Realment avui tinc un humor pèssim per escriure, però porto massa sense actualitzar... així que em sap greu si hi poso cert to pessimista. Les coses que té tenir feina urgent per demà, que millor fer altres coses!
A principis de mes vam fer un mini viatget amb la tribu, la meva colla d'aquí, a Catania, la segona ciutat de l'illa i eterna rival de Palermo. Bastant improvisat, la veritat! Jo tenia l'entrega final de projectes el dimecres, quasi tots els erasmus estaven de vacances a Malta, i el divendres em va trucar el Jorge (madrilenyu de física), que al cap d'una hora marxaven de finde a Catania. En un principi em vaig negar en rotundo, tinc entrega! Però al cap de cop... què cony, faci el que faci el profe m'aprova segur, i tampoc serà tanc greu si no tinc un 30... (el 10 d'aquí, bastant comú entre els erasmus). Així que cap a Catania! Vam arribar al vespre, deixar motxilles a l'alberg i cap al carrer! Sopar, birretes (que van resultar ser mooolt més cares que a Palermo, a part que no vam trobar les de 66cl a les que estem acostumats) i a buscar la plaça on s'apalancava la gent. Curiós que la plaça on vam seure amb les nostres birres, com fem sempre a Palermo, estava plena de gent, però ningú hi bevia!
[El col·lega que tenia el Paco de visita, yo misma, la Marta (Coruña, periodisme), el Jorge, la Ilda (gallega també, però fa arqui a l'etsaVallès) i el Paco (Graná, BBAA), i la Josephine (sueca, polítiques) rere la càmera]
Ens vam estar divertint amb un hula-hop que havíem trobat, donant bastant la nota entre la joventut tranquil·la de Catania...
[La Josephine en plena competició de resistència]
I au, a buscar la festa! Catania té fama de molta millor festa que Palermo... no sé d'on treu aquesta fama, perquè nosaltres no la vam trobar... Al final vam tenir sort de trobar cartells d'una festa reggae a prendre pel cul, però factible a peu, així que vam passar una bona nit! Dissabte turisme sota la pluja. La ciutat és preciosa! Com està als peus de l'Edna gran part dels edificis estan fets amb pedra volcànica, tota negra i porosa, combinant-la amb l'altra pedra comú allà, blanca i dura com el marbre. I les façanes estan generalment estucades en un to gris fosquíssim, guapíssim! Una pena que fes mal temps, perquè generalment es pot veure l'Edna fumejant...
[Sota l'elefant de Catania, símbol de la ciutat]
I a la nit de nou, aquest cop sense gens de sort. En part pel mal temps, que la gent no va sortir, i sobretot perquè simplement els dissabtes a Catania no hi ha festa. Així que d'horeta cap a l'alberg, i diumenge matí cap a casa!
L'entrega de projectes prou bé, al final. Vaig treure un 28 (sobre 30) portant la maqueta mig acabada i amb els renders impresos massa petits... La nota més baixa entre els erasmus, sí, però lo més alt que he tret mai a arquitectura!
I la noticia alegre de la setmana ha estat la visita del Marc Marin i del Matteo, que van arribar dijous i han marxat avui. Dijous mateix, mentre visitàvem la ciutat, em va trucar l'Eugenio, un dels companys de Restauro, per dir-me que havien adelantat l'entrega que teniem pel 20 del mes que ve al 7, així que ja m'estava anant cap a la uni a fer feina. Merdaaaaaaa! Nonono, deixa'm avui, i demà ens hi posem a sac! Uf, un dia sí que me'l va deixar! Però ja m'havia destrossat moralment: del 30 al 5 vénen la Iris i l'Unai, i del 4 a l'11 la Moqui, i jo amb entrega el 7!! Així que he pogut disfrutar poc de la visita d'aquests dos... M'ha alegrat molt que els hagi encantat la ciutat, perquè és d'aquelles que o te n'enamores o et fa fàstic. Bruta, mig en ruïnes... però autèntica i amb aquesta encantadora decadència! Em feia tant feliç veure'ls amb la boca oberta! Vam comprar bon peix al mercat i el Matteo ens va fer un sopar boníssim. M'ha encantat tenir-los aquí, tot i que hagi estat poc temps i poc disfrutat conjuntament, però veure cares conegudes a qui ensenyar la meva (nova) ciutat!
Avui he començat projectes. Amb dues setmanes de retard. La raó? La primera encara tenia l'entrega de projectes del quadri passat. La segona me la vaig passar barallant-me amb els profes per que n'acceptessin al seu grup. Conseqüències: si hagués anat la primera setmana podria estar al grup que projecten a Tunísia (aaaagh!), i avui m'he incorporat al grup de treball (per la primera part del projecte) que ja portaven aquestes dues setmanes de treball. A sobre m'he adormit, he arribat una hora tard, i el profe m'ha pegat la bronca, perquè ahir vaig estar fent restauro fins tard, que teniem correcció avui (exactament a la mateixa hora que el meu nou grup tenia correcció de projectes, i per tant no podia marxar perquè m'havia d'enterar què estàvem fent!). Quina vergonyaaa! A la pausa del migdia he baixat a casa a acomiadar-me del Marc i del Matteo, he arribat 10min tard a classe i m'han posat retard. Us ho podeu creure?? No només assistència, també posen retards! Ha estat realment un dia de merda. La "guinda" ha estat quan el profe ens ha dit que la primera entrega és el 12. El 12??? La Moqui marxa l'11!! No em puc creure la meva mala sort...
Ahir (i també avui) feia un dia massa fantàstic per quedar-se a casa. Així que vaig acabar ràpid la feina de projectes, vaig ficar al Sciro al transportin i me'n vaig anar cap al foro italico, aprofitant que sent divendres hi hauria poca gent i el gat no es posaria massa nerviós. Al principi vam tenir una mica de conflicte, perquè li va encantar la vida selvatge i es volia ficar tota l'estona sota uns matorrals plens de merda i d'on no el podia treure. I quan l'aguantava fora es posava histèric! Al final vam canviar de lloc i ens vam posar al costat d'uns altres matorrals més petits, sota els que no podia anar molt lluny, i va anar genial! Vam muntar el picnic a uns 5m dels matorrals, i el gat es dedicava a anar-hi i tornar-ne quan volia, sense allunyar-se mai molt. Inclús vaig aconseguir que em seguís un poc caminant!
