Nota informativa: si no he escrit abans ha sigut perquè la meva vida s'ha centrat en uni-festes i poc més, poques o cap novetat remarcable... aquí venen les últimes! Una, trista però sense efectes en l'status quo, l'altra curiosa i un poc xocant... Comencem per la primera!
El cas és que estic intentant canviar de pis, però sembla que el destí no està molt d'acord amb el canvi i m'ho posa difícil... les raons del canvi? Bàsicament dues, que soles no haurien importat prou. La primera (cronològicament, almenys) és l'alt nivell d'associabilitat dels meus companys de pis. És altament depriment haver de cuinar i menjar sempre sola (a part que si em compro un enciam, o em passo dos dies menjant amanida o se m'espatlla...), que si un dia plou i no pots sortir te l'hagis de tirar davant de l'ordinador... a part que vaig buscar pis amb italians per practicar l'idioma, i el tema "hola" i "adeu" ja el tinc dominat, la veritat! A sobre el pis és tant petit que si algú em vol venir a veure no hi tinc lloc, per acollir-lo. Tristíssim, vamos. La segona raó ve a conseqüència de la primera: al poc de conèixer el Ricardo va sortir aquest tema, i ell, com a solete que és, em va començar a convidar a sopar a ca seva p
erquè no hagués de menjar sola. Així vaig conèixer als seus companys de pis: l'Astrid, la Lavinia, l'Alessandro, el Luciano (i alguns més), tots sicilians. I per culpa de la tonteria de sopar allà un dia sí, l'altre també, quasi estic vivint allà. Que si un dia jugant a cartes, que si l'altre em quedo a dormir perquè hem sortit a fer unes birres i no em deixen tornar sola a casa, que si vaig a la biblio amb les noies i una tonteria porta a l'altra i acabo allà... Vamos, que ja fa unes setmanes que només falta oficialitzar-ho, diguem. Així que li van dir al propietari, perquè anava a quedar una habitació lliure, que me la quedava jo. Perooooo ja estava donada... agh! La cosa va quedar en que si quedava una altra lliure me la reservava (aclariment, quasi es podria dir que és una pensió, allò, no un pis: hi viuen 9!). Avui hem tingut la segona
decepció: ahir es van enterar que quedava una altra habitació lliure, avui hem anat a parlar amb el propietari (aquest cop hi he anat personalment), tenint en compte que teòricament ja estava reservada per mi... i un altre cop me l'han tret! L'home se n'havia oblidat completament...
Vamos, que sembla que el destí no vol que me'n vagi a viure amb aquesta gent...
[L'Astrid, la Lavinia, el Ricardo (de kiss) i yo misma (de carbassa) per halloween]
El segon fet recent ha sigut el descobriment de la biblioteca regional. He tingut tota la setmana de festa i tocava avançar una mica de feina... Sort que hi vaig anar amb l'Astrid i la Lavinia, que són totes dues d'aquí, que si no em dóna algo! Tenen unes mesures de seguretat realment curioses... Us sembla que el posar alarmes als llibres és quelcom normal? Doncs resulta que estem tecnològicament avançadíssims! Només entrar a la biblio has de seleccionar les coses imprescindibles que necessitis per estudiar (estoig, llibres, portàtil...) i la resta (motxilla, cartera, jaqueta...) ficar-ho en una bossa estil ikea amb una cremallera que es tanca amb una alarma d'aquestes de botiga de roba, que només es pot tornar a obrir amb l'iman que hi ha a l'entrada. No sé si m'explico... Vamos, que t'endús la bossa aquesta que no pots obrir fins que tornes a sortir de la biblio, i així s'asseguren que ningú roba un llibre. o_0 al·lucinant... a més has d'omplir un paper amb les teves dades (cada cop que hi entres!) i deixar el DNI al mostrador per recollir-lo quan marxes. Estan xiulats!!
Bue, esto es todo por ahora, creueu-me els dits perquè els meus amiguetes sicilians aconsegueixin convèncer al propietari perquè em doni l'habitació...
vaaa ja veuras com d'aquí poc hi ha sort i formes part d'aquesta comuna de 9!!! jejejeje i wenu... si t'expliqués les mesures per entrar en qualsevol edifici públic de buenos aires et partiries la caixa! jajajaja
ResponEliminaUn petonas!! i sort amb el pis!! ;)
que abandonem blogs?
ResponElimina