Vida a Palermo

Si t'allunyes també hi ha la part de l'illa que he visitat!

En vermell: Llocs.

En verd: Cases de col·legues.

En blau: Ciutats que he visitat.

Mostra Palermo'09 en un mapa més gran

D'aventures que mai van com es planegen

I és el que tenen les aventures i la vida de "motxilero", que són imprevisibles... I has d'estar preparat pel que vingui, cosa que havia oblidat, es podria dir.
Ahir vam fer el meu comiat (i el del Guille també, que ha marxat avui), amb tots els bons amics que he trobat aquí, per sort sense lacrimogenitats fins a l'últimissim moment, absolutament genial. I ara hauria d'estar a un tren camí cap a Napoli. Però aquest matí he encès el pc per veure el telèfon del noi que m'havia d'allotjar allà (trobat a través de CouchSurfing) i en canvi el que m'he trobat ha sigut un "ho sento, he canviat d'idea, no t'havia dit que el meu "gosset" és un cadell de rotweiler, potser tindríem problemes...". Això a una hora d'agafar el tren. He contactat desesperada a la gent que hi conec, però res a fer. He deixat marxar el tren... I és que en una altra situació hauria marxat pensant "si cal, em tiro a la platja", però amb gat i tota la meva vida, es podria dir, a l'esquena... he preferit no arriscar. Així que m'he dit... cap a Roma falta gent! Allà tinc bastants amics d'amics, que estaven sent convençuts, i hi ha molts més couchsurfers... i sí, molts més couchsurfers en tots els sentits: els que allotgen... i els que busquen allotjament! El tren cap a Roma sortia a les 18h, molt bé, tinc temps, així que m'he passat el dia buscant i rebuscant i preguntant... sempre amb resposta negativa. Bé, en realitat he tingut una positiva, però demà (quan arribava) no em podia allotjar, només a partir de dissabte. Doncs au, trobar sofà per una sola nit no és tant difícil! Al final he començat a buscar també albergs i pensions on acceptessin animals. Massa car. Campings. Enlloc posava si s'hi podia entrar amb animals. Coi! Al final TOTES les respostes han arribat a les 17.15h: un noi que sì, que m'acollia. Un camping que cap problema... I que faig jo, tota estúpida? Provar de tancar maletes i arribar a l'estació. Impossible. A mig camí m'han començat a caure coses, recollint-les m'ha bolcat la maleta amb la caixa del gat a sobre, s'ha obert, el Sciro ha sortit corrents tot espantat, casi l'atropellen, l'estúpida del cotxe pitant perquè apartés la maleta del mig del carrer mentre jo estava sota un cotxe intentant "caçar" el gat... hem acabat el Sciro amb un atac de pànic, jo amb un atac de nervis i les maletes esparcides per tot el carrer. Un drama, vamos.
Així que m'he tornat cap a casa amb la cua entre les cames, i quan he encès l'ordinador m'he trobat el missatge d'uns bons amics de Roma dient que cap problema, que m'acullen ells... meeeec! Massa tard!

I bé, ara no sé quan arribo a barna... serà com a molt d'hora el dilluns 26, depèn de per quants dies em poden acollir!

Tornem, però fem-ho bé!

Aquest és el primer esboç de la ruta cap a Barna. Palermo > Siracusa (que encara no l'he vist) > Napoli > Benevento (a veure a un col·lega) > Roma > Civitavecchia (pillem el ferry cap a...) > Barcelona!
Estic tirant de CouchSurfing per buscar sofà on passar la nit, cosa difícil portant el gat a sobre! Però bueno, tinc quasi una setmana per acabar-ho d'organitzar...
Desitgeu-me sort!


Visualizza Palermo - Roma - Barcelona in una mappa di dimensioni maggiori

A grattatè, a grattatè, a grattatella la!

Sisi, ho sé, fa segles que no escric i no he explicat res del viatget a Sardegna... just tornar d'una setmana de divertiment, aprenentatge, noves experiències, nous amics... em vaig topar de cara amb l'entrega de projectes, que portava dues setmanes sense tocar, amb la mancança d'apunts i llibres per l'exàmen de storia de dimecres que ve i amb l'imminent arrivada DEL RETORN, el maleït, l'innombrable RETORN. Així que em va venir una depre molt gran molt gran, i se me'n van anar les ganes d'explicar res.

Ara, l'entrega de projectes està feta i entregada (vaig treure un 30! un peazo de 10!!), he trobat el llibre per poder estudiar storia (600 pàgines en italià en 4 dies... :S), tinc feina per l'agost al bar de me avia (així que ja sabeu on farem la primera birra, no? que a mi em toca fins les 22-23h!) i m'estic planejant una tornada ESPECTACULAR (porque yo lo valgo), en tren, parant com a mínim a Napoli i a Roma, on tinc col·legues malabaristes, i potser a altres llocs així perquè sí, i després de Civitavecchia (el port de Roma, es podria dir) a Barcelona en ferri, tot això amb gat i maletes, i prenent-me una setmaneta.

Tinc la sensació que no he vist la meitat del que hauria d'haver vist, que quasi no conec la Sicilia, que em manca tant per veure de Palermo mateix... després de l'exàmen tinc una setmana intensa, d'intentar almenys explorar un poc Palermo a la vegada que acabo tràmits per tornar (no sabeu la de documentació que li haig de fer al gat!).
Avui per començar ja he tastat una cosa típica que encara no havia tingut el plaer, i és el que li dóna títol a aquest post: La grattatela siciliana! Ja fa temps (des que va començar el bon temps) que ens "toca els ous" el venedor ambulant de grattatella, que passa cada dia sota la nostra finestra cantant "a grattatè, a grattatè, a grattatella la!", que s'enganxa de mala manera, la cançoneta! I jo em passava el dia cantant-la sense ni tant sols saber que coi era... Granissat!! Granissat fet a l'antiga! El tipus porta a la fregoneta un bloc de gel d'aquests gegants, i el grata allà mateix, davant teu (amb un rallador de formatge) i t'hi tira sirop. Mmmmm, boníssima! La foto és la única que he trobat que era literalment el que m'he trobat.


I estic ja pensant que en breu us veig, que torno a la meva ciutat, al tè i shisha de la Clandestina, a perdre'm pel gòtic, a Santa Maria del Mar, a les birra-paquis de la Rambla del Raval, al sushi al costat de casa me avia... i cada cop en tinc més ganes!

(intento escriure sobre Sardegna en breu, au!)

La Uni, la Mamma i cap a Sardegna!

Ostres, fa un munt que no actualitzo! Porto unes setmanes que he estat bastant ocupada, tant per la uni com per altres temes.

Fa dues setmanes vam tenir el workshop de projectes, que qui m'hagi estat llegint ja recordarà del primer quadri: tota una setmana de 9 a 18.30 a la uni, fent la "recta final" de projectes. L'altra vegada m'havia anat genial, aquesta... no vaig fer ni brot. Vaig tenir una setmaneta diguem que...desmotivada. A més dijous tenia examen d'història, pel qual em faltaven la meitat dels apunts i no vaig trobar el llibre que recomanava el profe, així que fatal, el vaig deixar quasi en blanc. Per sort a juliol hi ha la part oral, i pots optar perquè et comptin només aquella. Imposa més, l'oral, però és més patilleru i a més sent erasmus els profes t'ho solen posar fàcil :D.

La setmana passada vam tenir una petita entrega per mostrar el que havíem fer durant el workshop (em va tocar currar un poc, sí) i per que els profes decidissin qui podia anar a primera convocatòria (demà), qui a la segona (el 7 de juliol) i qui havia d'anar a setembre. Bàsicament "filtraven" la gent segons qualitat i lo avançat que portessin el projecte.

A mi m'ha tocat demà. Merda. perquè aquí vénen el 3r i 4t punt:

M'ha vingut a veure la mama! Va arribar dissabte al vespre i ha marxat avui. Curt però intens! hem visitat Palermo a fons, Monreale, que té una catedral normanda amb uns mosaics impressionants, i Cefalù, un poblet de costa a una hora d'aquí, molt maco. Ja havia decidit que no hipotecaria aquests pocs dies per tancar-me a casa a fer l'entrega de projectes... a més, coincidint que marxa me mare, jo també marxo:

Demà me'n vaig a Sardegna! Que dius... i perquè agafes un vol a Sardegna pel dia de l'entrega? Doncs perquè teòricament l'entrega era ahir o avui, com a molt tard... La van retrassar la setmana passada.

Una setmaneta, me n'hi vaig! de divendres a diumenge hi ha una convenció de malabars, com aquella a la que vaig anar a Milano, on amb sort retrobaré alguns dels amics que vaig fer allà, i em trauré alguns calerons venent els buugengs que he estat fent, que m'han pres el poc temps lliure que he tingut. Els buugengs? El meu nou malabar (no sóc jo, eh? que jo estic començant!):

Hipnotitzant, eh? Doncs és difícil i car de trobar (només els ven un filipí, per 200€ la parella), així que me'ls vaig fer jo, i ja que hi era... doncs n'he fet un parell de més i espero vendre'ls a la convenció!

Ara... haig de seguir treballant un poc, que em falta pintar-los, a part de fer la maleta!

El que passa a l'Albergheria, es queda a l'Albergheria.

Avui és el primer dia de calor calor. En comptes d'anar a fer projectes a casa del Claudio, com la resta de la setmana, m'he quedat a casa, que haig d'acabar la maqueta. Evidentment, finestra oberta tot el dia, i la taula al davant per aprofitar la llum del solet. Escolto acudits de l'Eugenio al youtube mentre retallo cartolines. De cop escolto també crits, molt "barullo" al carrer. Una manifestació pel mig de l'Albergheria? No pot ser... Surto al balcó. Tothom ha pensat el mateix i veig alguns dels meus veïns per primer cop. Una baralla, pel que sembla. Pel que sembla, perquè aquí les baralles no les veus. No hi ha osties, només insults i amenaces. Potser per això els insults sicilians són tan elaborats! Molt "gallitos", ells. Com a totes les baralles, un munt de gent al voltant, alguns "aguantant-los" (no cal molta energia, no hi ha ningú amb ganes d'hostiar-se), altres més lluny, observant i comentant, els balcons de tot el carrer ocupats. Un noi se n'allunya, amb una porra travessada de claus a la mà. Ostres! Ara el meu company de pis em diu que la baralla l'han començat dues senyores grans, i després s'hi han ficat els homes.
El que té viure en un barri de "tasci" (quillos)...

La llum al final del túnel...

Doncs sí, tot i que sembli que això no s'hagi d'acabar, o més bé no ho vulguem, la tornada s'està convertint en un tema recurrent que provoca cares llargues instantànies... I no és que ens faci plaer treure'l, però la inseguretat generalitzada que envolta l'últim mes d'erasmus està a l'ordre del dia! Palermo és Palermo, i és impossible saber dates segures d'examens, pel que no sabem què serà de nosaltres al juliol. Potser el 20 i tant de juny ja acabo, potser no sóc lliure fins al cap d'un mes... I aleshores? Podem anar una setmaneta a Sardegna a finals de juny o no? Ens en tornem cap a mitjans de juliol per poder currar? (sembla que tots estem més o menys en la mateixa situació de necessitat de curro estiuenc... i aquí a Sicília te'n pots oblidar!) O aprofitem juliol i ens muntem un espectacle de malabars i ens paguem així un viatget pel sud d'Itàlia?
Comença a ser hora de pensar en comprar vols de tornada, tot i que sense visites a la vista i la de coses acumulades durant quasi un any, a més d'un gat, l'avió no és una opció tenible en compte. Així que ja m'estic informant de trens i contactant gent per fer carsharing. La tornada ja serà una aventura!
I comença a ser hora també de començar a buscar curro per l'agost, i de posar el book al dia, començar a fer-lo còrrer per tenir curro a un despatx al setembre, de contactar al meu "jefe" al bar on feia de cambrera l'any passat els findes per veure si puc tornar-hi... això de passar d'un any d'erasmus a la independència econòmica (vivint a Barcelona) tot de cop serà dur. I haig de pensar també en el tema del PFC!

I a part de tots els plantejaments i estressos relacionats amb el final d'aquesta experiència, la vida a Palermo a agafat, tot de cop, una tranquil·la monotonia. Projectes, classe, les tardes al parc, de xarreta i malabarejant, birreta a la nit, festes ocasionals... Res digne de menció. I tot i que a vegades s'agraeix aquest ritme pausat i repetitiu de vida, em sento malament en pensar tot el que em falta per veure de Palermo i Sicilia, coses que les poques visites que he tingut han fet i jo encara no (veure el Palazzo dei Normandi, pujar a l'Edna, una visita a les illes...), i que sempre m'argumento amb un "amb els pròxims que vinguin hi vaig" i ni tant sols sé si vindrà ningú més, doncs les poques visites que segur segur venien se n'estan desdient... Tantes coses que des que estic aquí dic que vull fer, i ja començo a veure el temps massa just, o massa calorós!

I mira per on, resulta que estic un poc negativa, no? Au, que és dissabte a la nit, toca birreta i un poc de ballaruga!

4a Convention di Giocoleria della Brianza

Doncs sí, com bé deia el Lau, a fer el hippy! Ja fa una setmaneta que he tornat de Milano, i encara m'estic recuperant...
Que què coi és una convenció de malabars?? Fa un mes jo també m'ho preguntava, quan el Brian, un col·lega de Palermo (conegut, més que altra cosa) em va convèncer per anar-hi, interessadament, més que altra cosa, perquè no trobava a ningú que l'acompanyés... Em va explicar que és bàsicament un munt de malabaristes que es troben, fan tallers, s'entrenen junts, i al final hi ha una "Gran Gala" on vénen artistes internacionals. I que hi aprens moltíssim. Doncs au, som-hi! Sóc fàcil de convèncer si a sobre el vol surt baratet i la inscripció encara més... :D
Vol a Milano i tren fins a Imbersago, un poblet a 30km de la ciutat que, potser pel contrast amb Palermo, em semblava més alemany que altra cosa: tot verd, veïns que es saludaven quan es creuaven amb la bici per anar a fer la compra, molt net... Vam plantar la tenda i en 5min ja estava coneixent gent, altres que com nosaltres arribaven massa d'hora. Ja el primer vespre, a la gespa que al dia següent s'ompliria de tendes, vaig aprendre un parell de coses noves amb el bastó (si algú no ho sap encara faig malabars amb staff, un bastó de 1,20m).
Els quatre dies de convenció funcionaven d'una forma bastant simple: entrenar-se lliurement sia a la palestra (un camp de futbol sala a cobert) o al prat, o realment on et vingués en real gana.

[Entrenanat a al palestra]

[O al prat]

Havies d'anar controlant la graella dels workshops on qui volgués podia oferir tallers, des d'iniciació al hula hop a com organitzar un espectacle.

[Taller de trapezi i tela]

Al vespre palco aperto a la carpa de circ, on qui tingués un espectacle podia pujar a l'escenari a compartir-lo. I després a seguir malabarejant, fer festa a la tenda, o a la pista de bàsquet a encendre!

[Aquest tio era un crack amb dos bastons... Quina envejaaa!]

Una experiència increïble! Al matí, llevar-se, esmorzar, tirar cap a la palestra (sí, la gespa és més agradable, però feia un sol increïble i massa calor...), estiraments, practicar... i jo que sóc una novata amb el bastó, que ja voli pels aires o caigui a terra no és discret (a més n'hi ha pocs), cada dos per tres em venia algú a proposar-me que fes això o girés així o el que fos, sempre gent que malabarejava amb altres coses! Però tothom sabia un poc de tot realment... fent amics, vamos!

[Provant alguna cosa nova, segur, per la cara de concentració...]

I al final acabava semblant encara més novata, perquè em passava el dia provant els nous trucs. I sí, realment he après moltíssim, m'he fet una bona llista de nous trucs a "matxacar", i he descobert que el meu fantàstic bastó és una porqueria... massa lleuger! Només tornar a Palermo em vaig muntar un workshop de construcció de bastons i en tinc tres nous, per diferents tècniques... Sempre després de recuperar-me de les agulletes i els múltiples blaus que vaig acumular... (el bastó és perillós, sobretot quan proves nous llançaments...).

[Nous bastons! Els meus són els verds]

Amb el Brian, el meu company de viatge? Buenu, els perills que té anar amb un pràcticament desconegut... tot molt bé fins que va començar a trobar coneguts i em va deixar un poc "sola ante el peligro". Així que me les vaig haver d'arreglar sola, anar pel meu compte, fins que jo també em vaig fer els meus amics, gent maquíssima! Hi havia un bon rotllo generalitzat genial. Quan coneixies a algú solia anar amb un "com et dius? i amb què fas malabars?". Trobar un tema de conversa per trencar el gel no era difícil, realment... xD

[Nous amics! Aquí a la carpa, a un palco aperto]

Dissabte vespre la Gran Gala: impressionant, realment de tenir la boca oberta durant tot l'espectacle.
Diumenge va haver-hi cercavila pel poble, tots amb els malabars, que va acabar a la carpa amb les "olimpíades dels malabaristes": resistència amb 5 boles, amb 7 boles, amb les masses, habilitat amb monocicle... divertidíssim!

[Cercavila sota la pluja]

[A veure qui aguanta més fent girar 7 boles...]

I a la nit la festa de comiat: el Renegade Show! Sembla ser que es fa a totes les trobades de malabaristes... Durant el cercavila i les olimpíades, que eren obertes a tothom, hi havia gent recollint calerons pel Renegade. El que no sabien els innocents vilatans era que estaven finançant un munt d'alcohol! Es va muntar un "escenari" a la palestra, i hi podia pujar qui volgués a fer espectacle, des de coses sèries fins a les més absurdes que et puguis trobar. El show té un caire còmic, per divertir-se, així que com més absurd millor... A qui pujava el convidaven a beure el que volgués. I cada dos o tres actuacions... vi per tothom! Us podeu imaginar que les actuacions anaven degradant i degradant i degradant... Ostres com vaig riure! Ja tenia prou agulletes, que me'n vaig guanyar també als abdominals! Vam acabar a les 6 del matí, i alguns encara es van quedar!

[Renegade en un estat avançat de la nit. Atenció al terra de l'escenari, hi ha de tot!]

Tornada a la tenda a dormir un poc, que tocava marxar en breu, per trobar-la inundada (havia plogut...) i... d'aquí fins arribar a Palermo al dia següent va ser una altra aventura, així que ho deixo aquí! Només que he tornat amb un catarro de dies al llit, i moltes ganes de passar les tardes al parc!

Aquí el link per veure totes les fotos de la convenció.
I aquí un recull de vídeos que he fet (es nota l'antiguitat de la meva càmera? xD)

HOPPA PARTY!

Feia mesos que l'esperàvem, i just quan arriba es posa a ploure... la Hoppa Party, el primer festival estiuenc, tot i que més que festival se'n podria dir rave!
Dissabte vespre ja estàvem plantats a la platja de Torre Normanna, a mitja horeta de Palermo, muntant la tenda abans que tornès a ploure. Molts dilemes havien corregut dissabte! Hi anem? No hi anem? Quan? Al final vam trobar cotxe i vam decidir que si calia ballar sota la pluja, s'hi ballava! I això vam fer... Nit de música electrònica a una platja a les fosques, on la única llum que hi havia era la llum negra de la taula de mescles i els braçalets luminescents que portàvem tots, cadascú a un lloc més original: com a arracades, recollint el cabell, lligat a llocs varis del cos...
Les poques estones sense pluja s'omplien de foc, tots els que en teniem trèiem els malabars i disfrutàvem d'una altra forma de la música... Va clarejar i encara ballàvem. I encara plovia...

[El Guille i jo ven xops de bon matí (i el braçalet de llum enredat a la trena!)]

Els toldos que havien posat calaven, estàvem xops i començava a fer fred, així que jo vaig preferir anar-me'n a descansar a la tenda, calenteta dins el sac. Pocs cops he dormit tant bé! Va entrar i sortir gent, van parar i reencendre la música, i jo no me'n vaig enterar... Em vaig despertar poques hores després perquè la tenda era un forn. Un forn?? Com pot ser, si fa mal temps? Obro la porta i... un sol espectacular!!

Em vaig posar el banyador, vaig agafar les quatre coses bàsiques i cap a fora! Wow. Reggae, platja, mar, sol, birreta, bon rotllo... simplement increïble!

[Ballant reggae acabats de sortir de l'aigua]

Al llarg del dia van anar arribant més i més col·legues que s'havien animat veient el dia, i quan s'apropava la posta de sol ja estàvem tots ballant drum'n'bass com bojos.

M'hauria agradat quedar-me fins al final, però a les 8 del vespre ja portava 24h allà, i tot i haver dormit unes poques hores estava absolutament destrossada... Vaig tenir la sort que alguns amics tornaven en cotxe cap a Palermo. Dutxa, sopar i llit, que demà hi ha entrega de projectes!


I aquesta va ser l'altra felicitat! Ahir vam tenir una correcció important de projectes, de les que si no portes ja et pots oblidar d'aprovar. Res a veure amb el quadri passat, aquest projectes! Tenim un profe bastant jove, que ha currat a França, i es nota que ha estat fora... Té un mètode bastant estricte, que ens fa anar sempre de cul (i això que jo només treballo per aquesta assignatura!), però que funciona de meravella i a final de quadri s'agrairà: marca els temps rigorosament, i tenim "entrega" pràcticament cada setmana. Fins ara hem fet el masterplan d'una zona bastant degradada a prop de la uni, en grups de 6, que va ser bastant dur sobretot perquè quatre dels meus companys eren bastant inútils. Es lo que hay. Ara hem començat (ja cadascú al seu rotllo) a entrar en projecte. Primera fase: disseny del programa arquitectònic. Decidir els volums dels edificis, usos, alçades... sense entrar-hi. I ahir corregíem. Ja va avisar que les correccions serien estrictament per tothom (vamos, que estàvem obligats a escoltar-les), perquè no podria corregir als 39 que som i intentaria generalitzar perquè servissin per tots. Ahir es podia quedar només poc temps (després van seguit corregint les assistents del profe), i va decidir que ell corregiria només dos projectes, un bon exemple i un de dolent. Em va tocar. Ser el bon exemple! Vaig haver d'exposar a primera hora del matí, la primera, afònica, resacosa, amb l'esquena en carn viva (de la cremada que portava de diumenge) i feta pols... Però m'ha fet molt happy per un cop ser la destacada de classe! S'ha de dir que vaig estar tota la setmana passada currant com una boja, sobretot per poder acabar divendres i anar tranquil·lament a la Hoppa, i estava molt contenta amb la feina. Al llarg del dia ho vaig anar passant cada cop pitjor, perquè per absolutament TOTS els projectes que van corregir em van posar com a exemple... quina vergonya!
I aquesta és la làmina que he fet!

I demà marxo cap a Milano, a una convenció de malabarisme, amb la intenció d'aprendre un munt amb el meu bastó!

Totes les fotos de la Hoppa i més, a l'album del facebook.

Tots els còmics de LaRínxol, clicant aquí!

De cendra i avions cancel·lats

No sé si sóc jo, però el núvol que cobreix avui Palermo és estrany... serà que és el famós núvol volcànic? La llum del sol l'atravessa d'una forma peculiar... Esperem que no ens espatlli el cap de setmana, que per fi arriba la Hoppa Party, el primer festival estiuenc! (d'uns quants que tindrem aquí...) Platja i 48h de reggae, dnb i similars. I gratis! Sembla que aquest cap de setmana Palermo es quedarà buit de jovent! Per això ara toca treballar molt i acabar l'entrega de dilluns abans de marxar cap a Torre Normanna.

I a veure si la setmana que ve puc volar! Dimecres (si la cendra ho permet) me'n vaig cap a Milano, que hi ha una convenció de malabarisme que pinta genial. Avui el col·lega amb qui vaig m'ha recomanat que comprovi que no m'haguessin cancel·lat el vol. "Què me l'han d'haver cancel·lat? Si no he rebut cap mail!". Efectivament, me l'havien cancel·lat. El d'anada i el de tornada. Et donaven la opció d'agafar-ne un altre sense cap cost afegit, només havies de clicar una de les opcions que t'oferien. Una de les quals era a la mateixa hora que el que ja tenia... ¬¬' Crec jo que deuen estar reorganitzant els vols, cancel·lant a tothom perquè els que realment s'han quedat a terra tinguin alguna opció. Tonto el último. Doncs mira, jo he tingut sort i he millorat. Arribava a Milano massa tard, i en tornava massa d'hora, ara he trobat vols a hores més decents que no havia agafat perquè eren més cars. Gràcies, senyor volcà!