A grattatè, a grattatè, a grattatella la!

Sisi, ho sé, fa segles que no escric i no he explicat res del viatget a Sardegna... just tornar d'una setmana de divertiment, aprenentatge, noves experiències, nous amics... em vaig topar de cara amb l'entrega de projectes, que portava dues setmanes sense tocar, amb la mancança d'apunts i llibres per l'exàmen de storia de dimecres que ve i amb l'imminent arrivada DEL RETORN, el maleït, l'innombrable RETORN. Així que em va venir una depre molt gran molt gran, i se me'n van anar les ganes d'explicar res.

Ara, l'entrega de projectes està feta i entregada (vaig treure un 30! un peazo de 10!!), he trobat el llibre per poder estudiar storia (600 pàgines en italià en 4 dies... :S), tinc feina per l'agost al bar de me avia (així que ja sabeu on farem la primera birra, no? que a mi em toca fins les 22-23h!) i m'estic planejant una tornada ESPECTACULAR (porque yo lo valgo), en tren, parant com a mínim a Napoli i a Roma, on tinc col·legues malabaristes, i potser a altres llocs així perquè sí, i després de Civitavecchia (el port de Roma, es podria dir) a Barcelona en ferri, tot això amb gat i maletes, i prenent-me una setmaneta.

Tinc la sensació que no he vist la meitat del que hauria d'haver vist, que quasi no conec la Sicilia, que em manca tant per veure de Palermo mateix... després de l'exàmen tinc una setmana intensa, d'intentar almenys explorar un poc Palermo a la vegada que acabo tràmits per tornar (no sabeu la de documentació que li haig de fer al gat!).
Avui per començar ja he tastat una cosa típica que encara no havia tingut el plaer, i és el que li dóna títol a aquest post: La grattatela siciliana! Ja fa temps (des que va començar el bon temps) que ens "toca els ous" el venedor ambulant de grattatella, que passa cada dia sota la nostra finestra cantant "a grattatè, a grattatè, a grattatella la!", que s'enganxa de mala manera, la cançoneta! I jo em passava el dia cantant-la sense ni tant sols saber que coi era... Granissat!! Granissat fet a l'antiga! El tipus porta a la fregoneta un bloc de gel d'aquests gegants, i el grata allà mateix, davant teu (amb un rallador de formatge) i t'hi tira sirop. Mmmmm, boníssima! La foto és la única que he trobat que era literalment el que m'he trobat.


I estic ja pensant que en breu us veig, que torno a la meva ciutat, al tè i shisha de la Clandestina, a perdre'm pel gòtic, a Santa Maria del Mar, a les birra-paquis de la Rambla del Raval, al sushi al costat de casa me avia... i cada cop en tinc més ganes!

(intento escriure sobre Sardegna en breu, au!)