29 de desembre 2009

De la mort del portàtil, tones d'or i escalada

Mmmmm, realment no sé per on començar, porto tres setmanes sense escriure! I veig que l'últim post és de quan es va morir el Jack... començaré per allà, doncs, tot i que lo relacionat amb la mort del Jack és ràpid d'explicar. Això va ser un dissabte, que en general sortim a Garraffello. Tots estàvem bastant xocats amb la noticia. L'últim post el vaig escriure amb la Leonie (l'altra única catalana a Palermo, entre el centenar d'espanyols que hi ha) al costat, a casa meva, sense saber què fer amb la nostra vida. El cas és que ningú tenia ganes de quedar-se sol rallant-se pel tema, tot i que potser seria el més correcte, així que vam optar per l'altra opció: sortir i emborratxar-nos en honor del Jack. Així que vam pillar una de grossa i vam acabar a Garraffello, on després d'algunes setmanes d'absència va tornar el reggae i el drum'n'bass. Durant la nit vam trobar un munt d'altres erasmus, amb qui no calia comentar res per donar-nos una abraçada ben forta i consoladora. Les notícies corren ràpid... En resum, una nit genial que ens va consolar una mica el mal rollo del dia.

La raó per la que no he escrit des d'aleshores ve a ser culpa del meu portàtil. El dia abans d'una correcció important (el profe m'havia dit que em tocava corregir ja, que no havia vist el meu projecte des que era només una idea... tristament cert), en plena empalmada, a les 2 del matí... va dir prou. Com per costum sempre al millor moment. Bàsicament va deixar d'agafar electricitat, cable cascat, així que hasta luego. Em van deixar un altre cable, però igual, així que estava clar que era cosa del portàtil. Ostres... Així que a projectes hi vaig anar en plan entro, firmo, em quedo una horeta mentre el profe feia la xerrada i foto al camp abans que em vulgui corregir! Em vaig passar les dues últimes setmanes de classe sense poder fer projectes (juro que vaig intentar avançar a mà, però era impossible...), sense poder fer restauro, que a sobre és en grup (per sort els meus companys tampoc estaven molt por la labor) i sense internet! Els primers dies en crisi absoluta, tornant-me histèrica, després tocant els ous als col·legues amb "anem a donar un volt", "a fer un cafè", "a fer el guiri"... Al final acabava fins a les tantes de festa (vida erasmus, es lo que tiene) i aixecant-me al migdia, quasi sense anar a classe... mu mal, vamos. Al final va venir un col·lega informàtic a mirar-me'l, el va obrir sencer, pobret el meu portàtil, amb totes les entranyes per sobre la taula... i el va donar definitivament per mort. Em va treure el disc dur, "ale, això encara et serveix" i hasta luego... Conclusió: el primer que vaig fer quan vaig arribar a Barna va ser anar-me'n a per un portàtil nou, que ja porto projectes prou retrassats!!

Aprofitant l'avorriment un dia el Jose i jo ens en vam anar a Monreale, un poble al costat de Palermo on hi ha una catedral famosíssima. I no és d'estranyar! Em vaig passar tota l'estona amb la boca oberta. D'estil normand, amb tot l'interior cobert d'or. Tones i tones d'or, formant imatges de l'antic testament: la Creació, Adam i Eva, l'Arca de Noé, tot explicat com còmics. I el terra cobert de mosaics a l'estil àrab. Realment impressionant.



[De fora no sembla que per dins sigui com és...]

Monreale al vespre també va resultar ser un lloc maquíssim, antic...

[Piazza del Duomo]

I amb unes vistes impressionants sobre Palermo!


I tinc una altra gran novetat! M'he apuntat a escalada! Uns col·legues em van dir d'anar-hi un dia amb ells a l'únic lloc que havien trobat a Palermo, un "gimnàs" on hi ha búlders de 3m d'alt, i em va encantar. Ho fan dimarts i dijous al vespre, i sovint els findes van a algun lloc a fer roca (tot i que mentre segueixi plovent com fins ara...).

El 22, que justament va començar a bufar el scirocco des del Sahara i a pujar la temperatura (fa un parell de dies estaven a 24º! 0_o), vaig tornar cap a Barna per passar-hi una nit i marxar cap a Alemanya a passar el nadal amb la família. Genial retrovamenta! Com sempre el nadal a Bonn una meravella. I vam fer un bonic descobriment també: el meu cosí també escala! Avui em passat la tarda, tots els cosins, al rocòdrom on va ell, un lloc genial! Us deixo alguna foto:

[A la dreta els meus germans, a l'esquerra el meu tiet i la meva cosineta]

[Jo i un brother a 16m de terra! vértigo!]

[L'altre brother i el meu cosí. És guapo el lloc, eh?]

I més còmics de LaRínxol sobre la vida erasmus!

05 de desembre 2009

...ostres...

Avui s'ha mort el Jack, un erasmus anglès... No el coneixia molt, havíem coincidit a festes erasmus, havia parlat algun cop amb ell... però quin shock...
Fa tres dies el van atropellar quan creuava el carrer, i avui ha mort a l'hospital. Els pares han decidit desconnectar-lo, tenia una commoció cerebral i ja no es recuperaria.

Estem tots bastant xocats...