El que passa a l'Albergheria, es queda a l'Albergheria.

Avui és el primer dia de calor calor. En comptes d'anar a fer projectes a casa del Claudio, com la resta de la setmana, m'he quedat a casa, que haig d'acabar la maqueta. Evidentment, finestra oberta tot el dia, i la taula al davant per aprofitar la llum del solet. Escolto acudits de l'Eugenio al youtube mentre retallo cartolines. De cop escolto també crits, molt "barullo" al carrer. Una manifestació pel mig de l'Albergheria? No pot ser... Surto al balcó. Tothom ha pensat el mateix i veig alguns dels meus veïns per primer cop. Una baralla, pel que sembla. Pel que sembla, perquè aquí les baralles no les veus. No hi ha osties, només insults i amenaces. Potser per això els insults sicilians són tan elaborats! Molt "gallitos", ells. Com a totes les baralles, un munt de gent al voltant, alguns "aguantant-los" (no cal molta energia, no hi ha ningú amb ganes d'hostiar-se), altres més lluny, observant i comentant, els balcons de tot el carrer ocupats. Un noi se n'allunya, amb una porra travessada de claus a la mà. Ostres! Ara el meu company de pis em diu que la baralla l'han començat dues senyores grans, i després s'hi han ficat els homes.
El que té viure en un barri de "tasci" (quillos)...

La llum al final del túnel...

Doncs sí, tot i que sembli que això no s'hagi d'acabar, o més bé no ho vulguem, la tornada s'està convertint en un tema recurrent que provoca cares llargues instantànies... I no és que ens faci plaer treure'l, però la inseguretat generalitzada que envolta l'últim mes d'erasmus està a l'ordre del dia! Palermo és Palermo, i és impossible saber dates segures d'examens, pel que no sabem què serà de nosaltres al juliol. Potser el 20 i tant de juny ja acabo, potser no sóc lliure fins al cap d'un mes... I aleshores? Podem anar una setmaneta a Sardegna a finals de juny o no? Ens en tornem cap a mitjans de juliol per poder currar? (sembla que tots estem més o menys en la mateixa situació de necessitat de curro estiuenc... i aquí a Sicília te'n pots oblidar!) O aprofitem juliol i ens muntem un espectacle de malabars i ens paguem així un viatget pel sud d'Itàlia?
Comença a ser hora de pensar en comprar vols de tornada, tot i que sense visites a la vista i la de coses acumulades durant quasi un any, a més d'un gat, l'avió no és una opció tenible en compte. Així que ja m'estic informant de trens i contactant gent per fer carsharing. La tornada ja serà una aventura!
I comença a ser hora també de començar a buscar curro per l'agost, i de posar el book al dia, començar a fer-lo còrrer per tenir curro a un despatx al setembre, de contactar al meu "jefe" al bar on feia de cambrera l'any passat els findes per veure si puc tornar-hi... això de passar d'un any d'erasmus a la independència econòmica (vivint a Barcelona) tot de cop serà dur. I haig de pensar també en el tema del PFC!

I a part de tots els plantejaments i estressos relacionats amb el final d'aquesta experiència, la vida a Palermo a agafat, tot de cop, una tranquil·la monotonia. Projectes, classe, les tardes al parc, de xarreta i malabarejant, birreta a la nit, festes ocasionals... Res digne de menció. I tot i que a vegades s'agraeix aquest ritme pausat i repetitiu de vida, em sento malament en pensar tot el que em falta per veure de Palermo i Sicilia, coses que les poques visites que he tingut han fet i jo encara no (veure el Palazzo dei Normandi, pujar a l'Edna, una visita a les illes...), i que sempre m'argumento amb un "amb els pròxims que vinguin hi vaig" i ni tant sols sé si vindrà ningú més, doncs les poques visites que segur segur venien se n'estan desdient... Tantes coses que des que estic aquí dic que vull fer, i ja començo a veure el temps massa just, o massa calorós!

I mira per on, resulta que estic un poc negativa, no? Au, que és dissabte a la nit, toca birreta i un poc de ballaruga!

4a Convention di Giocoleria della Brianza

Doncs sí, com bé deia el Lau, a fer el hippy! Ja fa una setmaneta que he tornat de Milano, i encara m'estic recuperant...
Que què coi és una convenció de malabars?? Fa un mes jo també m'ho preguntava, quan el Brian, un col·lega de Palermo (conegut, més que altra cosa) em va convèncer per anar-hi, interessadament, més que altra cosa, perquè no trobava a ningú que l'acompanyés... Em va explicar que és bàsicament un munt de malabaristes que es troben, fan tallers, s'entrenen junts, i al final hi ha una "Gran Gala" on vénen artistes internacionals. I que hi aprens moltíssim. Doncs au, som-hi! Sóc fàcil de convèncer si a sobre el vol surt baratet i la inscripció encara més... :D
Vol a Milano i tren fins a Imbersago, un poblet a 30km de la ciutat que, potser pel contrast amb Palermo, em semblava més alemany que altra cosa: tot verd, veïns que es saludaven quan es creuaven amb la bici per anar a fer la compra, molt net... Vam plantar la tenda i en 5min ja estava coneixent gent, altres que com nosaltres arribaven massa d'hora. Ja el primer vespre, a la gespa que al dia següent s'ompliria de tendes, vaig aprendre un parell de coses noves amb el bastó (si algú no ho sap encara faig malabars amb staff, un bastó de 1,20m).
Els quatre dies de convenció funcionaven d'una forma bastant simple: entrenar-se lliurement sia a la palestra (un camp de futbol sala a cobert) o al prat, o realment on et vingués en real gana.

[Entrenanat a al palestra]

[O al prat]

Havies d'anar controlant la graella dels workshops on qui volgués podia oferir tallers, des d'iniciació al hula hop a com organitzar un espectacle.

[Taller de trapezi i tela]

Al vespre palco aperto a la carpa de circ, on qui tingués un espectacle podia pujar a l'escenari a compartir-lo. I després a seguir malabarejant, fer festa a la tenda, o a la pista de bàsquet a encendre!

[Aquest tio era un crack amb dos bastons... Quina envejaaa!]

Una experiència increïble! Al matí, llevar-se, esmorzar, tirar cap a la palestra (sí, la gespa és més agradable, però feia un sol increïble i massa calor...), estiraments, practicar... i jo que sóc una novata amb el bastó, que ja voli pels aires o caigui a terra no és discret (a més n'hi ha pocs), cada dos per tres em venia algú a proposar-me que fes això o girés així o el que fos, sempre gent que malabarejava amb altres coses! Però tothom sabia un poc de tot realment... fent amics, vamos!

[Provant alguna cosa nova, segur, per la cara de concentració...]

I al final acabava semblant encara més novata, perquè em passava el dia provant els nous trucs. I sí, realment he après moltíssim, m'he fet una bona llista de nous trucs a "matxacar", i he descobert que el meu fantàstic bastó és una porqueria... massa lleuger! Només tornar a Palermo em vaig muntar un workshop de construcció de bastons i en tinc tres nous, per diferents tècniques... Sempre després de recuperar-me de les agulletes i els múltiples blaus que vaig acumular... (el bastó és perillós, sobretot quan proves nous llançaments...).

[Nous bastons! Els meus són els verds]

Amb el Brian, el meu company de viatge? Buenu, els perills que té anar amb un pràcticament desconegut... tot molt bé fins que va començar a trobar coneguts i em va deixar un poc "sola ante el peligro". Així que me les vaig haver d'arreglar sola, anar pel meu compte, fins que jo també em vaig fer els meus amics, gent maquíssima! Hi havia un bon rotllo generalitzat genial. Quan coneixies a algú solia anar amb un "com et dius? i amb què fas malabars?". Trobar un tema de conversa per trencar el gel no era difícil, realment... xD

[Nous amics! Aquí a la carpa, a un palco aperto]

Dissabte vespre la Gran Gala: impressionant, realment de tenir la boca oberta durant tot l'espectacle.
Diumenge va haver-hi cercavila pel poble, tots amb els malabars, que va acabar a la carpa amb les "olimpíades dels malabaristes": resistència amb 5 boles, amb 7 boles, amb les masses, habilitat amb monocicle... divertidíssim!

[Cercavila sota la pluja]

[A veure qui aguanta més fent girar 7 boles...]

I a la nit la festa de comiat: el Renegade Show! Sembla ser que es fa a totes les trobades de malabaristes... Durant el cercavila i les olimpíades, que eren obertes a tothom, hi havia gent recollint calerons pel Renegade. El que no sabien els innocents vilatans era que estaven finançant un munt d'alcohol! Es va muntar un "escenari" a la palestra, i hi podia pujar qui volgués a fer espectacle, des de coses sèries fins a les més absurdes que et puguis trobar. El show té un caire còmic, per divertir-se, així que com més absurd millor... A qui pujava el convidaven a beure el que volgués. I cada dos o tres actuacions... vi per tothom! Us podeu imaginar que les actuacions anaven degradant i degradant i degradant... Ostres com vaig riure! Ja tenia prou agulletes, que me'n vaig guanyar també als abdominals! Vam acabar a les 6 del matí, i alguns encara es van quedar!

[Renegade en un estat avançat de la nit. Atenció al terra de l'escenari, hi ha de tot!]

Tornada a la tenda a dormir un poc, que tocava marxar en breu, per trobar-la inundada (havia plogut...) i... d'aquí fins arribar a Palermo al dia següent va ser una altra aventura, així que ho deixo aquí! Només que he tornat amb un catarro de dies al llit, i moltes ganes de passar les tardes al parc!

Aquí el link per veure totes les fotos de la convenció.
I aquí un recull de vídeos que he fet (es nota l'antiguitat de la meva càmera? xD)