Pluja, boira i ressaca

Primer de tot info pràctica: del 27des al 9gen serè a Barcelona! (en realitat volo el 22, però passo el nadal a Bonn, amb la familia).

Portem unes setmanes realment estranyes en el sentit climàtic de la paraula... Plou i plou i plou. Els palermitans diuen que no és normal, tanta pluja i en aquesta època! La broma és que la ciutat no està preparada per pluges ininterrompudes de 48h (sísí, no exagero!), així que acaben carrers tallats perquè estan sota mig metre d'aigua, els portals inundats (concretament els del meu carrer, i això que fa baixada! però resulta que és una "antiga" riera... ¬¬'), i tothom amb els peus xops. Enmig de tot aquest desastre vam viure un fenomen meteorològic curiós: el sciroco. De cop, quan ja portàvem tres dies d'haver canviat les samarretes de tirants per jerseis gruixuts va tornar a fer calor, i xafogor! Resulta que bufava el vent del Sahara, i com això és nordàfrica... per desgràcia només va durar dia i mig, i després de nou pluja!

I per acabar-ho d'arrodonir... Excursió Erasmus! Només el nom ja em fa repelús... un munt d'erasmus en plan ovejuno a veure ruïnes... però hi vaig accedir perquè era anar a veure dos llocs arqueològics per només 15€. Mira tu, anem-hi! I així, dissabte a les 8:30 del matí ja estàvem ficats en dos autocars camí a Segesta i a Erice, com si fóssim de l'Imserso i amb un temps de merda. Val a dir que vaig riure com no he rigut des que estic aquí, en tota l'estona que vam passar a l'autocar... Ja de bon matí, tothom aprofitant per dormir una horeta més, i la troupe de catalanoparlants (la Paula d'Eivissa, la Leoni de Barcelona, la Saraluz de València i jo) fent cachondeo com colegialas de colonias. Primera parada: ruïnes gregues-romanes-mediavals de Segesta, enmig del no-res i sota la pluja. Molt bonic, sí, però haver de lluitar amb vent, fred, pluja, i altres 100 erasmus per fer la foto de rigor és bastant trist.

Segona parada: Erice. Una ciutat d'aspecte medieval, sobre una muntanya, on feia un fred de agárrate las bragas i un vent que tombava. Per sort ja no plovia, doncs estàvem tant amunt que ja ens havíem ficat dins el núvol... Absolutament impressionant! Una ciutat medieval, deserta (lògicament ningú tenia ganes de sortir, amb aquest temps!), i coberta de boira. Semblava l'escenari d'una peli de terror! Vam arribar fins al castell d'un dels extrems de la ciutat, des d'on teòricament hi ha unes vistes impressionants de la costa, unes illes i amb sort fins a l'Edna. Però nosaltres només vam veure la fi del món... inclús va haver-hi algun comentari d'un gallec dient "Fisterra le tendría que tener envidia, a esto!". Bàsicament només es veia un poc de vegetació 3m per sota nostre i res més. Tot blanc. Semblava que si saltaves no arribaries mai al fons! Una sensació bastant desconcertant, increïble...

Després d'Erice havíem de fer una altra visita encara, però per decisió popular tots vam preferir una dutxa calentona a casa.

Al final, improvisadament, vam muntar un soparet a ca meva amb la Leoni, la Laura, el Ricardo i l'Astrid (Siciliana). Més gent no hi cap, al menjador. Vaig rebre més d'una bronca per part de l'Astrid sobre l'elaboració de la pasta (els italians són bastant primmirats, amb la pasta...), però va sortir bastant resultón (el primer cop que cuino per tanta gent!) i ens ho vam passar genial. Després cap a una festa a un pis, es veu que era l'aniversari d'una italiana que ni tant sols coneixíem, però aquí les coses funcionen així... La pobra noia flipava, amb la seva festa plena d'erasmus! Però aquesta és una altra pega: convida a un erasmus i els tindràs tots. Al cap de res alguns ja estàvem farts de veure sempre les mateixes cares, apretats en un piset i vam marxar cap a Garraffello, aprofitant que no plovia, a ballar una miqueta de reagge i drum'n'bass entre la elit hipiosa i puncarrilla de la ciutat. Magnífic! Em vaig trobar a un munt de coneguts no erasmus (yujuuuu), entre d'altres un company de classe que en comptes de dir-me hola em va dir "hazte un porro!" o_0. Definitivament començo a pensar que serà veritat això que em diuen que tinc cara de porrera...

Diumenge de ressaca... vam iniciar una nova tradició: dinar de la iaia ressacós, a les 5 de la tarda, a casa el Jorge i el Guillermo. Un panorama deplorable, la veritat, amb tots tirats per terra i sofàs i sentint-se de tant en tant algun "oh, dios, mi cabezaa!". Però vam riure un munt, surten converses ben absurdes, estant de ressaca!

I una última novetat: estan desmuntant l'andami de davant de casa meva, així que per fi entrarà més llum i podré tenir les cortines obertes sense que els paletes em mirin!

Fotos noves: Segesta i Erice.

Piazza Garraffello, la plaza ruina

[click on the photo to enlarge!]

360º de Piazza Garraffello. 22 fotos. Se li'n va la perspectiva de mala manera, pero esto hay que verlo! He comptat un vidre sencer al voltant de tota la plaça.

Sí, a Palermo es troben aquest tipus de coses. I tot té una raó: idees de bombero! No recordo si va ser per la guerra o per un terratrèmol que el centre històric va quedar bastant tocat, sumat amb el mateix problema d'insalubritat que hi va haver a Barcelona abans de tirar les muralles. La gent va començar a marxar del barri, i l'ajuntament va tenir una magnífica idea per arreglar el problema: tancar sectors sencers del barri. Durant 40 anys sectors considerables del casc antic de Palermo han estat tancats, abandonats, oblidats... Al 2002 l'ajuntament va rebre una considerable subvenció per arreglar-ho, i es van tornar a obrir aquestes zones. Ara ja no queda res tancat, però moltíssim per arreglar... entre d'altres, aquesta plaça. Piano piano. Mig Palermo és un andami, i ja s'entreveu lo guapo que s'està posant.

PD: L'altra cara de la moneda: Aquí hi ha un bar on (si no hi ha partit italià) ens posen el Barça, i els dissabtes es fica un DJ sota un porxo de la plaça i monta una rave en plan reggae, drum&bass i similars que està genial! M'encanta aquesta plaça!

Restauro mola, i a l'aigua millor no ficar-s'hi quan fa fred.

Els últims dos dies he tingut un parell de novetats a la meva vida palermitana: he començat la uni i per fi he anat a la platja!

Ahir vaig anar a la primera classe de la uni. Bé, la veritat és que el Fer (l'altre company de Barna) i jo ens vam tirar des de les 8:30 del matí buscant al nostre coordinador erasmus, amb qui hem d'acordar les assignatures que farem i amb qui encara no hem parlat, i que resulta que no torna fins divendres; i provant assignatures al tun-tun, doncs moltes de les que ens agraden es solapen amb les que hem de fer, i esto es un caos. Hem descobert que hi ha una carrera de restauro d'on podrem fer alguna assignatura més, i remenant horaris (dels quals ja han sortit 4 esborranys definitius, l'últim divendres passat) hem trobat la solució: Laboratorio 4 di Projettazione Architettonica (divendres de 8:30 a 18:30! 9h!), Laboratorio di Restauro (quasi 12h setmanals) i Teoria e Tecniche del Restauro (quasi 8h setmanals, aquesta de 1r de la carrera de restauro). Vamos, com veieu amb només 3 assignatures cobreixo com 6 de les nostres (yujuuu!).

Ahir ja vem tenir lab de restauro, i vaig tenir una sort increïble, perquè vaig ser l'única erasmus que va poder entrar al grup del profe més guay (i també més dur...), d'aquests que els apassiona el tema i es cabrejen a classe parlant de projectes mal fets. Els altres erasmus són tots a l'altra classe! Vam tenir ja una bona intro de l'assignatura per part del profe, de la qual em vaig enterar de bastant, tot i que acabo amb mal de cap d'haver de concentrar-me tant en el que diu, i no puc prendre apunts a la vegada! A sobre quan es posa més informal, explicant temes pràctics de l'assignatura, anècdotes o similars no capisco niente. Però piano piano. Ja he conegut a algun company a qui puc preguntar dubtes al final de la classe. M'encantaaaa!

Ja faré fotos de la uni, perquè s'ha de dir que tot i que amb molts espais mal aprofitats (ja de projecte) és bastant guapa. I l'única del campus a la que no es veuen els rodons!

I avui, com només tenia classe a primera hora (1h de teoria de lab de restauro) i feia bon dia he pensat que podríem anar a la platja, que no volia que comencés la tardor sense anar-hi! S'hi han apuntat el Jose (medicina, Granada) i el Ricardo (medicina, Lisboa), i hem tirat cap a Mondello, un poblet a mitja hora on hi ha la platja més propera (a Palermo només hi ha port i algun passeig marítim directament sobre el mar). La putada ha sigut quan de cop ha canviat el temps, i quan anàvem a agafar el bus a començat a tapar-se i a bufar el vent... i aquí ara ja quan es tapa fa fresca! Hem arribat a Mondello, guapíssim, la platja deserta (a punt de ploure què vols!)... i com l'aigua estava calenteta ens hi hem ficat de cap! Quan hem sortit evidentment hem agafat fred però bueno, ens hem banyat!

Tornant a Palermo ens ha pillat la de dios, que aquí quan comença a ploure cau tot de cop, i ens hem refugiat a una gelateria (ja tots xops) a menjar el meu primer gelat sicilià! (sí, increïble però cert, en dues setmanes i mitja encara no m'havia menjat cap gelat...) Boníssim!

El divertit d'anar amb aquests dos ha sigut que l'idioma que tenim en comú és l'italià, prou castellà tot el sant dia!

[El Ricardo i jo disfrutant del gelat, ben molls!]

Les fotos d'avui!

Ibla Buskers!

La primera escapada de Palermo ha sigut molt millor del que ens podiem imaginar! Ja feia dies que sentiem coses d'un festival de malabars, on la Laura (arq, València), la Marta (arq. Canàries) i jo voliem anar a vendre artesanies. Després de molts rumors i pescar informació d'uns i d'altres vam aconseguir dates (això dijous, i havia començat dimecres!), lloc i fins i tot els horaris dels busos, així que divendres al migdia... cap a Ragusa falta gent! Quatre hores i una nova amiga (la Carlotta, de Ragusa) més tard vam arribar a l'Ibla Buskers, un festival d'artistes de carrer on ve gent de tot Europa. Es fa a Ragusa Ibla, el casc antic de Ragusa (sud-est de l'illa), que contra tota lògica no és al mig de la ciutat sinó fora, doncs com bon assentament medieval es troba sobre una roca, quasi només accessible des d'un extrem on connecta amb la ciutat nova (si us fiqueu al mapa ho he marcat).omés arribar ens vam trobar amb la Marta, l'Angelo i el Marco, que ja havien arribat el dia abans i ens van acollir a la seva caravana tot el finde, i directe cap a les actuacions! Massa sovint ens sentiem com criatures, asseguts a terra a primera fila amb la boca oberta (literalment), veient com uns equilibristes ballaven tango i s'obrien de cames sobre la corda fluixa o un malabarista de peu sobre les espatlles d'un altre feia anar el diabolo en figures inimaginables, vam disfrutar (i repetir!) de l'Anonima Nuvolari, un grup de música portugueso-italiana on la vam acabar liant un poc aixecant-nos i posant-nos a ballar (era irresistible!) i muntant una festa que ni ells imaginaven. En resum, un munt d'actuacions de tot tipus per les places i carrers d'un barri preciós.

A les nits, gràcies a alguns coneguts que actuaven, acabàvem al local de reunió dels artistes, sopant i bevent un vi horrible de gratis. I amb les panxes plenes i considerable alcohol en sang començaven a sortir instruments dels racons, i s'anaven afegint un rere l'altre (ara un violí, ara un acordió, ara un calaix, una guitarra, un shaker improvisat amb boles dins una caixa metàl·lica, les mans...) al concert improvisat fins que ens aixecàvem cantant, i ballàvem i acabàvem apartant les taules i alguns músics començaven a tocar fora i... wow, fins les 7 del matí!

Diumenge em vaig fartar d'esperar que els demés es llevessin, i me'n vaig anar a trobar al Guillermo (bio? Eivissa) i al Jorge (mm? Madrid) que corrien per allà també, vam estar fent malabars a un parc, vam acomiadar-nos dels artesans que havíem conegut, que tenien paradeta instal·lada al parc (nosaltres al final no havíem tingut temps per fer material per vendre) i d'altra gent que ens vam anar trobant de camí al bus, amb el desig de retrobar-nos algun dia.

Va ser genial tot plegat, els contrasts que hi havia entre els que només anaven a mirar (moltes famílies i parelles) i els que participaven d'una o altra manera, i tot i que nosaltres érem més bé del primer grup semblàvem més del segon, amb els nostres malabars a la motxilla, les cares pintades, el nas de pallasso posat la meitat del temps, el vinatxo sota el braç tot el dia i ballant i fent festa allà on podíem. Ostres, m'he sentit tant "en mi onda", aquest finde!

Aquestes i més fotos punxant aquí!

Ravalejant!

Sí, ravalejant perquè he trobat un pis en ple raval palermità! És a un carrer que uneix la uni amb la zona de copes, i estic just al mig! A 10min de cada extrem! Primer pis d'un antic palau nobelesc, petit però ben distribuit, habitació amb balconet al carrer, i dos companys sicilians: l'Alessio i el Giovanni.

Pel que m'ha explicat l'Alessio aquesta zona és altament segura, a diferència de barris més "bonics", nous i cars, doncs algunes families s'encarreguen de que no passi res (ostres tu!).

Bue, aquesta és la meva adreça per si a algú se li passa pel cap enviar-me alguna coseta:

Via Porta di Castro 187, DiFonzo

90134 Palermo, Italia

Canviant un poc de tema...

Ahir vam anar a fer un poc de turisme amb el Mimmo (un col·lega de la uni, que m'ha acollit aquests dies). Va ser una visita light, d'aquelles de "tindrem temps per veure-ho tot", però el poc que vaig veure... wow. Enveja els hauria de donar a les nostres esglésies! En tinc una barroca aquí a prop de casa, acabada de restaurar que és absolutament impressionant. No hi ha un sol tros de paret lliure i llis, tota de marbre esculpit... La ciutat és un no parar de barreja d'èpoques i cultures. Vam veure també una altra església que no s'havia vist perjudicada per les ampliacions i reformes: el creuer romànic, la nau renaixentista, l'absis barroc, fins i tot una columna amb escrits religiosos àrabs i capitell corinti. Increïble! Em vaig passar la meitat de la tarda amb la boca oberta!

I la gran novetat: ja tinc horaris! Tot i que sembli increïble han sortit a una setmana de començar classes, i encara poden canviar... aquesta setmana anirem a parlar amb el nostre coordinador per veure què fem i todo eso. De moment ja sé que projectes ho tinc divendres d'11 del matí a 18:30! (amb una horeta per dinar)

[Noves fotos]

Sobre la màfia i creuar el carrer

Estic en plena recerca de pis, que ha costat iniciar (fa un pal haver de parlar per telèfon amb italians que ja em costa entendre cara a cara...) i s'ha vist truncada avui per un aguacero otoñal d'aquells que fan història. Espero no haver de pujar demà a la uni mitja hora sota la pluja... que no sé ni com es pilla un bus! Bue, si tot va bé demà em traslladaré, que ja estic entre uns pocs pisos. És bastant curiós les diferències culturals que tenim... aquí és quasi impossible trobar un pis mixte i amb rentadora, el jovent sicilià marxa a casa els findes i s'endú la roba per rentar! Ni tant sols hi ha bugaderies d'aquestes de ficar-hi una monedeta. Justament el pis que m'agrada més té el problema de que no té rentadora, i hauria de dependre sempre de col·legues amb rentadora. Una merda, vamos. Però ho seguirem intentant, i a males pues mira, a tirar d'amiguetes.

Una de les coses que més m'agrada de caminar per Palermo (i aquests dies estic patejant bastant de pis en pis) és el creuar els carrers. El trànsit és una bogeria, funcionen a pitades, no respecten els semàfors, aparquen i paren on volen... els primers dies un no sap com creuar, fins que entén que quan un creua el carrer es para el món. O els cotxes, en su defecto. Fa una mica de por, però acabes aprenent que o quasi que creues sense mirar o et pots estar mitja hora esperant a que et deixin passar. Així que cap ben alt i a tirar-se! Si els veus molt embalats els fas un "tsst, quieto parao!" amb la mà i creues amb tota la cara. És la risa.

I l'altra cosa que impacta bastant és el tema de la màfia. Jo em pensava que era una d'aquelles coses que saps que està allà però mai notes. Mentida! En realitat si no t'ho explica un sicilià tampoc te n'enteres... aquí a la màfia li diuen "el segon govern". A ningú li agrada, però està allà i no s'hi pot fer res. Pel que m'han dit ja fa un temps que no li foten un tret a ningú, i lo de les sabates de ciment ja no s'estila... han descobert que la política i la corrupció funciona molt millor. Així que ara juguen molt amb la informació. si ets dels que es fixen et quedaràs una mica estranyat de veure un tio venent castanyes a finals de setembre, a 20 i molts graus i una humitat horrible... a sobre el tio (lògicament) no ven ni una sola castanya, però està allà, sempre a la mateixa cantonada. Doncs resulta que la veritable ocupació de l'individu en qüestió és la de vigilar i saber. Saben qui ve, qui va, què fa... m'explicaven d'un noi que estava d'erasmus aquí l'any passat i que sempre baixava a fer el cafè al mateix bar, sense relacionar-se mai amb ningú, i que un dia va descobrir que tots els habituals del bar sabien com es deia, que estava d'erasmus, què estudiava, quina edat tenia, exactament on vivia... fa una mica de por, eh? Però és lo que hay.

Però encara ve el pitjor (per la gent d'aquí): el pizzo. El pizzo és quelcom així com un "impost revolucionari" que cobra la màfia a tots els comerços i obres de la ciutat. Sabeu allò dels gitanos que cobren per vigiliar les obres? bàsicament per a què ells mateixos no t'ho robin tot? Pues lo mismo. Aquí o pagues (i és més de la meitat dels beneficis mensuals o el cost del local o quelcom així) o qualsevol dia et pots trobar amb la botigueta carbonitzada per un "incendi casual", o amb sort sense poder obrir perquè t'han ficat cola al candau. Imagineu-vos el panorama. Pobra gent... Fa quatre anys un grup de joves van iniciar un moviment per lluitar contra el pizzo, i actualment uns 400 comerços es neguen a pagar-lo, i més de 9.000 ciutadans es comprometen a comprar només a aquests comerços, boicotejant als que encara viuen sota el "yugo" de la màfia. El govern subvenciona l'associació que han muntat, així que tenen uns calerons a mode de segur per cobrir els desperfectes que evidentment sofreixen. A algunes obres es veu el cartell que diu que ells no financen a la màfia. Us n'adjunto unes fotos:

["Qui si costruisce un futuro libero" = Aquí es construeix un futur lliure.]

El millor de tot això és que el que van començar uns pocs joves farts de les injustícies està anant molt més enllà del que podien somniar, doncs ara la cambra de comerç comença a no acceptar als comerços que paguen el pizzo, i es denuncia i comença a haver-hi judicis contra la màfia que fa quatre anys era impensable.

Per cert, ja he començat a penjar fotos a un àlbum de lliure accès del feisbuc, aquí teniu l'enllaç.