Visites, estrés sense raó, pasqua i més visites!

Uf, tant temps sense actualitzar! I han passat tantes coses! Bue, més raó per resumir... Nem per parts!

Després de la visita del Marc i el Matteo tenia una setmana "lliure" fins la següent visita: la Iris i l'Unai. I aquesta empalmava amb la de la Moqui. I mentre estigués la Moqui aquí tenia entrega-examen de Restauro, i just després entrega de Projectes. Quin estrés! Evidentment la organització del temps era clara: en aquella setmana havia d'avançar tant com pogués! Així els hi vaig dir als companys de Restauro, i em van dir que cap problema, igualment ells per setmana santa marxaven al poble... Ja us podeu imaginar que durant aquella setmana, com bé diu Murphy, no vam fer absolutament res, i van decidir començar a treballar el mateix dia que arribaven la Iris i l'Unai. Així que els vaig haver de dir que haurien de recórrer la illa sols, que jo m'havia de quedar. Se'n van anar tres dies a visitar Catania, Taormina i l'Edna, mentre jo em quedava a casa, esperant que m'arribessin els arxius que havia d'arreglar... 1r dia: cap notícia. 2n dia: m'arriba un arxiu. Equivocat. Em passo el dia intentant localitzar la companya, però està en algun dinar familiar o similar, mentre jo segueixo a casa cagant-me en tot. 3r dia: rebo l'arxiu correcte, però està perfecte! Un altre cop la meitat del dia intentant localitzar la col·lega per preguntar-li què coi haig de fer amb allò. Ah, ok, capito, aconseguit. Però per fer-ho necessitava un altre arxiu, que tenia un altre company. L'altra meitat del dia intentant localitzar l'altre company. I just quan ho aconsegueixo tot i em puc posar a fer feina... tornen la Iris i l'Unai! Quina ràbia haver perdut tres dies així!! I no va ser l'única vegada, perquè ho vaig haver de tornar a viure durant la següent excursió superchula que van fer. Un altre cop tancada a casa sense poder fer la feina per alguna cagada dels meus companys. Us imaginareu que a aquestes alçades el cabreig que portava acumulat era considerable...
Amb tot vaig disfrutar molt de les estones que vaig passar amb ells, em va encantar poder ensenyar-los la ciutat i que coneguessin als col·legues, posar-nos al dia, todo eso!

[No podia faltar el dissabte a Garraffello!]

Diumenge al vespre va arribar la Moqui, tot just per poder fer un soparet tots quatre junts, perquè al matí següent la Iris i l'Unai marxaven. Dilluns vam fer visita amb la Moqui per la ciutat, i vam estar veient on podia marxar a donar un volt, ja que tornava a estar amb les mateixes: massa feina per fer. Però em va trucar el Jorge, que tenien una furgo que els pares del Guille havien pagat per un dia més però ja marxaven, i que ens n'anavem d'excursió. Dilemes dilemes... amb el cabreig que carregava vaig fer un "que le den a Restauro" (sobretot perquè m'acabava d'enterar que estàvem aprovadíssims, però els meus companys anaven a per nota) i ens vam anar a voltar. Cap a on? boh! Carretera i manta! Com la fregoneta era gegant vam tirar-hi dins tot el que ens podia fer servei, i amb un "edna? messina? qualsevol lloc?" vam marxar. 1a parada: Un castell davant del mar, que teniem intenció "d'okupar" per una nit. L'havien trobat per casualitat en una excursió anterior. El cas és que els propietaris havien decidit posar-se "manos a la obra", i totes les entrades que havien trobat obertes en l'última visita estaven inaccessibles. Al final vam aconseguir colar-nos saltant una tanca, i vam investigar a fons la mansió. A les fosques! Molt chulo, tot plegat, però vam decidir buscar un altre lloc on fer nit, a saber qui podia aparèixer al dia següent a primera hora!

[En pleno "salto de valla"!]

Amb la tonteria ja se'ns havia fet tard, així que vam començar a buscar on acampar. Els problemes que porta ser tanta gent! Primer vam pujar a una muntanya, a acampar a la natura, però feia massa fred. Al final vam acabar a Finale, un poblet prop de Cefalú on hi havia una zona d'acampada mig il·legal. I això ja eren com les 4 o 5 del matí! Quan ens vam llevar vam visitar el poble, i vam seguir camí (sense destí concret...). Anant cap al Parco dei Nebrodi (amb intenció de localitzar un lloc on fer nit perquè no ens tornés a passar el mateix) vam parar a Mistreta, un poblet preciós tot medieval.

I després cap al Parco! Es nota la primavera, tot verd... Vam muntar tendes, buscar llenya, i passar una nit de somni enmig de la natura, cuinant pasta sobre les brases, disfrutant del djembé del Guille, de les demostracions de malabars del Jorge i d'un munt d'històries al voltant del foc.

[Tota la troupe: el Guille, el Jorge, l'Alessia, la Marta, la Moqui i jo]

Al matí ja vam tornar cap a Palermo, que jo tenia feina i s'havia de tornar el cotxe. Quedava un dia per l'examen-entrega, i estava un poc agobiada... però resulta que tota la feina per la que m'havia estat quedant a casa es podia fer en un parell d'hores! Increïble... Al final un 27 a Restauro! Imagineu com són les coses aquí que el nostre 27, que vindria a ser un 9 nostre, era la nota més baixa de classe... i els meus companys amb cares llargues!

Els dies següents la Moqui va marxar a girar, però aquest cop vaig poder aprofitar el temps: tot el dia tancada fent projectes en grup. Jo que em pensava que aquest quadri seria lleugeret perquè només tinc dues assignatures, però a projectes tenim preentregues cada setmana! És duríssim! I així segueixo, barallant-me amb els compis, que menys un són tots prototipicament sicilians fins fer fàstic (aclariment: no s'hi pot treballar!), i desitjant que s'acabi la part en grup...

Per cert! He après a fer pizza!

Com sempre, totes les fotos penjades al facebook.

I els còmics de LaRínxol no paren! Al facebook i amb blog propi.