El que passa a l'Albergheria, es queda a l'Albergheria.

Avui és el primer dia de calor calor. En comptes d'anar a fer projectes a casa del Claudio, com la resta de la setmana, m'he quedat a casa, que haig d'acabar la maqueta. Evidentment, finestra oberta tot el dia, i la taula al davant per aprofitar la llum del solet. Escolto acudits de l'Eugenio al youtube mentre retallo cartolines. De cop escolto també crits, molt "barullo" al carrer. Una manifestació pel mig de l'Albergheria? No pot ser... Surto al balcó. Tothom ha pensat el mateix i veig alguns dels meus veïns per primer cop. Una baralla, pel que sembla. Pel que sembla, perquè aquí les baralles no les veus. No hi ha osties, només insults i amenaces. Potser per això els insults sicilians són tan elaborats! Molt "gallitos", ells. Com a totes les baralles, un munt de gent al voltant, alguns "aguantant-los" (no cal molta energia, no hi ha ningú amb ganes d'hostiar-se), altres més lluny, observant i comentant, els balcons de tot el carrer ocupats. Un noi se n'allunya, amb una porra travessada de claus a la mà. Ostres! Ara el meu company de pis em diu que la baralla l'han començat dues senyores grans, i després s'hi han ficat els homes.
El que té viure en un barri de "tasci" (quillos)...