Ibla Buskers!

La primera escapada de Palermo ha sigut molt millor del que ens podiem imaginar! Ja feia dies que sentiem coses d'un festival de malabars, on la Laura (arq, València), la Marta (arq. Canàries) i jo voliem anar a vendre artesanies. Després de molts rumors i pescar informació d'uns i d'altres vam aconseguir dates (això dijous, i havia començat dimecres!), lloc i fins i tot els horaris dels busos, així que divendres al migdia... cap a Ragusa falta gent! Quatre hores i una nova amiga (la Carlotta, de Ragusa) més tard vam arribar a l'Ibla Buskers, un festival d'artistes de carrer on ve gent de tot Europa. Es fa a Ragusa Ibla, el casc antic de Ragusa (sud-est de l'illa), que contra tota lògica no és al mig de la ciutat sinó fora, doncs com bon assentament medieval es troba sobre una roca, quasi només accessible des d'un extrem on connecta amb la ciutat nova (si us fiqueu al mapa ho he marcat).omés arribar ens vam trobar amb la Marta, l'Angelo i el Marco, que ja havien arribat el dia abans i ens van acollir a la seva caravana tot el finde, i directe cap a les actuacions! Massa sovint ens sentiem com criatures, asseguts a terra a primera fila amb la boca oberta (literalment), veient com uns equilibristes ballaven tango i s'obrien de cames sobre la corda fluixa o un malabarista de peu sobre les espatlles d'un altre feia anar el diabolo en figures inimaginables, vam disfrutar (i repetir!) de l'Anonima Nuvolari, un grup de música portugueso-italiana on la vam acabar liant un poc aixecant-nos i posant-nos a ballar (era irresistible!) i muntant una festa que ni ells imaginaven. En resum, un munt d'actuacions de tot tipus per les places i carrers d'un barri preciós.

A les nits, gràcies a alguns coneguts que actuaven, acabàvem al local de reunió dels artistes, sopant i bevent un vi horrible de gratis. I amb les panxes plenes i considerable alcohol en sang començaven a sortir instruments dels racons, i s'anaven afegint un rere l'altre (ara un violí, ara un acordió, ara un calaix, una guitarra, un shaker improvisat amb boles dins una caixa metàl·lica, les mans...) al concert improvisat fins que ens aixecàvem cantant, i ballàvem i acabàvem apartant les taules i alguns músics començaven a tocar fora i... wow, fins les 7 del matí!

Diumenge em vaig fartar d'esperar que els demés es llevessin, i me'n vaig anar a trobar al Guillermo (bio? Eivissa) i al Jorge (mm? Madrid) que corrien per allà també, vam estar fent malabars a un parc, vam acomiadar-nos dels artesans que havíem conegut, que tenien paradeta instal·lada al parc (nosaltres al final no havíem tingut temps per fer material per vendre) i d'altra gent que ens vam anar trobant de camí al bus, amb el desig de retrobar-nos algun dia.

Va ser genial tot plegat, els contrasts que hi havia entre els que només anaven a mirar (moltes famílies i parelles) i els que participaven d'una o altra manera, i tot i que nosaltres érem més bé del primer grup semblàvem més del segon, amb els nostres malabars a la motxilla, les cares pintades, el nas de pallasso posat la meitat del temps, el vinatxo sota el braç tot el dia i ballant i fent festa allà on podíem. Ostres, m'he sentit tant "en mi onda", aquest finde!

Aquestes i més fotos punxant aquí!