HOPPA PARTY!

Feia mesos que l'esperàvem, i just quan arriba es posa a ploure... la Hoppa Party, el primer festival estiuenc, tot i que més que festival se'n podria dir rave!
Dissabte vespre ja estàvem plantats a la platja de Torre Normanna, a mitja horeta de Palermo, muntant la tenda abans que tornès a ploure. Molts dilemes havien corregut dissabte! Hi anem? No hi anem? Quan? Al final vam trobar cotxe i vam decidir que si calia ballar sota la pluja, s'hi ballava! I això vam fer... Nit de música electrònica a una platja a les fosques, on la única llum que hi havia era la llum negra de la taula de mescles i els braçalets luminescents que portàvem tots, cadascú a un lloc més original: com a arracades, recollint el cabell, lligat a llocs varis del cos...
Les poques estones sense pluja s'omplien de foc, tots els que en teniem trèiem els malabars i disfrutàvem d'una altra forma de la música... Va clarejar i encara ballàvem. I encara plovia...

[El Guille i jo ven xops de bon matí (i el braçalet de llum enredat a la trena!)]

Els toldos que havien posat calaven, estàvem xops i començava a fer fred, així que jo vaig preferir anar-me'n a descansar a la tenda, calenteta dins el sac. Pocs cops he dormit tant bé! Va entrar i sortir gent, van parar i reencendre la música, i jo no me'n vaig enterar... Em vaig despertar poques hores després perquè la tenda era un forn. Un forn?? Com pot ser, si fa mal temps? Obro la porta i... un sol espectacular!!

Em vaig posar el banyador, vaig agafar les quatre coses bàsiques i cap a fora! Wow. Reggae, platja, mar, sol, birreta, bon rotllo... simplement increïble!

[Ballant reggae acabats de sortir de l'aigua]

Al llarg del dia van anar arribant més i més col·legues que s'havien animat veient el dia, i quan s'apropava la posta de sol ja estàvem tots ballant drum'n'bass com bojos.

M'hauria agradat quedar-me fins al final, però a les 8 del vespre ja portava 24h allà, i tot i haver dormit unes poques hores estava absolutament destrossada... Vaig tenir la sort que alguns amics tornaven en cotxe cap a Palermo. Dutxa, sopar i llit, que demà hi ha entrega de projectes!


I aquesta va ser l'altra felicitat! Ahir vam tenir una correcció important de projectes, de les que si no portes ja et pots oblidar d'aprovar. Res a veure amb el quadri passat, aquest projectes! Tenim un profe bastant jove, que ha currat a França, i es nota que ha estat fora... Té un mètode bastant estricte, que ens fa anar sempre de cul (i això que jo només treballo per aquesta assignatura!), però que funciona de meravella i a final de quadri s'agrairà: marca els temps rigorosament, i tenim "entrega" pràcticament cada setmana. Fins ara hem fet el masterplan d'una zona bastant degradada a prop de la uni, en grups de 6, que va ser bastant dur sobretot perquè quatre dels meus companys eren bastant inútils. Es lo que hay. Ara hem començat (ja cadascú al seu rotllo) a entrar en projecte. Primera fase: disseny del programa arquitectònic. Decidir els volums dels edificis, usos, alçades... sense entrar-hi. I ahir corregíem. Ja va avisar que les correccions serien estrictament per tothom (vamos, que estàvem obligats a escoltar-les), perquè no podria corregir als 39 que som i intentaria generalitzar perquè servissin per tots. Ahir es podia quedar només poc temps (després van seguit corregint les assistents del profe), i va decidir que ell corregiria només dos projectes, un bon exemple i un de dolent. Em va tocar. Ser el bon exemple! Vaig haver d'exposar a primera hora del matí, la primera, afònica, resacosa, amb l'esquena en carn viva (de la cremada que portava de diumenge) i feta pols... Però m'ha fet molt happy per un cop ser la destacada de classe! S'ha de dir que vaig estar tota la setmana passada currant com una boja, sobretot per poder acabar divendres i anar tranquil·lament a la Hoppa, i estava molt contenta amb la feina. Al llarg del dia ho vaig anar passant cada cop pitjor, perquè per absolutament TOTS els projectes que van corregir em van posar com a exemple... quina vergonya!
I aquesta és la làmina que he fet!

I demà marxo cap a Milano, a una convenció de malabarisme, amb la intenció d'aprendre un munt amb el meu bastó!

Totes les fotos de la Hoppa i més, a l'album del facebook.

Tots els còmics de LaRínxol, clicant aquí!

De cendra i avions cancel·lats

No sé si sóc jo, però el núvol que cobreix avui Palermo és estrany... serà que és el famós núvol volcànic? La llum del sol l'atravessa d'una forma peculiar... Esperem que no ens espatlli el cap de setmana, que per fi arriba la Hoppa Party, el primer festival estiuenc! (d'uns quants que tindrem aquí...) Platja i 48h de reggae, dnb i similars. I gratis! Sembla que aquest cap de setmana Palermo es quedarà buit de jovent! Per això ara toca treballar molt i acabar l'entrega de dilluns abans de marxar cap a Torre Normanna.

I a veure si la setmana que ve puc volar! Dimecres (si la cendra ho permet) me'n vaig cap a Milano, que hi ha una convenció de malabarisme que pinta genial. Avui el col·lega amb qui vaig m'ha recomanat que comprovi que no m'haguessin cancel·lat el vol. "Què me l'han d'haver cancel·lat? Si no he rebut cap mail!". Efectivament, me l'havien cancel·lat. El d'anada i el de tornada. Et donaven la opció d'agafar-ne un altre sense cap cost afegit, només havies de clicar una de les opcions que t'oferien. Una de les quals era a la mateixa hora que el que ja tenia... ¬¬' Crec jo que deuen estar reorganitzant els vols, cancel·lant a tothom perquè els que realment s'han quedat a terra tinguin alguna opció. Tonto el último. Doncs mira, jo he tingut sort i he millorat. Arribava a Milano massa tard, i en tornava massa d'hora, ara he trobat vols a hores més decents que no havia agafat perquè eren més cars. Gràcies, senyor volcà!

Visites, estrés sense raó, pasqua i més visites!

Uf, tant temps sense actualitzar! I han passat tantes coses! Bue, més raó per resumir... Nem per parts!

Després de la visita del Marc i el Matteo tenia una setmana "lliure" fins la següent visita: la Iris i l'Unai. I aquesta empalmava amb la de la Moqui. I mentre estigués la Moqui aquí tenia entrega-examen de Restauro, i just després entrega de Projectes. Quin estrés! Evidentment la organització del temps era clara: en aquella setmana havia d'avançar tant com pogués! Així els hi vaig dir als companys de Restauro, i em van dir que cap problema, igualment ells per setmana santa marxaven al poble... Ja us podeu imaginar que durant aquella setmana, com bé diu Murphy, no vam fer absolutament res, i van decidir començar a treballar el mateix dia que arribaven la Iris i l'Unai. Així que els vaig haver de dir que haurien de recórrer la illa sols, que jo m'havia de quedar. Se'n van anar tres dies a visitar Catania, Taormina i l'Edna, mentre jo em quedava a casa, esperant que m'arribessin els arxius que havia d'arreglar... 1r dia: cap notícia. 2n dia: m'arriba un arxiu. Equivocat. Em passo el dia intentant localitzar la companya, però està en algun dinar familiar o similar, mentre jo segueixo a casa cagant-me en tot. 3r dia: rebo l'arxiu correcte, però està perfecte! Un altre cop la meitat del dia intentant localitzar la col·lega per preguntar-li què coi haig de fer amb allò. Ah, ok, capito, aconseguit. Però per fer-ho necessitava un altre arxiu, que tenia un altre company. L'altra meitat del dia intentant localitzar l'altre company. I just quan ho aconsegueixo tot i em puc posar a fer feina... tornen la Iris i l'Unai! Quina ràbia haver perdut tres dies així!! I no va ser l'única vegada, perquè ho vaig haver de tornar a viure durant la següent excursió superchula que van fer. Un altre cop tancada a casa sense poder fer la feina per alguna cagada dels meus companys. Us imaginareu que a aquestes alçades el cabreig que portava acumulat era considerable...
Amb tot vaig disfrutar molt de les estones que vaig passar amb ells, em va encantar poder ensenyar-los la ciutat i que coneguessin als col·legues, posar-nos al dia, todo eso!

[No podia faltar el dissabte a Garraffello!]

Diumenge al vespre va arribar la Moqui, tot just per poder fer un soparet tots quatre junts, perquè al matí següent la Iris i l'Unai marxaven. Dilluns vam fer visita amb la Moqui per la ciutat, i vam estar veient on podia marxar a donar un volt, ja que tornava a estar amb les mateixes: massa feina per fer. Però em va trucar el Jorge, que tenien una furgo que els pares del Guille havien pagat per un dia més però ja marxaven, i que ens n'anavem d'excursió. Dilemes dilemes... amb el cabreig que carregava vaig fer un "que le den a Restauro" (sobretot perquè m'acabava d'enterar que estàvem aprovadíssims, però els meus companys anaven a per nota) i ens vam anar a voltar. Cap a on? boh! Carretera i manta! Com la fregoneta era gegant vam tirar-hi dins tot el que ens podia fer servei, i amb un "edna? messina? qualsevol lloc?" vam marxar. 1a parada: Un castell davant del mar, que teniem intenció "d'okupar" per una nit. L'havien trobat per casualitat en una excursió anterior. El cas és que els propietaris havien decidit posar-se "manos a la obra", i totes les entrades que havien trobat obertes en l'última visita estaven inaccessibles. Al final vam aconseguir colar-nos saltant una tanca, i vam investigar a fons la mansió. A les fosques! Molt chulo, tot plegat, però vam decidir buscar un altre lloc on fer nit, a saber qui podia aparèixer al dia següent a primera hora!

[En pleno "salto de valla"!]

Amb la tonteria ja se'ns havia fet tard, així que vam començar a buscar on acampar. Els problemes que porta ser tanta gent! Primer vam pujar a una muntanya, a acampar a la natura, però feia massa fred. Al final vam acabar a Finale, un poblet prop de Cefalú on hi havia una zona d'acampada mig il·legal. I això ja eren com les 4 o 5 del matí! Quan ens vam llevar vam visitar el poble, i vam seguir camí (sense destí concret...). Anant cap al Parco dei Nebrodi (amb intenció de localitzar un lloc on fer nit perquè no ens tornés a passar el mateix) vam parar a Mistreta, un poblet preciós tot medieval.

I després cap al Parco! Es nota la primavera, tot verd... Vam muntar tendes, buscar llenya, i passar una nit de somni enmig de la natura, cuinant pasta sobre les brases, disfrutant del djembé del Guille, de les demostracions de malabars del Jorge i d'un munt d'històries al voltant del foc.

[Tota la troupe: el Guille, el Jorge, l'Alessia, la Marta, la Moqui i jo]

Al matí ja vam tornar cap a Palermo, que jo tenia feina i s'havia de tornar el cotxe. Quedava un dia per l'examen-entrega, i estava un poc agobiada... però resulta que tota la feina per la que m'havia estat quedant a casa es podia fer en un parell d'hores! Increïble... Al final un 27 a Restauro! Imagineu com són les coses aquí que el nostre 27, que vindria a ser un 9 nostre, era la nota més baixa de classe... i els meus companys amb cares llargues!

Els dies següents la Moqui va marxar a girar, però aquest cop vaig poder aprofitar el temps: tot el dia tancada fent projectes en grup. Jo que em pensava que aquest quadri seria lleugeret perquè només tinc dues assignatures, però a projectes tenim preentregues cada setmana! És duríssim! I així segueixo, barallant-me amb els compis, que menys un són tots prototipicament sicilians fins fer fàstic (aclariment: no s'hi pot treballar!), i desitjant que s'acabi la part en grup...

Per cert! He après a fer pizza!

Com sempre, totes les fotos penjades al facebook.

I els còmics de LaRínxol no paren! Al facebook i amb blog propi.