D'aventures que mai van com es planegen

I és el que tenen les aventures i la vida de "motxilero", que són imprevisibles... I has d'estar preparat pel que vingui, cosa que havia oblidat, es podria dir.
Ahir vam fer el meu comiat (i el del Guille també, que ha marxat avui), amb tots els bons amics que he trobat aquí, per sort sense lacrimogenitats fins a l'últimissim moment, absolutament genial. I ara hauria d'estar a un tren camí cap a Napoli. Però aquest matí he encès el pc per veure el telèfon del noi que m'havia d'allotjar allà (trobat a través de CouchSurfing) i en canvi el que m'he trobat ha sigut un "ho sento, he canviat d'idea, no t'havia dit que el meu "gosset" és un cadell de rotweiler, potser tindríem problemes...". Això a una hora d'agafar el tren. He contactat desesperada a la gent que hi conec, però res a fer. He deixat marxar el tren... I és que en una altra situació hauria marxat pensant "si cal, em tiro a la platja", però amb gat i tota la meva vida, es podria dir, a l'esquena... he preferit no arriscar. Així que m'he dit... cap a Roma falta gent! Allà tinc bastants amics d'amics, que estaven sent convençuts, i hi ha molts més couchsurfers... i sí, molts més couchsurfers en tots els sentits: els que allotgen... i els que busquen allotjament! El tren cap a Roma sortia a les 18h, molt bé, tinc temps, així que m'he passat el dia buscant i rebuscant i preguntant... sempre amb resposta negativa. Bé, en realitat he tingut una positiva, però demà (quan arribava) no em podia allotjar, només a partir de dissabte. Doncs au, trobar sofà per una sola nit no és tant difícil! Al final he començat a buscar també albergs i pensions on acceptessin animals. Massa car. Campings. Enlloc posava si s'hi podia entrar amb animals. Coi! Al final TOTES les respostes han arribat a les 17.15h: un noi que sì, que m'acollia. Un camping que cap problema... I que faig jo, tota estúpida? Provar de tancar maletes i arribar a l'estació. Impossible. A mig camí m'han començat a caure coses, recollint-les m'ha bolcat la maleta amb la caixa del gat a sobre, s'ha obert, el Sciro ha sortit corrents tot espantat, casi l'atropellen, l'estúpida del cotxe pitant perquè apartés la maleta del mig del carrer mentre jo estava sota un cotxe intentant "caçar" el gat... hem acabat el Sciro amb un atac de pànic, jo amb un atac de nervis i les maletes esparcides per tot el carrer. Un drama, vamos.
Així que m'he tornat cap a casa amb la cua entre les cames, i quan he encès l'ordinador m'he trobat el missatge d'uns bons amics de Roma dient que cap problema, que m'acullen ells... meeeec! Massa tard!

I bé, ara no sé quan arribo a barna... serà com a molt d'hora el dilluns 26, depèn de per quants dies em poden acollir!

Tornem, però fem-ho bé!

Aquest és el primer esboç de la ruta cap a Barna. Palermo > Siracusa (que encara no l'he vist) > Napoli > Benevento (a veure a un col·lega) > Roma > Civitavecchia (pillem el ferry cap a...) > Barcelona!
Estic tirant de CouchSurfing per buscar sofà on passar la nit, cosa difícil portant el gat a sobre! Però bueno, tinc quasi una setmana per acabar-ho d'organitzar...
Desitgeu-me sort!


Visualizza Palermo - Roma - Barcelona in una mappa di dimensioni maggiori

A grattatè, a grattatè, a grattatella la!

Sisi, ho sé, fa segles que no escric i no he explicat res del viatget a Sardegna... just tornar d'una setmana de divertiment, aprenentatge, noves experiències, nous amics... em vaig topar de cara amb l'entrega de projectes, que portava dues setmanes sense tocar, amb la mancança d'apunts i llibres per l'exàmen de storia de dimecres que ve i amb l'imminent arrivada DEL RETORN, el maleït, l'innombrable RETORN. Així que em va venir una depre molt gran molt gran, i se me'n van anar les ganes d'explicar res.

Ara, l'entrega de projectes està feta i entregada (vaig treure un 30! un peazo de 10!!), he trobat el llibre per poder estudiar storia (600 pàgines en italià en 4 dies... :S), tinc feina per l'agost al bar de me avia (així que ja sabeu on farem la primera birra, no? que a mi em toca fins les 22-23h!) i m'estic planejant una tornada ESPECTACULAR (porque yo lo valgo), en tren, parant com a mínim a Napoli i a Roma, on tinc col·legues malabaristes, i potser a altres llocs així perquè sí, i després de Civitavecchia (el port de Roma, es podria dir) a Barcelona en ferri, tot això amb gat i maletes, i prenent-me una setmaneta.

Tinc la sensació que no he vist la meitat del que hauria d'haver vist, que quasi no conec la Sicilia, que em manca tant per veure de Palermo mateix... després de l'exàmen tinc una setmana intensa, d'intentar almenys explorar un poc Palermo a la vegada que acabo tràmits per tornar (no sabeu la de documentació que li haig de fer al gat!).
Avui per començar ja he tastat una cosa típica que encara no havia tingut el plaer, i és el que li dóna títol a aquest post: La grattatela siciliana! Ja fa temps (des que va començar el bon temps) que ens "toca els ous" el venedor ambulant de grattatella, que passa cada dia sota la nostra finestra cantant "a grattatè, a grattatè, a grattatella la!", que s'enganxa de mala manera, la cançoneta! I jo em passava el dia cantant-la sense ni tant sols saber que coi era... Granissat!! Granissat fet a l'antiga! El tipus porta a la fregoneta un bloc de gel d'aquests gegants, i el grata allà mateix, davant teu (amb un rallador de formatge) i t'hi tira sirop. Mmmmm, boníssima! La foto és la única que he trobat que era literalment el que m'he trobat.


I estic ja pensant que en breu us veig, que torno a la meva ciutat, al tè i shisha de la Clandestina, a perdre'm pel gòtic, a Santa Maria del Mar, a les birra-paquis de la Rambla del Raval, al sushi al costat de casa me avia... i cada cop en tinc més ganes!

(intento escriure sobre Sardegna en breu, au!)