Sobre la màfia i creuar el carrer

Estic en plena recerca de pis, que ha costat iniciar (fa un pal haver de parlar per telèfon amb italians que ja em costa entendre cara a cara...) i s'ha vist truncada avui per un aguacero otoñal d'aquells que fan història. Espero no haver de pujar demà a la uni mitja hora sota la pluja... que no sé ni com es pilla un bus! Bue, si tot va bé demà em traslladaré, que ja estic entre uns pocs pisos. És bastant curiós les diferències culturals que tenim... aquí és quasi impossible trobar un pis mixte i amb rentadora, el jovent sicilià marxa a casa els findes i s'endú la roba per rentar! Ni tant sols hi ha bugaderies d'aquestes de ficar-hi una monedeta. Justament el pis que m'agrada més té el problema de que no té rentadora, i hauria de dependre sempre de col·legues amb rentadora. Una merda, vamos. Però ho seguirem intentant, i a males pues mira, a tirar d'amiguetes.

Una de les coses que més m'agrada de caminar per Palermo (i aquests dies estic patejant bastant de pis en pis) és el creuar els carrers. El trànsit és una bogeria, funcionen a pitades, no respecten els semàfors, aparquen i paren on volen... els primers dies un no sap com creuar, fins que entén que quan un creua el carrer es para el món. O els cotxes, en su defecto. Fa una mica de por, però acabes aprenent que o quasi que creues sense mirar o et pots estar mitja hora esperant a que et deixin passar. Així que cap ben alt i a tirar-se! Si els veus molt embalats els fas un "tsst, quieto parao!" amb la mà i creues amb tota la cara. És la risa.

I l'altra cosa que impacta bastant és el tema de la màfia. Jo em pensava que era una d'aquelles coses que saps que està allà però mai notes. Mentida! En realitat si no t'ho explica un sicilià tampoc te n'enteres... aquí a la màfia li diuen "el segon govern". A ningú li agrada, però està allà i no s'hi pot fer res. Pel que m'han dit ja fa un temps que no li foten un tret a ningú, i lo de les sabates de ciment ja no s'estila... han descobert que la política i la corrupció funciona molt millor. Així que ara juguen molt amb la informació. si ets dels que es fixen et quedaràs una mica estranyat de veure un tio venent castanyes a finals de setembre, a 20 i molts graus i una humitat horrible... a sobre el tio (lògicament) no ven ni una sola castanya, però està allà, sempre a la mateixa cantonada. Doncs resulta que la veritable ocupació de l'individu en qüestió és la de vigilar i saber. Saben qui ve, qui va, què fa... m'explicaven d'un noi que estava d'erasmus aquí l'any passat i que sempre baixava a fer el cafè al mateix bar, sense relacionar-se mai amb ningú, i que un dia va descobrir que tots els habituals del bar sabien com es deia, que estava d'erasmus, què estudiava, quina edat tenia, exactament on vivia... fa una mica de por, eh? Però és lo que hay.

Però encara ve el pitjor (per la gent d'aquí): el pizzo. El pizzo és quelcom així com un "impost revolucionari" que cobra la màfia a tots els comerços i obres de la ciutat. Sabeu allò dels gitanos que cobren per vigiliar les obres? bàsicament per a què ells mateixos no t'ho robin tot? Pues lo mismo. Aquí o pagues (i és més de la meitat dels beneficis mensuals o el cost del local o quelcom així) o qualsevol dia et pots trobar amb la botigueta carbonitzada per un "incendi casual", o amb sort sense poder obrir perquè t'han ficat cola al candau. Imagineu-vos el panorama. Pobra gent... Fa quatre anys un grup de joves van iniciar un moviment per lluitar contra el pizzo, i actualment uns 400 comerços es neguen a pagar-lo, i més de 9.000 ciutadans es comprometen a comprar només a aquests comerços, boicotejant als que encara viuen sota el "yugo" de la màfia. El govern subvenciona l'associació que han muntat, així que tenen uns calerons a mode de segur per cobrir els desperfectes que evidentment sofreixen. A algunes obres es veu el cartell que diu que ells no financen a la màfia. Us n'adjunto unes fotos:

["Qui si costruisce un futuro libero" = Aquí es construeix un futur lliure.]

El millor de tot això és que el que van començar uns pocs joves farts de les injustícies està anant molt més enllà del que podien somniar, doncs ara la cambra de comerç comença a no acceptar als comerços que paguen el pizzo, i es denuncia i comença a haver-hi judicis contra la màfia que fa quatre anys era impensable.

Per cert, ja he començat a penjar fotos a un àlbum de lliure accès del feisbuc, aquí teniu l'enllaç.