D'aventures que mai van com es planegen

I és el que tenen les aventures i la vida de "motxilero", que són imprevisibles... I has d'estar preparat pel que vingui, cosa que havia oblidat, es podria dir.
Ahir vam fer el meu comiat (i el del Guille també, que ha marxat avui), amb tots els bons amics que he trobat aquí, per sort sense lacrimogenitats fins a l'últimissim moment, absolutament genial. I ara hauria d'estar a un tren camí cap a Napoli. Però aquest matí he encès el pc per veure el telèfon del noi que m'havia d'allotjar allà (trobat a través de CouchSurfing) i en canvi el que m'he trobat ha sigut un "ho sento, he canviat d'idea, no t'havia dit que el meu "gosset" és un cadell de rotweiler, potser tindríem problemes...". Això a una hora d'agafar el tren. He contactat desesperada a la gent que hi conec, però res a fer. He deixat marxar el tren... I és que en una altra situació hauria marxat pensant "si cal, em tiro a la platja", però amb gat i tota la meva vida, es podria dir, a l'esquena... he preferit no arriscar. Així que m'he dit... cap a Roma falta gent! Allà tinc bastants amics d'amics, que estaven sent convençuts, i hi ha molts més couchsurfers... i sí, molts més couchsurfers en tots els sentits: els que allotgen... i els que busquen allotjament! El tren cap a Roma sortia a les 18h, molt bé, tinc temps, així que m'he passat el dia buscant i rebuscant i preguntant... sempre amb resposta negativa. Bé, en realitat he tingut una positiva, però demà (quan arribava) no em podia allotjar, només a partir de dissabte. Doncs au, trobar sofà per una sola nit no és tant difícil! Al final he començat a buscar també albergs i pensions on acceptessin animals. Massa car. Campings. Enlloc posava si s'hi podia entrar amb animals. Coi! Al final TOTES les respostes han arribat a les 17.15h: un noi que sì, que m'acollia. Un camping que cap problema... I que faig jo, tota estúpida? Provar de tancar maletes i arribar a l'estació. Impossible. A mig camí m'han començat a caure coses, recollint-les m'ha bolcat la maleta amb la caixa del gat a sobre, s'ha obert, el Sciro ha sortit corrents tot espantat, casi l'atropellen, l'estúpida del cotxe pitant perquè apartés la maleta del mig del carrer mentre jo estava sota un cotxe intentant "caçar" el gat... hem acabat el Sciro amb un atac de pànic, jo amb un atac de nervis i les maletes esparcides per tot el carrer. Un drama, vamos.
Així que m'he tornat cap a casa amb la cua entre les cames, i quan he encès l'ordinador m'he trobat el missatge d'uns bons amics de Roma dient que cap problema, que m'acullen ells... meeeec! Massa tard!

I bé, ara no sé quan arribo a barna... serà com a molt d'hora el dilluns 26, depèn de per quants dies em poden acollir!