntillo"), i anar cap a Candelai, on hi havia una festa al 30&lode, el nostre local habitual, ens va semblar una idea magnífica (mmm... crec que inclús la vaig proposar jo...).

Al local vam passar de la cervesa a la birra amb sambuca (mira, ara escriuré un post amb les begudes curioses palermitanes!), cosa que mai augura un bon final de nit, vam estar ballant reggae per hores, amb la gent de sempre (sempre som els de sempre, quan hi ha reggae...), i vam acabar tornant a casa amb la Saraluz, la Leonie i la Elsa, cotillejant els fets nocturns...

[Carnestoltes al 30&lode, dissabte passat!]

El problema d'anar quatre noies soles per Palermo a les tantes de la matinada és que se t'enganxen moscardons que no hi ha manera que entenguin que no hi vols res. Plastes! Mentre intentàvem treure'ns-els de sobre a base d'absoluta indiferència va passar un cotxe fent escàndol, on anaven els dj's que havien punxat aquella nit. Sense pensar-nos-ho dues vegades vam saltar dins dels cotxe, totes quatre, sense demanar permís! Au, nem cap a casa del Lupen! A menjar entrepans de pa bimbo i arreglar el món, discutint lo retrògrads que són els sicilians (i hi estaven d'acord, evidentment), parlant de tatuatges, sexe, de la sessió de la nit... Genial! I quan en vam sortir resulta que ja era de dia...

Ostres, i jo que havia baixat només a fer una birra...

De fotos no n'hi ha de noves, últimament tinc la càmera bastant oblidada, però segueixo dibuixant! Clica aquí!

Vita da Erasmus... (07 a 09)

I els últims. Com sempre, totes les vinyetes i més al feisbuc, clicant aquí!

Vida d'Erasmus... (07)

1a classe. ...blabla i l'edifici blabla bla blabla...

2a classe. ...bla el mur es blabla i aquest carrer bla...

3a classe. ...us heu de fixar bla de l'arc que és bla...

4a classe. ...i aquesta magnífica volta de l'esglèsia de...

(LaRínxol i els primers dies de classe... que no s'empanava de res...)

Vida d'Erasmus... (08)

Dimecres.

Dijous.

Dissabte. - Vaig a l'habitació.

- Mmm... Aquesta no és la meva casa, no?

Vida d'Erasmus... (09)

1. - Bon dia, he oblidat el meu bitllet, podries entrar al meu mail i imprimir-lo, si us plau?

- El check-in són 40€.

- Què??

2. Després d'Europcar, Hertz, etc, que no tenen internet...

- Bon dia, he oblidat el blablabla...

- Cap problema!

- Yuhuuu!

3. Filtre de seguretat.

- Tot en una sola maleta, senyoreta.

- Allò és un bany?

(Motxilla per tres setmanes...).

4. 5min més tard...

Vita da Erasmus... (03 a 06)

Pels qui no tenen fb o no seguixen els links que poso... i pels que tenen fb: cliqueu per fer-vos fans de LaRínxol!

Vida d'Erasmus... (03)

8.30. Primer dia de classe... Busquem al prof. Fulano, té classe, però no hi ha ningú! - No tornarà fins la setmana que ve!

11.00. Després de 2h esperant que comencés la classe... - No, avui la classe era a l'aula del primer pis.

12.00. Provem una altra possible assignatura... - No, aquí és física, no estàtica... - Però a l'horari posa que és aquí!

13.30. Tot el matí sense fer res... - Per què no heu vingut a la presentació dels laboratoris? *

* Laboratoris = Taller de projectes i de restauro.

Vida d'Erasmus... (04)

Dilluns.

Dimarts.

Dimecres. - Fa calor!

Dijous. - Definitivament, el temps a Palermo està boig... -Sí...

Vida d'Erasmus... (05)

1. - Anem a la platja! - Siiiii!

2. És siciliana...

3. - Nois, avui és 28 d'octubre...

4. Bojos...

Vida d'Erasmus... (06)

1. - Fàstiiiiic!

2. - Mandróooooos!

3. - Fàstiiiic! - Mandróoos! - Què coi?

4. - Mandròooos! - Fàstiiiic! - La seva paraula preferida en italià...

De setmana de projectes, o potser mesos de projectes...

Perdoneu la llarga absència bloggera, si no he escrit és bàsicament perquè... no tenia res a escriure!!

Tal com vaig arribar a Palermo, feliç de tornar a casa, em vaig adonar que només quedaven tres setmanes de quadri, i que no havia fet absolutament res en tres mesos! Va ser un xoc, perquè no n'era conscient del poc que havia treballat per la uni... així que a tancar-se a casa i a treballar! Alternant projectes, que només havia corregit una idea a principi de curs, i només tenia una volumetria i poc més, amb restauro, que resulta que els meus companys de grup havien estat avançant feina durant les vacances sense dir-me res, amb teoria e tecniche del restauro, que hem de fer un treball i fins fa una setmana ni tant sols sabíem què havíem de fer... (el que té fer grup amb els erasmus de classe). Vamos, estrès absolut!

Vam acabar classes la setmana passada, i aquesta ha estat el workshop de projectes: tota la setmana tancats a classe de 9 a 18.30 fent projectes. Que diu aaaaagh! Doncs sí, ha estat durillo, però és realment útil! No he avançat mai tanta feina en tant poc temps (he passat de tenir poc més d'una volumetria al projecte acabat), i estava genial perquè tenies al profe sempre allà per demanar-li que et corregís qualsevol tonteria: "escolta, què et semblen els lluernaris?", "mira, he acabat la distribució dels containers, com ho veus?".

Com per primer cop hi érem tots, a classe, i a sobre amb maquetes i portàtils, va resultar que no hi cabíem! I uns pocs ens vam instal·lar a la sala davant de classe (les nostres aules de projectes surten de la mateixa sala de conferències, és bastant curiós...) i ens vam muntar allà una pseudo-narco, amb musiqueta, cervesa, tabac... i un fred de la hòstia!

El dijous vam decidir que el profe s'ho havia currat molt tot el quadri, vam fer una col·lecta i vam comprar pica-pica i cava per l'últim dia, ahir. Es va emocionar! Va ser molt bonic tot plegat, amb paraules de "heu sigut un grup fantàstic" i coses així...

I ens vam fer foto de classe i tot!

I la foto de rigor amb els erasmus de classe, que el profe ens va fer prometre que li imprimissim:

[En orden de aparición: el Fer (de l'ETSAB), l'Ileana (rumana), l'Annabel (francesa), el prof. Giorgianni, la Cristina (rumana), yo misma i hi falta el Pablo (Coruña).]

Ahir, en acabar el workshop (que es feia a tots els cursos) la "dele" d'aquí va organitzar aperitiu (aclariment: aquí l'aperitiu es fa abans de sopar, no abans de dinar!) amb dj i tot, a l'entrada de la uni! Poca gent, per això... els companys havien anat marxant mig morts al llarg del dia... (de la meva classe només vam quedar 4!).

I ara què queda? Doncs vaig descobrir fa dos dies que l'entrega no era aquest divendres, com seria lògic i tots pensàvem, sinó el 10 de març! Vamos, encara queda més d'un mes! I dues correccions entremig! Els molt asquerosos ens han retrassat totes les entregues a la primera o segona setmana del pròxim quadri, així que no tenim vacances... cosa que jo ja he decidit que no accepto, ja he parlat amb els companys dels varis grups que tinc i acordat que el 20 de febrer ho tindré tot acabat. Em quedarà estudiar pels exàmens, però ja m'ho arreglaré... Ara només em falta veure on marxo!

Com sempre, més fotos!

I de tant en tant encara segueixo fent vinyetes de la VITA DA ERASMUS...