Finde de carretera!
El finde passat vam llogar un cotxe entre 8 (una minivan d'aquestes amb tres files de seients) i ens en vam anar d'exploració. Érase una vez una siciliana (l'Astrid), dues catalanes (la Leonie i jo), una alemanya (la Romy) i quatre portuguesos (el Ricardo, el Vítor, la Joana i l'Helena)... Tot plegat va ser una mica improvisat, amb la idea d'arribar fins Agrigento (a la costa sud de Sicilia) però sense ruta definida (o això vull pensar, perquè eren els portuguesos qui decidien la següent parada).
Dissabte, de bon matí, el Ricardo, el Vítor (portuguesos) i jo vam anar a buscar teòricament dos cotxes (hi anàvem només nosaltres perquè era a cuenca, i tots vivim a la mateixa zona, i jo perquè era la única major de 25, que a alguns llocs de lloguer no accepten menys), per trobar-nos que el baratíssim cotxe que ens havien promès ja l'havien llogat (això ens passa per no reservar), així que vam acabar amb una minivan de 7 places, que vam descobrir massa tard que lo de 7 places volia dir literalment eso, 7 seients, no bancs! vamos, que el 8è anava sempre un poc incòmode... però ostres, ens va costar 20€ per persona tot el finde! genial! (es pot trobar bastaaant més barato, però està bé, sí)
Quan vam aconseguir sortir de Palermo (cosa que va costar lo seu, el trànsit a Palermo és terrible) vam tirar cap a Castellamare dal Golfo, un poblet de costa aquí a prop, amb un castell sobre el mar, aigües cristalines que donen ganes de tirar-s'hi de cap... Molt bonic tot plegat.
Segona parada: la Tonnara di Scopello, una antiga "atunería", on descarregaven la tonyina i la processaven. Avui dia és un complex privat però d'accés lliure per lo preciós que és. Silenci i tranquil·litat, només s'hi senten les onades, esculls gegants al mar i fortificacions sobre les roques. No em quedava altra que pensar: el lloc més bonic del món!
Ara tocava una mica de relax: cap a les Terme Segestane! Una piscineta d'aigua a 40ºC que putia a sofre que donava gust, a l'aire lliure. El problema: la majoria no havíem pensat en dur banyador (no era un cap de setmana especialment càlid...), així que en roba interior a l'aigua! buf, ens va deixar xafadíssims, amb una soneta... però com nous!
Jo directament en samarreta, que no volia passar el finde sense sostenidors, fins que es va fer fosc i ens vam poder posar "còmodes", jeje.
Sopar a Marsala, pizza i una crepe amb xocolata inacabable, i cap a dormir, que cap estava en condicions d'una mica de festa! Vam anar cap a un poble d'estiueig per acampar a la platja, cosa que ens va costar dues hores perquè ens vam passar la sortida mínim tres cops...
Heus aquí l'explicació de perquè ens va costar arribar a la platja... l'equivocar-se de camí va ser una constant durant tot el cap de setmana, aquí la norma és "perquè canviar/treure/corregir el senyal? Si tothom sap que està equivocat!".
Vam plantar les tendes i quan ens disposàvem a fer nones... Vam decidir tirar una manta sobre la sorra i posar-nos a mirar les estrelles amb una birreta a la mà. Magnífic, el cel claríssim! (i un fred considerable, sí...). La veritat és que vam acabar dormint tots poc i malament, uns al cotxe incòmodes i els altres gelats a les tendes, però va valer la pena! (sobretot pel catarro que tinc ara...).
El Vítor, jo, el Ricardo i la Leonie en estat quasi catatònic...
Al matí visita obligada: les restes gregues de Selinunte. Per si no ho sabíeu els grecs van estar ben afincats, aquí... (com quasi totes les cultures mediterrànies en algun moment de la història...), i van deixar un munt de temples amb capitells d'estil dòric sicilià. Allò que els veus i dius "això és dòric, segur, però raro...". Per desgràcia la història de Sicilia d'anar passant de mans en mans fa que quedi poca cosa en peu, amb gran col·laboració dels terratrèmols... Concretament en aquest parc arqueològic ja n'hi ha un munt de temples, dels que només quedava un parcialment en peu. La resta són munts de runa interessantíssims, perquè es poden veure els encaixos de les columnes, els rebaixos per poder aixecar les pedres a base de politges i apreciar la verdadera magnitud de les peces. Un dels temples (munt de runa), el dedicat a Zeus, és un dels més grans que existeixen. Les columnes tombades eren més altes que jo! Un verdader parc d'atraccions, la veritat, perquè a sobre podies ficar-te entre les runes, pujar-hi...
De camí cap a Agrigento vam parar per Sciacca per fer-hi una passejadeta pel centre, i vam passar per la platja d'Eraclea Minoa, un lloc maquíssim al costat d'un pinar per venir-hi a passar el dia a l'estiu. I per fi Agrigento! Vam tirar-nos la tarda al Valle dei Templi, un altre lloc arqueològic d'aquests de visita obligada. Vam tenir la sort de pillar just la posta de sol, amb els temples sobre un turó amb vistes sobre el mar... preciós. Però vulguis que no mas de lo mismo! jeje. Aquí el que hi havia d'interessant és una necròpolis bizantina que ens va tenir a la Leonie i a mi bastant intrigades, perquè estava tallada a la muralla de l'acròpolis, però no s'hi veia cap junta! Vam arribar a la conclusió que la muralla devia estar tallada directament de la roca... Res, flipades arquitecturils...
Tempio della Concordia, completament reconstruït al s.XVIII per fer-ne una esglèsia. Ha "patit" un restauro rere l'altre, ara és tan fals que es veu de mig quilòmetre més amunt que no és l'original...
I arribat a aquest punt vam patir del conflicte "quiero irme a casa"/"quiero quedarme i ver la ciudad", amb igualtat de vots per les dues posicions, així que vam decidir fer un volt amb el cotxe per Agrigento, un cafè i cap a casa. Vam arribar a Palermo més morts que vius per l'intens finde, però contents d'haver-lo aprofitat!
Us deixo el mapa de la rutilla (la línia blava), i aquí el link a totes les FOTOS del finde. Me n'han de passar més, que jo en tinc poques perquè, chica lista, no vaig portar piles de recanvi...
Mostra Palermo'09 en un mapa més gran
