...fernweh...

Vida a Palermo

2010-09-01T19:44:00.001+02:00

Si t'allunyes també hi ha la part de l'illa que he visitat!

En vermell: Llocs.

En verd: Cases de col·legues.

En blau: Ciutats que he visitat.

Mostra Palermo'09 en un mapa més gran

D'aventures que mai van com es planegen

2010-07-22T20:00:00.000+02:00

I és el que tenen les aventures i la vida de "motxilero", que són imprevisibles... I has d'estar preparat pel que vingui, cosa que havia oblidat, es podria dir.
Ahir vam fer el meu comiat (i el del Guille també, que ha marxat avui), amb tots els bons amics que he trobat aquí, per sort sense lacrimogenitats fins a l'últimissim moment, absolutament genial. I ara hauria d'estar a un tren camí cap a Napoli. Però aquest matí he encès el pc per veure el telèfon del noi que m'havia d'allotjar allà (trobat a través de CouchSurfing) i en canvi el que m'he trobat ha sigut un "ho sento, he canviat d'idea, no t'havia dit que el meu "gosset" és un cadell de rotweiler, potser tindríem problemes...". Això a una hora d'agafar el tren. He contactat desesperada a la gent que hi conec, però res a fer. He deixat marxar el tren... I és que en una altra situació hauria marxat pensant "si cal, em tiro a la platja", però amb gat i tota la meva vida, es podria dir, a l'esquena... he preferit no arriscar. Així que m'he dit... cap a Roma falta gent! Allà tinc bastants amics d'amics, que estaven sent convençuts, i hi ha molts més couchsurfers... i sí, molts més couchsurfers en tots els sentits: els que allotgen... i els que busquen allotjament! El tren cap a Roma sortia a les 18h, molt bé, tinc temps, així que m'he passat el dia buscant i rebuscant i preguntant... sempre amb resposta negativa. Bé, en realitat he tingut una positiva, però demà (quan arribava) no em podia allotjar, només a partir de dissabte. Doncs au, trobar sofà per una sola nit no és tant difícil! Al final he començat a buscar també albergs i pensions on acceptessin animals. Massa car. Campings. Enlloc posava si s'hi podia entrar amb animals. Coi! Al final TOTES les respostes han arribat a les 17.15h: un noi que sì, que m'acollia. Un camping que cap problema... I que faig jo, tota estúpida? Provar de tancar maletes i arribar a l'estació. Impossible. A mig camí m'han començat a caure coses, recollint-les m'ha bolcat la maleta amb la caixa del gat a sobre, s'ha obert, el Sciro ha sortit corrents tot espantat, casi l'atropellen, l'estúpida del cotxe pitant perquè apartés la maleta del mig del carrer mentre jo estava sota un cotxe intentant "caçar" el gat... hem acabat el Sciro amb un atac de pànic, jo amb un atac de nervis i les maletes esparcides per tot el carrer. Un drama, vamos.
Així que m'he tornat cap a casa amb la cua entre les cames, i quan he encès l'ordinador m'he trobat el missatge d'uns bons amics de Roma dient que cap problema, que m'acullen ells... meeeec! Massa tard!

I bé, ara no sé quan arribo a barna... serà com a molt d'hora el dilluns 26, depèn de per quants dies em poden acollir!

Tornem, però fem-ho bé!

2010-07-16T20:56:00.000+02:00

Aquest és el primer esboç de la ruta cap a Barna. Palermo > Siracusa (que encara no l'he vist) > Napoli > Benevento (a veure a un col·lega) > Roma > Civitavecchia (pillem el ferry cap a...) > Barcelona!
Estic tirant de CouchSurfing per buscar sofà on passar la nit, cosa difícil portant el gat a sobre! Però bueno, tinc quasi una setmana per acabar-ho d'organitzar...
Desitgeu-me sort!

Visualizza Palermo - Roma - Barcelona in una mappa di dimensioni maggiori

A grattatè, a grattatè, a grattatella la!

2010-07-10T21:16:00.000+02:00

Sisi, ho sé, fa segles que no escric i no he explicat res del viatget a Sardegna... just tornar d'una setmana de divertiment, aprenentatge, noves experiències, nous amics... em vaig topar de cara amb l'entrega de projectes, que portava dues setmanes sense tocar, amb la mancança d'apunts i llibres per l'exàmen de storia de dimecres que ve i amb l'imminent arrivada DEL RETORN, el maleït, l'innombrable RETORN. Així que em va venir una depre molt gran molt gran, i se me'n van anar les ganes d'explicar res.

Ara, l'entrega de projectes està feta i entregada (vaig treure un 30! un peazo de 10!!), he trobat el llibre per poder estudiar storia (600 pàgines en italià en 4 dies... :S), tinc feina per l'agost al bar de me avia (així que ja sabeu on farem la primera birra, no? que a mi em toca fins les 22-23h!) i m'estic planejant una tornada ESPECTACULAR (porque yo lo valgo), en tren, parant com a mínim a Napoli i a Roma, on tinc col·legues malabaristes, i potser a altres llocs així perquè sí, i després de Civitavecchia (el port de Roma, es podria dir) a Barcelona en ferri, tot això amb gat i maletes, i prenent-me una setmaneta.

Tinc la sensació que no he vist la meitat del que hauria d'haver vist, que quasi no conec la Sicilia, que em manca tant per veure de Palermo mateix... després de l'exàmen tinc una setmana intensa, d'intentar almenys explorar un poc Palermo a la vegada que acabo tràmits per tornar (no sabeu la de documentació que li haig de fer al gat!).
Avui per començar ja he tastat una cosa típica que encara no havia tingut el plaer, i és el que li dóna títol a aquest post: La grattatela siciliana! Ja fa temps (des que va començar el bon temps) que ens "toca els ous" el venedor ambulant de grattatella, que passa cada dia sota la nostra finestra cantant "a grattatè, a grattatè, a grattatella la!", que s'enganxa de mala manera, la cançoneta! I jo em passava el dia cantant-la sense ni tant sols saber que coi era... Granissat!! Granissat fet a l'antiga! El tipus porta a la fregoneta un bloc de gel d'aquests gegants, i el grata allà mateix, davant teu (amb un rallador de formatge) i t'hi tira sirop. Mmmmm, boníssima! La foto és la única que he trobat que era literalment el que m'he trobat.

I estic ja pensant que en breu us veig, que torno a la meva ciutat, al tè i shisha de la Clandestina, a perdre'm pel gòtic, a Santa Maria del Mar, a les birra-paquis de la Rambla del Raval, al sushi al costat de casa me avia... i cada cop en tinc més ganes!

(intento escriure sobre Sardegna en breu, au!)

La Uni, la Mamma i cap a Sardegna!

2010-06-22T15:04:00.004+02:00

Ostres, fa un munt que no actualitzo! Porto unes setmanes que he estat bastant ocupada, tant per la uni com per altres temes.

Fa dues setmanes vam tenir el workshop de projectes, que qui m'hagi estat llegint ja recordarà del primer quadri: tota una setmana de 9 a 18.30 a la uni, fent la "recta final" de projectes. L'altra vegada m'havia anat genial, aquesta... no vaig fer ni brot. Vaig tenir una setmaneta diguem que...desmotivada. A més dijous tenia examen d'història, pel qual em faltaven la meitat dels apunts i no vaig trobar el llibre que recomanava el profe, així que fatal, el vaig deixar quasi en blanc. Per sort a juliol hi ha la part oral, i pots optar perquè et comptin només aquella. Imposa més, l'oral, però és més patilleru i a més sent erasmus els profes t'ho solen posar fàcil :D.

La setmana passada vam tenir una petita entrega per mostrar el que havíem fer durant el workshop (em va tocar currar un poc, sí) i per que els profes decidissin qui podia anar a primera convocatòria (demà), qui a la segona (el 7 de juliol) i qui havia d'anar a setembre. Bàsicament "filtraven" la gent segons qualitat i lo avançat que portessin el projecte.

A mi m'ha tocat demà. Merda. perquè aquí vénen el 3r i 4t punt:

M'ha vingut a veure la mama! Va arribar dissabte al vespre i ha marxat avui. Curt però intens! hem visitat Palermo a fons, Monreale, que té una catedral normanda amb uns mosaics impressionants, i Cefalù, un poblet de costa a una hora d'aquí, molt maco. Ja havia decidit que no hipotecaria aquests pocs dies per tancar-me a casa a fer l'entrega de projectes... a més, coincidint que marxa me mare, jo també marxo:

Demà me'n vaig a Sardegna! Que dius... i perquè agafes un vol a Sardegna pel dia de l'entrega? Doncs perquè teòricament l'entrega era ahir o avui, com a molt tard... La van retrassar la setmana passada.

Una setmaneta, me n'hi vaig! de divendres a diumenge hi ha una convenció de malabars, com aquella a la que vaig anar a Milano, on amb sort retrobaré alguns dels amics que vaig fer allà, i em trauré alguns calerons venent els buugengs que he estat fent, que m'han pres el poc temps lliure que he tingut. Els buugengs? El meu nou malabar (no sóc jo, eh? que jo estic començant!):

Hipnotitzant, eh? Doncs és difícil i car de trobar (només els ven un filipí, per 200€ la parella), així que me'ls vaig fer jo, i ja que hi era... doncs n'he fet un parell de més i espero vendre'ls a la convenció!

Ara... haig de seguir treballant un poc, que em falta pintar-los, a part de fer la maleta!

El que passa a l'Albergheria, es queda a l'Albergheria.

2010-05-27T17:40:00.000+02:00

Avui és el primer dia de calor calor. En comptes d'anar a fer projectes a casa del Claudio, com la resta de la setmana, m'he quedat a casa, que haig d'acabar la maqueta. Evidentment, finestra oberta tot el dia, i la taula al davant per aprofitar la llum del solet. Escolto acudits de l'Eugenio al youtube mentre retallo cartolines. De cop escolto també crits, molt "barullo" al carrer. Una manifestació pel mig de l'Albergheria? No pot ser... Surto al balcó. Tothom ha pensat el mateix i veig alguns dels meus veïns per primer cop. Una baralla, pel que sembla. Pel que sembla, perquè aquí les baralles no les veus. No hi ha osties, només insults i amenaces. Potser per això els insults sicilians són tan elaborats! Molt "gallitos", ells. Com a totes les baralles, un munt de gent al voltant, alguns "aguantant-los" (no cal molta energia, no hi ha ningú amb ganes d'hostiar-se), altres més lluny, observant i comentant, els balcons de tot el carrer ocupats. Un noi se n'allunya, amb una porra travessada de claus a la mà. Ostres! Ara el meu company de pis em diu que la baralla l'han començat dues senyores grans, i després s'hi han ficat els homes.
El que té viure en un barri de "tasci" (quillos)...

La llum al final del túnel...

2010-05-16T01:11:00.000+02:00

Doncs sí, tot i que sembli que això no s'hagi d'acabar, o més bé no ho vulguem, la tornada s'està convertint en un tema recurrent que provoca cares llargues instantànies... I no és que ens faci plaer treure'l, però la inseguretat generalitzada que envolta l'últim mes d'erasmus està a l'ordre del dia! Palermo és Palermo, i és impossible saber dates segures d'examens, pel que no sabem què serà de nosaltres al juliol. Potser el 20 i tant de juny ja acabo, potser no sóc lliure fins al cap d'un mes... I aleshores? Podem anar una setmaneta a Sardegna a finals de juny o no? Ens en tornem cap a mitjans de juliol per poder currar? (sembla que tots estem més o menys en la mateixa situació de necessitat de curro estiuenc... i aquí a Sicília te'n pots oblidar!) O aprofitem juliol i ens muntem un espectacle de malabars i ens paguem així un viatget pel sud d'Itàlia?
Comença a ser hora de pensar en comprar vols de tornada, tot i que sense visites a la vista i la de coses acumulades durant quasi un any, a més d'un gat, l'avió no és una opció tenible en compte. Així que ja m'estic informant de trens i contactant gent per fer carsharing. La tornada ja serà una aventura!
I comença a ser hora també de començar a buscar curro per l'agost, i de posar el book al dia, començar a fer-lo còrrer per tenir curro a un despatx al setembre, de contactar al meu "jefe" al bar on feia de cambrera l'any passat els findes per veure si puc tornar-hi... això de passar d'un any d'erasmus a la independència econòmica (vivint a Barcelona) tot de cop serà dur. I haig de pensar també en el tema del PFC!

I a part de tots els plantejaments i estressos relacionats amb el final d'aquesta experiència, la vida a Palermo a agafat, tot de cop, una tranquil·la monotonia. Projectes, classe, les tardes al parc, de xarreta i malabarejant, birreta a la nit, festes ocasionals... Res digne de menció. I tot i que a vegades s'agraeix aquest ritme pausat i repetitiu de vida, em sento malament en pensar tot el que em falta per veure de Palermo i Sicilia, coses que les poques visites que he tingut han fet i jo encara no (veure el Palazzo dei Normandi, pujar a l'Edna, una visita a les illes...), i que sempre m'argumento amb un "amb els pròxims que vinguin hi vaig" i ni tant sols sé si vindrà ningú més, doncs les poques visites que segur segur venien se n'estan desdient... Tantes coses que des que estic aquí dic que vull fer, i ja començo a veure el temps massa just, o massa calorós!

I mira per on, resulta que estic un poc negativa, no? Au, que és dissabte a la nit, toca birreta i un poc de ballaruga!

4a Convention di Giocoleria della Brianza

2010-05-12T00:50:00.003+02:00

Doncs sí, com bé deia el Lau, a fer el hippy! Ja fa una setmaneta que he tornat de Milano, i encara m'estic recuperant...
Que què coi és una convenció de malabars?? Fa un mes jo també m'ho preguntava, quan el Brian, un col·lega de Palermo (conegut, més que altra cosa) em va convèncer per anar-hi, interessadament, més que altra cosa, perquè no trobava a ningú que l'acompanyés... Em va explicar que és bàsicament un munt de malabaristes que es troben, fan tallers, s'entrenen junts, i al final hi ha una "Gran Gala" on vénen artistes internacionals. I que hi aprens moltíssim. Doncs au, som-hi! Sóc fàcil de convèncer si a sobre el vol surt baratet i la inscripció encara més... :D
Vol a Milano i tren fins a Imbersago, un poblet a 30km de la ciutat que, potser pel contrast amb Palermo, em semblava més alemany que altra cosa: tot verd, veïns que es saludaven quan es creuaven amb la bici per anar a fer la compra, molt net... Vam plantar la tenda i en 5min ja estava coneixent gent, altres que com nosaltres arribaven massa d'hora. Ja el primer vespre, a la gespa que al dia següent s'ompliria de tendes, vaig aprendre un parell de coses noves amb el bastó (si algú no ho sap encara faig malabars amb staff, un bastó de 1,20m).
Els quatre dies de convenció funcionaven d'una forma bastant simple: entrenar-se lliurement sia a la palestra (un camp de futbol sala a cobert) o al prat, o realment on et vingués en real gana.

[Entrenanat a al palestra]

[O al prat]

Havies d'anar controlant la graella dels workshops on qui volgués podia oferir tallers, des d'iniciació al hula hop a com organitzar un espectacle.

[Taller de trapezi i tela]

Al vespre palco aperto a la carpa de circ, on qui tingués un espectacle podia pujar a l'escenari a compartir-lo. I després a seguir malabarejant, fer festa a la tenda, o a la pista de bàsquet a encendre!

[Aquest tio era un crack amb dos bastons... Quina envejaaa!]

Una experiència increïble! Al matí, llevar-se, esmorzar, tirar cap a la palestra (sí, la gespa és més agradable, però feia un sol increïble i massa calor...), estiraments, practicar... i jo que sóc una novata amb el bastó, que ja voli pels aires o caigui a terra no és discret (a més n'hi ha pocs), cada dos per tres em venia algú a proposar-me que fes això o girés així o el que fos, sempre gent que malabarejava amb altres coses! Però tothom sabia un poc de tot realment... fent amics, vamos!

[Provant alguna cosa nova, segur, per la cara de concentració...]

I al final acabava semblant encara més novata, perquè em passava el dia provant els nous trucs. I sí, realment he après moltíssim, m'he fet una bona llista de nous trucs a "matxacar", i he descobert que el meu fantàstic bastó és una porqueria... massa lleuger! Només tornar a Palermo em vaig muntar un workshop de construcció de bastons i en tinc tres nous, per diferents tècniques... Sempre després de recuperar-me de les agulletes i els múltiples blaus que vaig acumular... (el bastó és perillós, sobretot quan proves nous llançaments...).

[Nous bastons! Els meus són els verds]

Amb el Brian, el meu company de viatge? Buenu, els perills que té anar amb un pràcticament desconegut... tot molt bé fins que va començar a trobar coneguts i em va deixar un poc "sola ante el peligro". Així que me les vaig haver d'arreglar sola, anar pel meu compte, fins que jo també em vaig fer els meus amics, gent maquíssima! Hi havia un bon rotllo generalitzat genial. Quan coneixies a algú solia anar amb un "com et dius? i amb què fas malabars?". Trobar un tema de conversa per trencar el gel no era difícil, realment... xD

[Nous amics! Aquí a la carpa, a un palco aperto]

Dissabte vespre la Gran Gala: impressionant, realment de tenir la boca oberta durant tot l'espectacle.
Diumenge va haver-hi cercavila pel poble, tots amb els malabars, que va acabar a la carpa amb les "olimpíades dels malabaristes": resistència amb 5 boles, amb 7 boles, amb les masses, habilitat amb monocicle... divertidíssim!

[Cercavila sota la pluja]

[A veure qui aguanta més fent girar 7 boles...]

I a la nit la festa de comiat: el Renegade Show! Sembla ser que es fa a totes les trobades de malabaristes... Durant el cercavila i les olimpíades, que eren obertes a tothom, hi havia gent recollint calerons pel Renegade. El que no sabien els innocents vilatans era que estaven finançant un munt d'alcohol! Es va muntar un "escenari" a la palestra, i hi podia pujar qui volgués a fer espectacle, des de coses sèries fins a les més absurdes que et puguis trobar. El show té un caire còmic, per divertir-se, així que com més absurd millor... A qui pujava el convidaven a beure el que volgués. I cada dos o tres actuacions... vi per tothom! Us podeu imaginar que les actuacions anaven degradant i degradant i degradant... Ostres com vaig riure! Ja tenia prou agulletes, que me'n vaig guanyar també als abdominals! Vam acabar a les 6 del matí, i alguns encara es van quedar!

[Renegade en un estat avançat de la nit. Atenció al terra de l'escenari, hi ha de tot!]

Tornada a la tenda a dormir un poc, que tocava marxar en breu, per trobar-la inundada (havia plogut...) i... d'aquí fins arribar a Palermo al dia següent va ser una altra aventura, així que ho deixo aquí! Només que he tornat amb un catarro de dies al llit, i moltes ganes de passar les tardes al parc!

Aquí el link per veure totes les fotos de la convenció.
I aquí un recull de vídeos que he fet (es nota l'antiguitat de la meva càmera? xD)

HOPPA PARTY!

2010-04-27T17:17:00.001+02:00

Feia mesos que l'esperàvem, i just quan arriba es posa a ploure... la Hoppa Party, el primer festival estiuenc, tot i que més que festival se'n podria dir rave!
Dissabte vespre ja estàvem plantats a la platja de Torre Normanna, a mitja horeta de Palermo, muntant la tenda abans que tornès a ploure. Molts dilemes havien corregut dissabte! Hi anem? No hi anem? Quan? Al final vam trobar cotxe i vam decidir que si calia ballar sota la pluja, s'hi ballava! I això vam fer... Nit de música electrònica a una platja a les fosques, on la única llum que hi havia era la llum negra de la taula de mescles i els braçalets luminescents que portàvem tots, cadascú a un lloc més original: com a arracades, recollint el cabell, lligat a llocs varis del cos...
Les poques estones sense pluja s'omplien de foc, tots els que en teniem trèiem els malabars i disfrutàvem d'una altra forma de la música... Va clarejar i encara ballàvem. I encara plovia...

[El Guille i jo ven xops de bon matí (i el braçalet de llum enredat a la trena!)]

Els toldos que havien posat calaven, estàvem xops i començava a fer fred, així que jo vaig preferir anar-me'n a descansar a la tenda, calenteta dins el sac. Pocs cops he dormit tant bé! Va entrar i sortir gent, van parar i reencendre la música, i jo no me'n vaig enterar... Em vaig despertar poques hores després perquè la tenda era un forn. Un forn?? Com pot ser, si fa mal temps? Obro la porta i... un sol espectacular!!

Em vaig posar el banyador, vaig agafar les quatre coses bàsiques i cap a fora! Wow. Reggae, platja, mar, sol, birreta, bon rotllo... simplement increïble!

[Ballant reggae acabats de sortir de l'aigua]

Al llarg del dia van anar arribant més i més col·legues que s'havien animat veient el dia, i quan s'apropava la posta de sol ja estàvem tots ballant drum'n'bass com bojos.

M'hauria agradat quedar-me fins al final, però a les 8 del vespre ja portava 24h allà, i tot i haver dormit unes poques hores estava absolutament destrossada... Vaig tenir la sort que alguns amics tornaven en cotxe cap a Palermo. Dutxa, sopar i llit, que demà hi ha entrega de projectes!

I aquesta va ser l'altra felicitat! Ahir vam tenir una correcció important de projectes, de les que si no portes ja et pots oblidar d'aprovar. Res a veure amb el quadri passat, aquest projectes! Tenim un profe bastant jove, que ha currat a França, i es nota que ha estat fora... Té un mètode bastant estricte, que ens fa anar sempre de cul (i això que jo només treballo per aquesta assignatura!), però que funciona de meravella i a final de quadri s'agrairà: marca els temps rigorosament, i tenim "entrega" pràcticament cada setmana. Fins ara hem fet el masterplan d'una zona bastant degradada a prop de la uni, en grups de 6, que va ser bastant dur sobretot perquè quatre dels meus companys eren bastant inútils. Es lo que hay. Ara hem començat (ja cadascú al seu rotllo) a entrar en projecte. Primera fase: disseny del programa arquitectònic. Decidir els volums dels edificis, usos, alçades... sense entrar-hi. I ahir corregíem. Ja va avisar que les correccions serien estrictament per tothom (vamos, que estàvem obligats a escoltar-les), perquè no podria corregir als 39 que som i intentaria generalitzar perquè servissin per tots. Ahir es podia quedar només poc temps (després van seguit corregint les assistents del profe), i va decidir que ell corregiria només dos projectes, un bon exemple i un de dolent. Em va tocar. Ser el bon exemple! Vaig haver d'exposar a primera hora del matí, la primera, afònica, resacosa, amb l'esquena en carn viva (de la cremada que portava de diumenge) i feta pols... Però m'ha fet molt happy per un cop ser la destacada de classe! S'ha de dir que vaig estar tota la setmana passada currant com una boja, sobretot per poder acabar divendres i anar tranquil·lament a la Hoppa, i estava molt contenta amb la feina. Al llarg del dia ho vaig anar passant cada cop pitjor, perquè per absolutament TOTS els projectes que van corregir em van posar com a exemple... quina vergonya!
I aquesta és la làmina que he fet!

I demà marxo cap a Milano, a una convenció de malabarisme, amb la intenció d'aprendre un munt amb el meu bastó!

Totes les fotos de la Hoppa i més, a l'album del facebook.

Tots els còmics de LaRínxol, clicant aquí!

De cendra i avions cancel·lats

2010-04-22T18:26:00.000+02:00

No sé si sóc jo, però el núvol que cobreix avui Palermo és estrany... serà que és el famós núvol volcànic? La llum del sol l'atravessa d'una forma peculiar... Esperem que no ens espatlli el cap de setmana, que per fi arriba la Hoppa Party, el primer festival estiuenc! (d'uns quants que tindrem aquí...) Platja i 48h de reggae, dnb i similars. I gratis! Sembla que aquest cap de setmana Palermo es quedarà buit de jovent! Per això ara toca treballar molt i acabar l'entrega de dilluns abans de marxar cap a Torre Normanna.

I a veure si la setmana que ve puc volar! Dimecres (si la cendra ho permet) me'n vaig cap a Milano, que hi ha una convenció de malabarisme que pinta genial. Avui el col·lega amb qui vaig m'ha recomanat que comprovi que no m'haguessin cancel·lat el vol. "Què me l'han d'haver cancel·lat? Si no he rebut cap mail!". Efectivament, me l'havien cancel·lat. El d'anada i el de tornada. Et donaven la opció d'agafar-ne un altre sense cap cost afegit, només havies de clicar una de les opcions que t'oferien. Una de les quals era a la mateixa hora que el que ja tenia... ¬¬' Crec jo que deuen estar reorganitzant els vols, cancel·lant a tothom perquè els que realment s'han quedat a terra tinguin alguna opció. Tonto el último. Doncs mira, jo he tingut sort i he millorat. Arribava a Milano massa tard, i en tornava massa d'hora, ara he trobat vols a hores més decents que no havia agafat perquè eren més cars. Gràcies, senyor volcà!

Visites, estrés sense raó, pasqua i més visites!

2010-04-17T19:25:00.000+02:00

Uf, tant temps sense actualitzar! I han passat tantes coses! Bue, més raó per resumir... Nem per parts!

Després de la visita del Marc i el Matteo tenia una setmana "lliure" fins la següent visita: la Iris i l'Unai. I aquesta empalmava amb la de la Moqui. I mentre estigués la Moqui aquí tenia entrega-examen de Restauro, i just després entrega de Projectes. Quin estrés! Evidentment la organització del temps era clara: en aquella setmana havia d'avançar tant com pogués! Així els hi vaig dir als companys de Restauro, i em van dir que cap problema, igualment ells per setmana santa marxaven al poble... Ja us podeu imaginar que durant aquella setmana, com bé diu Murphy, no vam fer absolutament res, i van decidir començar a treballar el mateix dia que arribaven la Iris i l'Unai. Així que els vaig haver de dir que haurien de recórrer la illa sols, que jo m'havia de quedar. Se'n van anar tres dies a visitar Catania, Taormina i l'Edna, mentre jo em quedava a casa, esperant que m'arribessin els arxius que havia d'arreglar... 1r dia: cap notícia. 2n dia: m'arriba un arxiu. Equivocat. Em passo el dia intentant localitzar la companya, però està en algun dinar familiar o similar, mentre jo segueixo a casa cagant-me en tot. 3r dia: rebo l'arxiu correcte, però està perfecte! Un altre cop la meitat del dia intentant localitzar la col·lega per preguntar-li què coi haig de fer amb allò. Ah, ok, capito, aconseguit. Però per fer-ho necessitava un altre arxiu, que tenia un altre company. L'altra meitat del dia intentant localitzar l'altre company. I just quan ho aconsegueixo tot i em puc posar a fer feina... tornen la Iris i l'Unai! Quina ràbia haver perdut tres dies així!! I no va ser l'única vegada, perquè ho vaig haver de tornar a viure durant la següent excursió superchula que van fer. Un altre cop tancada a casa sense poder fer la feina per alguna cagada dels meus companys. Us imaginareu que a aquestes alçades el cabreig que portava acumulat era considerable...
Amb tot vaig disfrutar molt de les estones que vaig passar amb ells, em va encantar poder ensenyar-los la ciutat i que coneguessin als col·legues, posar-nos al dia, todo eso!

[No podia faltar el dissabte a Garraffello!]

Diumenge al vespre va arribar la Moqui, tot just per poder fer un soparet tots quatre junts, perquè al matí següent la Iris i l'Unai marxaven. Dilluns vam fer visita amb la Moqui per la ciutat, i vam estar veient on podia marxar a donar un volt, ja que tornava a estar amb les mateixes: massa feina per fer. Però em va trucar el Jorge, que tenien una furgo que els pares del Guille havien pagat per un dia més però ja marxaven, i que ens n'anavem d'excursió. Dilemes dilemes... amb el cabreig que carregava vaig fer un "que le den a Restauro" (sobretot perquè m'acabava d'enterar que estàvem aprovadíssims, però els meus companys anaven a per nota) i ens vam anar a voltar. Cap a on? boh! Carretera i manta! Com la fregoneta era gegant vam tirar-hi dins tot el que ens podia fer servei, i amb un "edna? messina? qualsevol lloc?" vam marxar. 1a parada: Un castell davant del mar, que teniem intenció "d'okupar" per una nit. L'havien trobat per casualitat en una excursió anterior. El cas és que els propietaris havien decidit posar-se "manos a la obra", i totes les entrades que havien trobat obertes en l'última visita estaven inaccessibles. Al final vam aconseguir colar-nos saltant una tanca, i vam investigar a fons la mansió. A les fosques! Molt chulo, tot plegat, però vam decidir buscar un altre lloc on fer nit, a saber qui podia aparèixer al dia següent a primera hora!

[En pleno "salto de valla"!]

Amb la tonteria ja se'ns havia fet tard, així que vam començar a buscar on acampar. Els problemes que porta ser tanta gent! Primer vam pujar a una muntanya, a acampar a la natura, però feia massa fred. Al final vam acabar a Finale, un poblet prop de Cefalú on hi havia una zona d'acampada mig il·legal. I això ja eren com les 4 o 5 del matí! Quan ens vam llevar vam visitar el poble, i vam seguir camí (sense destí concret...). Anant cap al Parco dei Nebrodi (amb intenció de localitzar un lloc on fer nit perquè no ens tornés a passar el mateix) vam parar a Mistreta, un poblet preciós tot medieval.

I després cap al Parco! Es nota la primavera, tot verd... Vam muntar tendes, buscar llenya, i passar una nit de somni enmig de la natura, cuinant pasta sobre les brases, disfrutant del djembé del Guille, de les demostracions de malabars del Jorge i d'un munt d'històries al voltant del foc.

[Tota la troupe: el Guille, el Jorge, l'Alessia, la Marta, la Moqui i jo]

Al matí ja vam tornar cap a Palermo, que jo tenia feina i s'havia de tornar el cotxe. Quedava un dia per l'examen-entrega, i estava un poc agobiada... però resulta que tota la feina per la que m'havia estat quedant a casa es podia fer en un parell d'hores! Increïble... Al final un 27 a Restauro! Imagineu com són les coses aquí que el nostre 27, que vindria a ser un 9 nostre, era la nota més baixa de classe... i els meus companys amb cares llargues!

Els dies següents la Moqui va marxar a girar, però aquest cop vaig poder aprofitar el temps: tot el dia tancada fent projectes en grup. Jo que em pensava que aquest quadri seria lleugeret perquè només tinc dues assignatures, però a projectes tenim preentregues cada setmana! És duríssim! I així segueixo, barallant-me amb els compis, que menys un són tots prototipicament sicilians fins fer fàstic (aclariment: no s'hi pot treballar!), i desitjant que s'acabi la part en grup...

Per cert! He après a fer pizza!

Com sempre, totes les fotos penjades al facebook.

I els còmics de LaRínxol no paren! Al facebook i amb blog propi.

Sciro al parc!

2010-03-27T15:39:00.004+01:00

Ahir (i també avui) feia un dia massa fantàstic per quedar-se a casa. Així que vaig acabar ràpid la feina de projectes, vaig ficar al Sciro al transportin i me'n vaig anar cap al foro italico, aprofitant que sent divendres hi hauria poca gent i el gat no es posaria massa nerviós. Al principi vam tenir una mica de conflicte, perquè li va encantar la vida selvatge i es volia ficar tota l'estona sota uns matorrals plens de merda i d'on no el podia treure. I quan l'aguantava fora es posava histèric! Al final vam canviar de lloc i ens vam posar al costat d'uns altres matorrals més petits, sota els que no podia anar molt lluny, i va anar genial! Vam muntar el picnic a uns 5m dels matorrals, i el gat es dedicava a anar-hi i tornar-ne quan volia, sense allunyar-se mai molt. Inclús vaig aconseguir que em seguís un poc caminant!

Vam acabar el dia a l'Anomalia, un centre social okupat on estem construïnt una pared d'escalada (ja que on anàvem està tancat des de nadal i no n'hi ha un altre), amb el Sciro tot tranquilet, d'exploració o descansant a la caixa, i tornant cap a casa es va quedar completament roque al transportin, sense donar la tabarra com sempre!

La veritat és que vam arribar els dos petadíssims a casa, ens vam tirar al llit 5min i ens vam quedar adormits al moment... al final ni tant sols vaig sortir!

Gelat...

2010-03-24T14:01:00.005+01:00

Avui tenia classe d'història de 8:30 a 10:10, i després cap a casa. Els dimecres són duríssims, costa aixecar-se per una sola classe de poc més d'hora i mitja, i a primera hora! Però s'hi ha d'anar, que el profe és boníssim, realment molt bo, interessantíssim tot el que explica, tot i que sigui més a l'estil compo (saltant endavant i enrere en el temps, centrant-se en només una cosa de cada època... del pal). A més que no segueix un llibre ni res... I que vaig amb gent de 2n i no conec ningú que em pugui deixar els apunts si falto... Així que a les 8:30 plantada a la uni!

Quan tornava cap a casa, a mig matí, m'ha donat per parar-me a una gelateria que sempre em crida l'atenció, i m'he menjat un gelat de canyella i kinder bueno. Aquí no s'acaben mai els gustos per provar! A més són baratíssims: 1,60€ el cono amb dos boles, que no són boles, és amb la pala i carregant-lo bé! Quina felicitat...

Per cert! He afegit un parell de pestanyes al blog, una amb el text que tenia abans aquí a dalt i l'altra amb totes les vinyetes de Vita da Erasmus..., que mantindré actualitzat!

De visitismes alegres en mal moment

2010-03-22T19:27:00.005+01:00

Realment avui tinc un humor pèssim per escriure, però porto massa sense actualitzar... així que em sap greu si hi poso cert to pessimista. Les coses que té tenir feina urgent per demà, que millor fer altres coses!

A principis de mes vam fer un mini viatget amb la tribu, la meva colla d'aquí, a Catania, la segona ciutat de l'illa i eterna rival de Palermo. Bastant improvisat, la veritat! Jo tenia l'entrega final de projectes el dimecres, quasi tots els erasmus estaven de vacances a Malta, i el divendres em va trucar el Jorge (madrilenyu de física), que al cap d'una hora marxaven de finde a Catania. En un principi em vaig negar en rotundo, tinc entrega! Però al cap de cop... què cony, faci el que faci el profe m'aprova segur, i tampoc serà tanc greu si no tinc un 30... (el 10 d'aquí, bastant comú entre els erasmus). Així que cap a Catania! Vam arribar al vespre, deixar motxilles a l'alberg i cap al carrer! Sopar, birretes (que van resultar ser mooolt més cares que a Palermo, a part que no vam trobar les de 66cl a les que estem acostumats) i a buscar la plaça on s'apalancava la gent. Curiós que la plaça on vam seure amb les nostres birres, com fem sempre a Palermo, estava plena de gent, però ningú hi bevia!

[El col·lega que tenia el Paco de visita, yo misma, la Marta (Coruña, periodisme), el Jorge, la Ilda (gallega també, però fa arqui a l'etsaVallès) i el Paco (Graná, BBAA), i la Josephine (sueca, polítiques) rere la càmera]

Ens vam estar divertint amb un hula-hop que havíem trobat, donant bastant la nota entre la joventut tranquil·la de Catania...

[La Josephine en plena competició de resistència]

I au, a buscar la festa! Catania té fama de molta millor festa que Palermo... no sé d'on treu aquesta fama, perquè nosaltres no la vam trobar... Al final vam tenir sort de trobar cartells d'una festa reggae a prendre pel cul, però factible a peu, així que vam passar una bona nit! Dissabte turisme sota la pluja. La ciutat és preciosa! Com està als peus de l'Edna gran part dels edificis estan fets amb pedra volcànica, tota negra i porosa, combinant-la amb l'altra pedra comú allà, blanca i dura com el marbre. I les façanes estan generalment estucades en un to gris fosquíssim, guapíssim! Una pena que fes mal temps, perquè generalment es pot veure l'Edna fumejant...

[Sota l'elefant de Catania, símbol de la ciutat]

I a la nit de nou, aquest cop sense gens de sort. En part pel mal temps, que la gent no va sortir, i sobretot perquè simplement els dissabtes a Catania no hi ha festa. Així que d'horeta cap a l'alberg, i diumenge matí cap a casa!

L'entrega de projectes prou bé, al final. Vaig treure un 28 (sobre 30) portant la maqueta mig acabada i amb els renders impresos massa petits... La nota més baixa entre els erasmus, sí, però lo més alt que he tret mai a arquitectura!

I la noticia alegre de la setmana ha estat la visita del Marc Marin i del Matteo, que van arribar dijous i han marxat avui. Dijous mateix, mentre visitàvem la ciutat, em va trucar l'Eugenio, un dels companys de Restauro, per dir-me que havien adelantat l'entrega que teniem pel 20 del mes que ve al 7, així que ja m'estava anant cap a la uni a fer feina. Merdaaaaaaa! Nonono, deixa'm avui, i demà ens hi posem a sac! Uf, un dia sí que me'l va deixar! Però ja m'havia destrossat moralment: del 30 al 5 vénen la Iris i l'Unai, i del 4 a l'11 la Moqui, i jo amb entrega el 7!! Així que he pogut disfrutar poc de la visita d'aquests dos... M'ha alegrat molt que els hagi encantat la ciutat, perquè és d'aquelles que o te n'enamores o et fa fàstic. Bruta, mig en ruïnes... però autèntica i amb aquesta encantadora decadència! Em feia tant feliç veure'ls amb la boca oberta! Vam comprar bon peix al mercat i el Matteo ens va fer un sopar boníssim. M'ha encantat tenir-los aquí, tot i que hagi estat poc temps i poc disfrutat conjuntament, però veure cares conegudes a qui ensenyar la meva (nova) ciutat!

Avui he començat projectes. Amb dues setmanes de retard. La raó? La primera encara tenia l'entrega de projectes del quadri passat. La segona me la vaig passar barallant-me amb els profes per que n'acceptessin al seu grup. Conseqüències: si hagués anat la primera setmana podria estar al grup que projecten a Tunísia (aaaagh!), i avui m'he incorporat al grup de treball (per la primera part del projecte) que ja portaven aquestes dues setmanes de treball. A sobre m'he adormit, he arribat una hora tard, i el profe m'ha pegat la bronca, perquè ahir vaig estar fent restauro fins tard, que teniem correcció avui (exactament a la mateixa hora que el meu nou grup tenia correcció de projectes, i per tant no podia marxar perquè m'havia d'enterar què estàvem fent!). Quina vergonyaaa! A la pausa del migdia he baixat a casa a acomiadar-me del Marc i del Matteo, he arribat 10min tard a classe i m'han posat retard. Us ho podeu creure?? No només assistència, també posen retards! Ha estat realment un dia de merda. La "guinda" ha estat quan el profe ens ha dit que la primera entrega és el 12. El 12??? La Moqui marxa l'11!! No em puc creure la meva mala sort...

va de números: un 30, 1 nova companya i 25ºC.

2010-02-28T19:54:00.005+01:00

Bue, a poc a poquet però sembla que això avança! Divendres vaig fer el meu primer exàmen: Teoria e tecniche del restauro. Em vaig passar tota la setmana tancada a la biblioteca estudiant un temari impossible d'estudiar en una setmana (tenint en compte que haig d'estudiar en italià...), perquè la profe no ens va dir què haviem d'estudiar fins una setmana abans. Per sort èrem tres els erasmus, i just els únics que voliem fer l'exàmen en primera convocatòria (dónen dos dies i pots escollir), així que vam fer un exàmen tranquilet i conjunt. Aquí quasi tots els exàmens són orals!! Mooolt raro... però gràcies a això els profes es poden patillar les notes i posar-nos coses com un... 30 sobre 30! per un exàmen de pena, la veritat... jajaja! Nota d'erasmus. El meu primer 10 a la carrera. I una assignatura menys!

I el divendres vaig tenir una altra felicitat: em van donar la meva nova companya d'habitació, la Sciro, una gateta tota negreta maquíssima! Ens estem fent bones amigues, tot i que estigui una mica boja i es dediqui a pixar-se al meu llit... Algú sap com se'ls acostuma a que pixin a la caixa de terra?? Estic farta de canviar i rentar llençols...

[La Sciro en ple miol... m'està fent embogir, tant miolar!]

I la tercera i última alegria també va arribar divendres: LA PRIMAVERA!! Sí, a Palermo ja ha arribat la primavera. Va ser bastant curiós perquè just fins dijous vam tenir scirocco, però de cop el calor era diferent... com menys reconcentrat... més uniforme... Així que per fi ens podem treure les jaquetes i guardar els paraigües, que ja tocava, amb dos mesos plovent sense parar ja en teniem prou! I ara es pot anar pel carrer només amb una camisa de maniga llarga sobre la samarreta, brilla un sol al·lucinant i la ciutat sembla haver canviat de color. Quina alegria!

I avui encara ha sigut pitjor, que a la primavera s'hi ha sumat el scirocco de nou. El que era una alegria a l'hivern en breu serà dur: avui estàvem a més de 25ºC, he sortit al carrer en samarreta de tirants!!

[El Foro Italico, el que seria el nostre Parc de la Ciutadella, que avui estava ben ple de gent!]

Així que au, comenceu a mirar vols que aquí s'hi està de conya!

Noves fotos clicant aquí.

Noves tires de Vita da Erasmus... aquí!

Palermo és petit petit... (guia de la vida nocturna palermitana)

2010-02-18T17:00:00.006+01:00

Palermo és una ciutat realment curiosa...

Té més de 600.000 habitants, però el número va baixant (la gent en fuig!). Ocupa uns 160 km2, un 50% més que Barcelona (sísí, ho acabo de buscar a la wiki, Barcelona ocupa 100 km2!). És a dir, en termes teòrics Palermo és mooolt gran. En termes teòrics, es clar... Perquè fora del centre històric Palermo no és res. Edificis de vivenda alts i allargats, estil postguerra, que sembla més habitatge social que una altra cosa. Serveis i comerç bàsics. Algun local. Res més.

La vida de Palermo és al centre històric, sens dubte. M'han dit que és un dels centres històrics més grans d'Europa, però buscant info... resulta que la nostra ciutat vella és el doble de gran. El que sí que s'ha d'admetre és que és dels millor conservats, cosa que pot sonar contradictòria tenint en compte que una quarta part dels edificis estan en ruïnes, però no hi ha pràcticament cap edifici de després del barroc (exceptuant la zona comercial, el que seria el portal de l'àngel barceloní...).

Al centre històric és on hi ha totes les universitats, el comerç, l'administració, els serveis, l'oci... I justament cap a aquí volia tirar: l'oci nocturn palermità!

Tota aquesta intro era bàsica per comprendre la nit palermitana, doncs al final les reduïdes mesures de la ciutat (real) hi influeixen moltíssim. Bàsicament a Palermo només hi ha 3 formes de sortir de festa:

1. Champagneria + discoteques. L'ambient més "pijillo". Fa unes nits vaig passar per primer cop per Champagneria, que és el nom d'un bar però denomina tot el carrer, i vaig veure per primer cop bars amb taules tant dins com fora... cal dir que aquí la vida és al carrer, i en general de peu o sobre caixes de begudes. Als bars no hi sol haver prou lloc per estar dins. Menys aquí! Molts trajes, corbates i nenes maques amb vestits extremats. A les discoteques solen posar música house i res més, i curiosament per una ciutat tant econòmica com Palermo, l'entrada no sol baixar de 10€.

2. Candelai. Refugi dels "tasci", els que anomenem "metrocanis" (quillos metrosexuals). Candelai és un carrer ple de bars, panineries i locals de música house o pitjor. Ni tant sols al carrer s'hi pot parlar, de la confusió musical que surt dels locals. S'hi pot començar i acabar la nit! No és estrany veure-hi baralles (inclús a punta de navalla). De Candelai només se'n salven dos llocs: l'I Candelai, una discoteca més gran on solen fer bons concerts, i el 30&lode, l'únic local que se surt una mica de la norma i posen reggae i altra música ballable. Sol ser la opció quan hi ha ganes de sortir i no és dissabte... perquè el dissabte tenim la opció 3...

3. Ballarò - Taverna Azzurra + Garraffello: El rollo més "hippiós". De Ballarò us n'he parlat tantes vegades! Durant el dia mercat, a la nit lloc de copes. Bàsicament és un carrer un poc més ample que els altres, d'uns 50m de llarg, on hi ha 3 bars. És on comença la nit. Comença a omplir-se a les 19h (l'hora de l'aperitiu, aquí), i la gent seu sobre caixes de birra o s'està de peu envaint el carrer. La Taverna Azzurra ve a ser el mateix però a Vucciria, a uns 10min de Ballarò. Dissabtes no és estrany començar per aquesta última donat que està a 2min de Piazza Garraffello, de la qual també us n'he parlat sovint: música de qualsevol tipus, depen del dj que hi hagi, generalment reggae, drum'n'bass i similars, a una plaça rodejada d'edificis abandonats i ruïnes.

[Ballarò]

A part d'aquests també hi ha altres llocs on començar la nit:

Via Chiaveteri (un altre Ballarò), que té l'avantatge d'estar al costat mateix de Garraffello i és un bon lloc on fer una pausa si la música de Garraffello està un poc pesada.

Piazza Venezia, en general es comença per aquí si et ve de gust sopar una pizza.

El que fa divertit que la nit sigui tant limitada és que al final acabes coneixent a tothom a base de freqüentar els mateixos llocs. La gent més "hipiosa" sol combinar Ballarò, Garraffello, 30&lode (quan no hi ha Garraffello) i concerts de reggae i d'n'b. Calculo que devem ser uns 200, i ens coneixem tots de vista, com a mínim. És curiós algun cop que hi ha hagut un concert lluny del centre i tornàvem a ser els de sempre! Així com els dj's també els acabes coneixent, o els cantants coneguts de reggae sicilià... sempre hi ha algun conegut en comú que et presenta! I ells ja ens coneixen com els espanyols (som pocs els erasmus que anem sempre d'aquest rollo: el Guille, la Marta, el Jorge, la Ilda, el Paco, la Elsa, la Saraluz, la Leonie i jo, tots espanyols!). És ben divertit saber que no hi ha rasta a Palermo que no coneguis! hehehe.

I parlant del rollo nocturn, parlem d'alcohol! A part dels cubates, que fora de locals musicals són extranys, i de la omnipresent birra (la Forst, siciliana i més barata o la Moretti, més bona) hi ha certes begudes típiques palermitanes:

- Bomba: es troba exclusivament a Ballarò. És una mescla de vi blanc, suc i... ginebra o vodka, no recordo. És dolça i per tant altament perillosa. S'en pot demanar en got o directament una ampolla, que sol ser la del suc (o qualsevol altra cosa: vodka, rom, ballantines...) reutilitzada. Mai en proves dues d'iguals, de bomba, doncs la mesclen mooolt a ull.

- Zibibbo [tsibibbo]: Només es troba a la Taverna Azzurra. És un vi dolç licorós, semblant al moscatell.

- Sangue [sangüe]: També de la Taverna Azzurra. Vi peleón peleón. Només cal veure'n el color (sangue = sang) per entendre el mal que pot arribar a fer.

- Birra con sambuca (personalment, la meva preferida): Es troba a Garraffello i a Candelai. La sambuca és un licor fet d'anís. Es sol buidar mig got la mateixa ampolla de birra per reomplir-la amb la sambuca. mmmm!

Retorn a l'adolescència...

2010-02-18T16:23:00.004+01:00

Perquè després de passar-se tot el dia tancat a casa fent maqueta, en companyia del Jose que crec que estudiava alguna cosa sobre fetges o ronyons, ve de gust baixar a Ballarò a fer una birreta, no? Total, ara mateix fa fàstic està tancat a casa, tornem a tenir el scirocco aquí, la temperatura ha pujat 10º tot de cop, d'un dia per l'altre, fa solet i em passo el dia amb la finestra oberta... I poder sortir de casa a la nit sense la jaqueta és un plaer! Així que cap a Ballarò falta gent! Però només una birreta, eh? que demà toca llevar-se d'hora per acabar la maqueta, que el divendres tinc l'última correcció...

El problema és que molts ens hem acostumat ja a la manera de fer siciliana, i el Paco, la Saraluz, la Elsa i la Leonie, amb qui havíem quedat, van trigar encara un parell d'hores a arribar... Entretant, asseguts al carrer sobre caixes de cervesa Forst, vaig retrobar tota la "panda" espanyola amb qui no solc anar, i vaig conèixer alguns dels nous erasmus. És curiós, això, que uns estan marxant, altres arribant, i veiem en els nous aquella espurna als ulls de "ostres, què fort, ja sóc aquí" que teniem nosaltres quan vam arribar. És ben bonic!

I bueno, coses que passen, la colla va trigar tant en arribar que per quan per fi van aparèixer jo i el Jose ja ens havíem "pimplat" un parell de cerveses i anàvem un poc brilla (llegit "bril·la", paraula italiana preciosa per dir "amb el puntillo"), i anar cap a Candelai, on hi havia una festa al 30&lode, el nostre local habitual, ens va semblar una idea magnífica (mmm... crec que inclús la vaig proposar jo...).

Al local vam passar de la cervesa a la birra amb sambuca (mira, ara escriuré un post amb les begudes curioses palermitanes!), cosa que mai augura un bon final de nit, vam estar ballant reggae per hores, amb la gent de sempre (sempre som els de sempre, quan hi ha reggae...), i vam acabar tornant a casa amb la Saraluz, la Leonie i la Elsa, cotillejant els fets nocturns...

[Carnestoltes al 30&lode, dissabte passat!]

El problema d'anar quatre noies soles per Palermo a les tantes de la matinada és que se t'enganxen moscardons que no hi ha manera que entenguin que no hi vols res. Plastes! Mentre intentàvem treure'ns-els de sobre a base d'absoluta indiferència va passar un cotxe fent escàndol, on anaven els dj's que havien punxat aquella nit. Sense pensar-nos-ho dues vegades vam saltar dins dels cotxe, totes quatre, sense demanar permís! Au, nem cap a casa del Lupen! A menjar entrepans de pa bimbo i arreglar el món, discutint lo retrògrads que són els sicilians (i hi estaven d'acord, evidentment), parlant de tatuatges, sexe, de la sessió de la nit... Genial! I quan en vam sortir resulta que ja era de dia...

Ostres, i jo que havia baixat només a fer una birra...

De fotos no n'hi ha de noves, últimament tinc la càmera bastant oblidada, però segueixo dibuixant! Clica aquí!

Vita da Erasmus... (07 a 09)

2010-01-30T22:28:00.004+01:00

I els últims. Com sempre, totes les vinyetes i més al feisbuc, clicant aquí!

Vida d'Erasmus... (07)

1a classe. ...blabla i l'edifici blabla bla blabla...

2a classe. ...bla el mur es blabla i aquest carrer bla...

3a classe. ...us heu de fixar bla de l'arc que és bla...

4a classe. ...i aquesta magnífica volta de l'esglèsia de...

(LaRínxol i els primers dies de classe... que no s'empanava de res...)

Vida d'Erasmus... (08)

Dimecres.

Dijous.

Dissabte. - Vaig a l'habitació.

- Mmm... Aquesta no és la meva casa, no?

Vida d'Erasmus... (09)

1. - Bon dia, he oblidat el meu bitllet, podries entrar al meu mail i imprimir-lo, si us plau?

- El check-in són 40€.

- Què??

2. Després d'Europcar, Hertz, etc, que no tenen internet...

- Bon dia, he oblidat el blablabla...

- Cap problema!

- Yuhuuu!

3. Filtre de seguretat.

- Tot en una sola maleta, senyoreta.

- Allò és un bany?

(Motxilla per tres setmanes...).

4. 5min més tard...

Vita da Erasmus... (03 a 06)

2010-01-30T21:32:00.011+01:00

Pels qui no tenen fb o no seguixen els links que poso... i pels que tenen fb: cliqueu per fer-vos fans de LaRínxol!

Vida d'Erasmus... (03)

8.30. Primer dia de classe... Busquem al prof. Fulano, té classe, però no hi ha ningú! - No tornarà fins la setmana que ve!

11.00. Després de 2h esperant que comencés la classe... - No, avui la classe era a l'aula del primer pis.

12.00. Provem una altra possible assignatura... - No, aquí és física, no estàtica... - Però a l'horari posa que és aquí!

13.30. Tot el matí sense fer res... - Per què no heu vingut a la presentació dels laboratoris? *

* Laboratoris = Taller de projectes i de restauro.

Vida d'Erasmus... (04)

Dilluns.

Dimarts.

Dimecres. - Fa calor!

Dijous. - Definitivament, el temps a Palermo està boig... -Sí...

Vida d'Erasmus... (05)

1. - Anem a la platja! - Siiiii!

2. És siciliana...

3. - Nois, avui és 28 d'octubre...

4. Bojos...

Vida d'Erasmus... (06)

1. - Fàstiiiiic!

2. - Mandróooooos!

3. - Fàstiiiic! - Mandróoos! - Què coi?

4. - Mandròooos! - Fàstiiiic! - La seva paraula preferida en italià...

De setmana de projectes, o potser mesos de projectes...

2010-01-30T19:46:00.011+01:00

Perdoneu la llarga absència bloggera, si no he escrit és bàsicament perquè... no tenia res a escriure!!

Tal com vaig arribar a Palermo, feliç de tornar a casa, em vaig adonar que només quedaven tres setmanes de quadri, i que no havia fet absolutament res en tres mesos! Va ser un xoc, perquè no n'era conscient del poc que havia treballat per la uni... així que a tancar-se a casa i a treballar! Alternant projectes, que només havia corregit una idea a principi de curs, i només tenia una volumetria i poc més, amb restauro, que resulta que els meus companys de grup havien estat avançant feina durant les vacances sense dir-me res, amb teoria e tecniche del restauro, que hem de fer un treball i fins fa una setmana ni tant sols sabíem què havíem de fer... (el que té fer grup amb els erasmus de classe). Vamos, estrès absolut!

Vam acabar classes la setmana passada, i aquesta ha estat el workshop de projectes: tota la setmana tancats a classe de 9 a 18.30 fent projectes. Que diu aaaaagh! Doncs sí, ha estat durillo, però és realment útil! No he avançat mai tanta feina en tant poc temps (he passat de tenir poc més d'una volumetria al projecte acabat), i estava genial perquè tenies al profe sempre allà per demanar-li que et corregís qualsevol tonteria: "escolta, què et semblen els lluernaris?", "mira, he acabat la distribució dels containers, com ho veus?".

Com per primer cop hi érem tots, a classe, i a sobre amb maquetes i portàtils, va resultar que no hi cabíem! I uns pocs ens vam instal·lar a la sala davant de classe (les nostres aules de projectes surten de la mateixa sala de conferències, és bastant curiós...) i ens vam muntar allà una pseudo-narco, amb musiqueta, cervesa, tabac... i un fred de la hòstia!

El dijous vam decidir que el profe s'ho havia currat molt tot el quadri, vam fer una col·lecta i vam comprar pica-pica i cava per l'últim dia, ahir. Es va emocionar! Va ser molt bonic tot plegat, amb paraules de "heu sigut un grup fantàstic" i coses així...

I ens vam fer foto de classe i tot!

I la foto de rigor amb els erasmus de classe, que el profe ens va fer prometre que li imprimissim:

[En orden de aparición: el Fer (de l'ETSAB), l'Ileana (rumana), l'Annabel (francesa), el prof. Giorgianni, la Cristina (rumana), yo misma i hi falta el Pablo (Coruña).]

Ahir, en acabar el workshop (que es feia a tots els cursos) la "dele" d'aquí va organitzar aperitiu (aclariment: aquí l'aperitiu es fa abans de sopar, no abans de dinar!) amb dj i tot, a l'entrada de la uni! Poca gent, per això... els companys havien anat marxant mig morts al llarg del dia... (de la meva classe només vam quedar 4!).

I ara què queda? Doncs vaig descobrir fa dos dies que l'entrega no era aquest divendres, com seria lògic i tots pensàvem, sinó el 10 de març! Vamos, encara queda més d'un mes! I dues correccions entremig! Els molt asquerosos ens han retrassat totes les entregues a la primera o segona setmana del pròxim quadri, així que no tenim vacances... cosa que jo ja he decidit que no accepto, ja he parlat amb els companys dels varis grups que tinc i acordat que el 20 de febrer ho tindré tot acabat. Em quedarà estudiar pels exàmens, però ja m'ho arreglaré... Ara només em falta veure on marxo!

Com sempre, més fotos!

I de tant en tant encara segueixo fent vinyetes de la VITA DA ERASMUS...

De la mort del portàtil, tones d'or i escalada

2009-12-29T00:59:00.009+01:00

Mmmmm, realment no sé per on començar, porto tres setmanes sense escriure! I veig que l'últim post és de quan es va morir el Jack... començaré per allà, doncs, tot i que lo relacionat amb la mort del Jack és ràpid d'explicar. Això va ser un dissabte, que en general sortim a Garraffello. Tots estàvem bastant xocats amb la noticia. L'últim post el vaig escriure amb la Leonie (l'altra única catalana a Palermo, entre el centenar d'espanyols que hi ha) al costat, a casa meva, sense saber què fer amb la nostra vida. El cas és que ningú tenia ganes de quedar-se sol rallant-se pel tema, tot i que potser seria el més correcte, així que vam optar per l'altra opció: sortir i emborratxar-nos en honor del Jack. Així que vam pillar una de grossa i vam acabar a Garraffello, on després d'algunes setmanes d'absència va tornar el reggae i el drum'n'bass. Durant la nit vam trobar un munt d'altres erasmus, amb qui no calia comentar res per donar-nos una abraçada ben forta i consoladora. Les notícies corren ràpid... En resum, una nit genial que ens va consolar una mica el mal rollo del dia.

La raó per la que no he escrit des d'aleshores ve a ser culpa del meu portàtil. El dia abans d'una correcció important (el profe m'havia dit que em tocava corregir ja, que no havia vist el meu projecte des que era només una idea... tristament cert), en plena empalmada, a les 2 del matí... va dir prou. Com per costum sempre al millor moment. Bàsicament va deixar d'agafar electricitat, cable cascat, així que hasta luego. Em van deixar un altre cable, però igual, així que estava clar que era cosa del portàtil. Ostres... Així que a projectes hi vaig anar en plan entro, firmo, em quedo una horeta mentre el profe feia la xerrada i foto al camp abans que em vulgui corregir! Em vaig passar les dues últimes setmanes de classe sense poder fer projectes (juro que vaig intentar avançar a mà, però era impossible...), sense poder fer restauro, que a sobre és en grup (per sort els meus companys tampoc estaven molt por la labor) i sense internet! Els primers dies en crisi absoluta, tornant-me histèrica, després tocant els ous als col·legues amb "anem a donar un volt", "a fer un cafè", "a fer el guiri"... Al final acabava fins a les tantes de festa (vida erasmus, es lo que tiene) i aixecant-me al migdia, quasi sense anar a classe... mu mal, vamos. Al final va venir un col·lega informàtic a mirar-me'l, el va obrir sencer, pobret el meu portàtil, amb totes les entranyes per sobre la taula... i el va donar definitivament per mort. Em va treure el disc dur, "ale, això encara et serveix" i hasta luego... Conclusió: el primer que vaig fer quan vaig arribar a Barna va ser anar-me'n a per un portàtil nou, que ja porto projectes prou retrassats!!

Aprofitant l'avorriment un dia el Jose i jo ens en vam anar a Monreale, un poble al costat de Palermo on hi ha una catedral famosíssima. I no és d'estranyar! Em vaig passar tota l'estona amb la boca oberta. D'estil normand, amb tot l'interior cobert d'or. Tones i tones d'or, formant imatges de l'antic testament: la Creació, Adam i Eva, l'Arca de Noé, tot explicat com còmics. I el terra cobert de mosaics a l'estil àrab. Realment impressionant.

[De fora no sembla que per dins sigui com és...]

Monreale al vespre també va resultar ser un lloc maquíssim, antic...

[Piazza del Duomo]

I amb unes vistes impressionants sobre Palermo!

I tinc una altra gran novetat! M'he apuntat a escalada! Uns col·legues em van dir d'anar-hi un dia amb ells a l'únic lloc que havien trobat a Palermo, un "gimnàs" on hi ha búlders de 3m d'alt, i em va encantar. Ho fan dimarts i dijous al vespre, i sovint els findes van a algun lloc a fer roca (tot i que mentre segueixi plovent com fins ara...).

El 22, que justament va començar a bufar el scirocco des del Sahara i a pujar la temperatura (fa un parell de dies estaven a 24º! 0_o), vaig tornar cap a Barna per passar-hi una nit i marxar cap a Alemanya a passar el nadal amb la família. Genial retrovamenta! Com sempre el nadal a Bonn una meravella. I vam fer un bonic descobriment també: el meu cosí també escala! Avui em passat la tarda, tots els cosins, al rocòdrom on va ell, un lloc genial! Us deixo alguna foto:

[A la dreta els meus germans, a l'esquerra el meu tiet i la meva cosineta]

[Jo i un brother a 16m de terra! vértigo!]

[L'altre brother i el meu cosí. És guapo el lloc, eh?]

Com sempre, cliqueu per veure les fotos palermitanes!

I més còmics de LaRínxol sobre la vida erasmus!

...ostres...

2009-12-05T20:26:00.002+01:00

Avui s'ha mort el Jack, un erasmus anglès... No el coneixia molt, havíem coincidit a festes erasmus, havia parlat algun cop amb ell... però quin shock...

Fa tres dies el van atropellar quan creuava el carrer, i avui ha mort a l'hospital. Els pares han decidit desconnectar-lo, tenia una commoció cerebral i ja no es recuperaria.

Estem tots bastant xocats...

Ruta occidental: Carretera y manta!

2009-11-23T15:54:00.012+01:00

Finde de carretera!

El finde passat vam llogar un cotxe entre 8 (una minivan d'aquestes amb tres files de seients) i ens en vam anar d'exploració. Érase una vez una siciliana (l'Astrid), dues catalanes (la Leonie i jo), una alemanya (la Romy) i quatre portuguesos (el Ricardo, el Vítor, la Joana i l'Helena)... Tot plegat va ser una mica improvisat, amb la idea d'arribar fins Agrigento (a la costa sud de Sicilia) però sense ruta definida (o això vull pensar, perquè eren els portuguesos qui decidien la següent parada).

Dissabte, de bon matí, el Ricardo, el Vítor (portuguesos) i jo vam anar a buscar teòricament dos cotxes (hi anàvem només nosaltres perquè era a cuenca, i tots vivim a la mateixa zona, i jo perquè era la única major de 25, que a alguns llocs de lloguer no accepten menys), per trobar-nos que el baratíssim cotxe que ens havien promès ja l'havien llogat (això ens passa per no reservar), així que vam acabar amb una minivan de 7 places, que vam descobrir massa tard que lo de 7 places volia dir literalment eso, 7 seients, no bancs! vamos, que el 8è anava sempre un poc incòmode... però ostres, ens va costar 20€ per persona tot el finde! genial! (es pot trobar bastaaant més barato, però està bé, sí)

Quan vam aconseguir sortir de Palermo (cosa que va costar lo seu, el trànsit a Palermo és terrible) vam tirar cap a Castellamare dal Golfo, un poblet de costa aquí a prop, amb un castell sobre el mar, aigües cristalines que donen ganes de tirar-s'hi de cap... Molt bonic tot plegat.

Segona parada: la Tonnara di Scopello, una antiga "atunería", on descarregaven la tonyina i la processaven. Avui dia és un complex privat però d'accés lliure per lo preciós que és. Silenci i tranquil·litat, només s'hi senten les onades, esculls gegants al mar i fortificacions sobre les roques. No em quedava altra que pensar: el lloc més bonic del món!

Ara tocava una mica de relax: cap a les Terme Segestane! Una piscineta d'aigua a 40ºC que putia a sofre que donava gust, a l'aire lliure. El problema: la majoria no havíem pensat en dur banyador (no era un cap de setmana especialment càlid...), així que en roba interior a l'aigua! buf, ens va deixar xafadíssims, amb una soneta... però com nous!

Jo directament en samarreta, que no volia passar el finde sense sostenidors, fins que es va fer fosc i ens vam poder posar "còmodes", jeje.

Sopar a Marsala, pizza i una crepe amb xocolata inacabable, i cap a dormir, que cap estava en condicions d'una mica de festa! Vam anar cap a un poble d'estiueig per acampar a la platja, cosa que ens va costar dues hores perquè ens vam passar la sortida mínim tres cops...

Heus aquí l'explicació de perquè ens va costar arribar a la platja... l'equivocar-se de camí va ser una constant durant tot el cap de setmana, aquí la norma és "perquè canviar/treure/corregir el senyal? Si tothom sap que està equivocat!".

Vam plantar les tendes i quan ens disposàvem a fer nones... Vam decidir tirar una manta sobre la sorra i posar-nos a mirar les estrelles amb una birreta a la mà. Magnífic, el cel claríssim! (i un fred considerable, sí...). La veritat és que vam acabar dormint tots poc i malament, uns al cotxe incòmodes i els altres gelats a les tendes, però va valer la pena! (sobretot pel catarro que tinc ara...).

El Vítor, jo, el Ricardo i la Leonie en estat quasi catatònic...

Al matí visita obligada: les restes gregues de Selinunte. Per si no ho sabíeu els grecs van estar ben afincats, aquí... (com quasi totes les cultures mediterrànies en algun moment de la història...), i van deixar un munt de temples amb capitells d'estil dòric sicilià. Allò que els veus i dius "això és dòric, segur, però raro...". Per desgràcia la història de Sicilia d'anar passant de mans en mans fa que quedi poca cosa en peu, amb gran col·laboració dels terratrèmols... Concretament en aquest parc arqueològic ja n'hi ha un munt de temples, dels que només quedava un parcialment en peu. La resta són munts de runa interessantíssims, perquè es poden veure els encaixos de les columnes, els rebaixos per poder aixecar les pedres a base de politges i apreciar la verdadera magnitud de les peces. Un dels temples (munt de runa), el dedicat a Zeus, és un dels més grans que existeixen. Les columnes tombades eren més altes que jo! Un verdader parc d'atraccions, la veritat, perquè a sobre podies ficar-te entre les runes, pujar-hi...

De camí cap a Agrigento vam parar per Sciacca per fer-hi una passejadeta pel centre, i vam passar per la platja d'Eraclea Minoa, un lloc maquíssim al costat d'un pinar per venir-hi a passar el dia a l'estiu. I per fi Agrigento! Vam tirar-nos la tarda al Valle dei Templi, un altre lloc arqueològic d'aquests de visita obligada. Vam tenir la sort de pillar just la posta de sol, amb els temples sobre un turó amb vistes sobre el mar... preciós. Però vulguis que no mas de lo mismo! jeje. Aquí el que hi havia d'interessant és una necròpolis bizantina que ens va tenir a la Leonie i a mi bastant intrigades, perquè estava tallada a la muralla de l'acròpolis, però no s'hi veia cap junta! Vam arribar a la conclusió que la muralla devia estar tallada directament de la roca... Res, flipades arquitecturils...

Tempio della Concordia, completament reconstruït al s.XVIII per fer-ne una esglèsia. Ha "patit" un restauro rere l'altre, ara és tan fals que es veu de mig quilòmetre més amunt que no és l'original...

I arribat a aquest punt vam patir del conflicte "quiero irme a casa"/"quiero quedarme i ver la ciudad", amb igualtat de vots per les dues posicions, així que vam decidir fer un volt amb el cotxe per Agrigento, un cafè i cap a casa. Vam arribar a Palermo més morts que vius per l'intens finde, però contents d'haver-lo aprofitat!

Us deixo el mapa de la rutilla (la línia blava), i aquí el link a totes les FOTOS del finde. Me n'han de passar més, que jo en tinc poques perquè, chica lista, no vaig portar piles de recanvi...

Mostra Palermo'09 en un mapa més gran

Flipades bibliotequils i el destí en la meva contra...

2009-11-13T19:11:00.005+01:00

Nota informativa: si no he escrit abans ha sigut perquè la meva vida s'ha centrat en uni-festes i poc més, poques o cap novetat remarcable... aquí venen les últimes! Una, trista però sense efectes en l'status quo, l'altra curiosa i un poc xocant... Comencem per la primera!

El cas és que estic intentant canviar de pis, però sembla que el destí no està molt d'acord amb el canvi i m'ho posa difícil... les raons del canvi? Bàsicament dues, que soles no haurien importat prou. La primera (cronològicament, almenys) és l'alt nivell d'associabilitat dels meus companys de pis. És altament depriment haver de cuinar i menjar sempre sola (a part que si em compro un enciam, o em passo dos dies menjant amanida o se m'espatlla...), que si un dia plou i no pots sortir te l'hagis de tirar davant de l'ordinador... a part que vaig buscar pis amb italians per practicar l'idioma, i el tema "hola" i "adeu" ja el tinc dominat, la veritat! A sobre el pis és tant petit que si algú em vol venir a veure no hi tinc lloc, per acollir-lo. Tristíssim, vamos. La segona raó ve a conseqüència de la primera: al poc de conèixer el Ricardo va sortir aquest tema, i ell, com a solete que és, em va començar a convidar a sopar a ca seva p

erquè no hagués de menjar sola. Així vaig conèixer als seus companys de pis: l'Astrid, la Lavinia, l'Alessandro, el Luciano (i alguns més), tots sicilians. I per culpa de la tonteria de sopar allà un dia sí, l'altre també, quasi estic vivint allà. Que si un dia jugant a cartes, que si l'altre em quedo a dormir perquè hem sortit a fer unes birres i no em deixen tornar sola a casa, que si vaig a la biblio amb les noies i una tonteria porta a l'altra i acabo allà... Vamos, que ja fa unes setmanes que només falta oficialitzar-ho, diguem. Així que li van dir al propietari, perquè anava a quedar una habitació lliure, que me la quedava jo. Perooooo ja estava donada... agh! La cosa va quedar en que si quedava una altra lliure me la reservava (aclariment, quasi es podria dir que és una pensió, allò, no un pis: hi viuen 9!). Avui hem tingut la segona

decepció: ahir es van enterar que quedava una altra habitació lliure, avui hem anat a parlar amb el propietari (aquest cop hi he anat personalment), tenint en compte que teòricament ja estava reservada per mi... i un altre cop me l'han tret! L'home se n'havia oblidat completament...

Vamos, que sembla que el destí no vol que me'n vagi a viure amb aquesta gent...

[L'Astrid, la Lavinia, el Ricardo (de kiss) i yo misma (de carbassa) per halloween]

El segon fet recent ha sigut el descobriment de la biblioteca regional. He tingut tota la setmana de festa i tocava avançar una mica de feina... Sort que hi vaig anar amb l'Astrid i la Lavinia, que són totes dues d'aquí, que si no em dóna algo! Tenen unes mesures de seguretat realment curioses... Us sembla que el posar alarmes als llibres és quelcom normal? Doncs resulta que estem tecnològicament avançadíssims! Només entrar a la biblio has de seleccionar les coses imprescindibles que necessitis per estudiar (estoig, llibres, portàtil...) i la resta (motxilla, cartera, jaqueta...) ficar-ho en una bossa estil ikea amb una cremallera que es tanca amb una alarma d'aquestes de botiga de roba, que només es pot tornar a obrir amb l'iman que hi ha a l'entrada. No sé si m'explico... Vamos, que t'endús la bossa aquesta que no pots obrir fins que tornes a sortir de la biblio, i així s'asseguren que ningú roba un llibre. o_0 al·lucinant... a més has d'omplir un paper amb les teves dades (cada cop que hi entres!) i deixar el DNI al mostrador per recollir-lo quan marxes. Estan xiulats!!

Bue, esto es todo por ahora, creueu-me els dits perquè els meus amiguetes sicilians aconsegueixin convèncer al propietari perquè em doni l'habitació...

Noves fotos: la uni i festes vàries.

Noves històries de LaRínxol!

Vita da Erasmus... (01 i 02)

2009-11-05T23:27:00.009+01:00

Bueno, aquí la història de l'origen d'aquestes tires, que us aniran arribant per tots costats... jujuju...

Un dels primers dies que era aquí vaig conèixer a un xicot, en Vito, un d'aquests cul-inquiets que està sempre ficat en tot. Ens va estar ajudant al Fer i a mi a escollir les assignatures (fa arquitectura), i ens va parlar d'un projecte que estava engegant a l'escola: una publicació per parlar de la uni, de l'arquitectura, de les coses que no funcionen, de les que sí... un poc de tot (vamos, quelcom així com la nostra estimada Diagonal). La broma és que els atreia bastant un rollo internacional, amb contacte amb altres països i així, i ens van demanar als erasmus que col·laboréssim escrivint alguna cosa: la nostra primera impressió de la ciutat, de l'escola, comparar-la críticament amb la nostra... Al principi vaig passar una mica, eren masses coses noves per poder-les plasmar en unes paraules! Els demés es van emocionar bastant i inclús quedaven per discutir del tema, van acabar sortint alguns dibuixets i algun escrit bastant guapos, que al final a la revisteta (un DinA3 plegat en plan guay) van quedar bastant en segon pla per falta d'espai. La cosa em va deixar mig inquieta, per això, perquè suposava l'excusa per tornar a escriure quelcom des de dins, cosa que fa la tira que no faig i enyoro, però em mancava bastant la inspiració... volia centrar-me en algo, no només en "qué me parece Palermo", que és un concepte com massa gran. Al final, en una classe altament avorrida vaig escriure un petit diàleg anecdòtic, coses que em venien al cap que m'havien passat, i que s'han trobat tots els erasmus i que potser la gent d'aquí no se n'adona perquè és quelcom normal per ells. No s'acabava d'entendre, així que ho vaig dibuixar...

I aquí en teniu el resultat! M'han acabat sortint tota una sèrie de "tires còmiques", que augmenten hora rere hora... us deixo les dues primeres, les que tinc acabades de moment!

Aclarir que tot i que no totes són completament fidels a la realitat s'hi basen completament. Que les escric en l'idioma en que han sigut viscudes. I que podeu trobar a LaRínxol i totes les tires al feisbuc!

Disfruteu-les!

Vida d'Erasmus...

1. Primer dia al bar de la uni...

2. - Com es diu això? - i això? - i això altre? - (non entenen res).

3. - Noies, només heu de demanar un "pezzo"...

4. Hem descobert un nou món: els "pezzi"!

[aclariment: se li diu "pezzo" a totes les pastes salades, en plan bollo amb frankfurt o pernil i formatge... n'hi ha mil diferents i estan boníssimes!]

Vida d'Erasmus...

1. Divendres, casa d'un erasmus. - Guapa, la festa!

2. Dissabte, aniversari d'una siciliana. - I de qui és el cumpleanys? - Ni idea...

3. Dimarts, festa d'algú. - ...i les classes d'italià...

4. Dijous, casa de... a saber qui! - No tens com un dejà-vu? - Crec que si...

Pluja, boira i ressaca

2009-10-26T13:46:00.006+01:00

Primer de tot info pràctica: del 27des al 9gen serè a Barcelona! (en realitat volo el 22, però passo el nadal a Bonn, amb la familia).

Portem unes setmanes realment estranyes en el sentit climàtic de la paraula... Plou i plou i plou. Els palermitans diuen que no és normal, tanta pluja i en aquesta època! La broma és que la ciutat no està preparada per pluges ininterrompudes de 48h (sísí, no exagero!), així que acaben carrers tallats perquè estan sota mig metre d'aigua, els portals inundats (concretament els del meu carrer, i això que fa baixada! però resulta que és una "antiga" riera... ¬¬'), i tothom amb els peus xops. Enmig de tot aquest desastre vam viure un fenomen meteorològic curiós: el sciroco. De cop, quan ja portàvem tres dies d'haver canviat les samarretes de tirants per jerseis gruixuts va tornar a fer calor, i xafogor! Resulta que bufava el vent del Sahara, i com això és nordàfrica... per desgràcia només va durar dia i mig, i després de nou pluja!

I per acabar-ho d'arrodonir... Excursió Erasmus! Només el nom ja em fa repelús... un munt d'erasmus en plan ovejuno a veure ruïnes... però hi vaig accedir perquè era anar a veure dos llocs arqueològics per només 15€. Mira tu, anem-hi! I així, dissabte a les 8:30 del matí ja estàvem ficats en dos autocars camí a Segesta i a Erice, com si fóssim de l'Imserso i amb un temps de merda. Val a dir que vaig riure com no he rigut des que estic aquí, en tota l'estona que vam passar a l'autocar... Ja de bon matí, tothom aprofitant per dormir una horeta més, i la troupe de catalanoparlants (la Paula d'Eivissa, la Leoni de Barcelona, la Saraluz de València i jo) fent cachondeo com colegialas de colonias. Primera parada: ruïnes gregues-romanes-mediavals de Segesta, enmig del no-res i sota la pluja. Molt bonic, sí, però haver de lluitar amb vent, fred, pluja, i altres 100 erasmus per fer la foto de rigor és bastant trist.

Segona parada: Erice. Una ciutat d'aspecte medieval, sobre una muntanya, on feia un fred de agárrate las bragas i un vent que tombava. Per sort ja no plovia, doncs estàvem tant amunt que ja ens havíem ficat dins el núvol... Absolutament impressionant! Una ciutat medieval, deserta (lògicament ningú tenia ganes de sortir, amb aquest temps!), i coberta de boira. Semblava l'escenari d'una peli de terror! Vam arribar fins al castell d'un dels extrems de la ciutat, des d'on teòricament hi ha unes vistes impressionants de la costa, unes illes i amb sort fins a l'Edna. Però nosaltres només vam veure la fi del món... inclús va haver-hi algun comentari d'un gallec dient "Fisterra le tendría que tener envidia, a esto!". Bàsicament només es veia un poc de vegetació 3m per sota nostre i res més. Tot blanc. Semblava que si saltaves no arribaries mai al fons! Una sensació bastant desconcertant, increïble...

Després d'Erice havíem de fer una altra visita encara, però per decisió popular tots vam preferir una dutxa calentona a casa.

Al final, improvisadament, vam muntar un soparet a ca meva amb la Leoni, la Laura, el Ricardo i l'Astrid (Siciliana). Més gent no hi cap, al menjador. Vaig rebre més d'una bronca per part de l'Astrid sobre l'elaboració de la pasta (els italians són bastant primmirats, amb la pasta...), però va sortir bastant resultón (el primer cop que cuino per tanta gent!) i ens ho vam passar genial. Després cap a una festa a un pis, es veu que era l'aniversari d'una italiana que ni tant sols coneixíem, però aquí les coses funcionen així... La pobra noia flipava, amb la seva festa plena d'erasmus! Però aquesta és una altra pega: convida a un erasmus i els tindràs tots. Al cap de res alguns ja estàvem farts de veure sempre les mateixes cares, apretats en un piset i vam marxar cap a Garraffello, aprofitant que no plovia, a ballar una miqueta de reagge i drum'n'bass entre la elit hipiosa i puncarrilla de la ciutat. Magnífic! Em vaig trobar a un munt de coneguts no erasmus (yujuuuu), entre d'altres un company de classe que en comptes de dir-me hola em va dir "hazte un porro!" o_0. Definitivament començo a pensar que serà veritat això que em diuen que tinc cara de porrera...

Diumenge de ressaca... vam iniciar una nova tradició: dinar de la iaia ressacós, a les 5 de la tarda, a casa el Jorge i el Guillermo. Un panorama deplorable, la veritat, amb tots tirats per terra i sofàs i sentint-se de tant en tant algun "oh, dios, mi cabezaa!". Però vam riure un munt, surten converses ben absurdes, estant de ressaca!

I una última novetat: estan desmuntant l'andami de davant de casa meva, així que per fi entrarà més llum i podré tenir les cortines obertes sense que els paletes em mirin!

Fotos noves: Segesta i Erice.

Piazza Garraffello, la plaza ruina

2009-10-19T20:11:00.006+02:00

[click on the photo to enlarge!]

360º de Piazza Garraffello. 22 fotos. Se li'n va la perspectiva de mala manera, pero esto hay que verlo! He comptat un vidre sencer al voltant de tota la plaça.

Sí, a Palermo es troben aquest tipus de coses. I tot té una raó: idees de bombero! No recordo si va ser per la guerra o per un terratrèmol que el centre històric va quedar bastant tocat, sumat amb el mateix problema d'insalubritat que hi va haver a Barcelona abans de tirar les muralles. La gent va començar a marxar del barri, i l'ajuntament va tenir una magnífica idea per arreglar el problema: tancar sectors sencers del barri. Durant 40 anys sectors considerables del casc antic de Palermo han estat tancats, abandonats, oblidats... Al 2002 l'ajuntament va rebre una considerable subvenció per arreglar-ho, i es van tornar a obrir aquestes zones. Ara ja no queda res tancat, però moltíssim per arreglar... entre d'altres, aquesta plaça. Piano piano. Mig Palermo és un andami, i ja s'entreveu lo guapo que s'està posant.

PD: L'altra cara de la moneda: Aquí hi ha un bar on (si no hi ha partit italià) ens posen el Barça, i els dissabtes es fica un DJ sota un porxo de la plaça i monta una rave en plan reggae, drum&bass i similars que està genial! M'encanta aquesta plaça!

Restauro mola, i a l'aigua millor no ficar-s'hi quan fa fred.

2009-10-14T21:14:00.004+02:00

Els últims dos dies he tingut un parell de novetats a la meva vida palermitana: he començat la uni i per fi he anat a la platja!

Ahir vaig anar a la primera classe de la uni. Bé, la veritat és que el Fer (l'altre company de Barna) i jo ens vam tirar des de les 8:30 del matí buscant al nostre coordinador erasmus, amb qui hem d'acordar les assignatures que farem i amb qui encara no hem parlat, i que resulta que no torna fins divendres; i provant assignatures al tun-tun, doncs moltes de les que ens agraden es solapen amb les que hem de fer, i esto es un caos. Hem descobert que hi ha una carrera de restauro d'on podrem fer alguna assignatura més, i remenant horaris (dels quals ja han sortit 4 esborranys definitius, l'últim divendres passat) hem trobat la solució: Laboratorio 4 di Projettazione Architettonica (divendres de 8:30 a 18:30! 9h!), Laboratorio di Restauro (quasi 12h setmanals) i Teoria e Tecniche del Restauro (quasi 8h setmanals, aquesta de 1r de la carrera de restauro). Vamos, com veieu amb només 3 assignatures cobreixo com 6 de les nostres (yujuuu!).

Ahir ja vem tenir lab de restauro, i vaig tenir una sort increïble, perquè vaig ser l'única erasmus que va poder entrar al grup del profe més guay (i també més dur...), d'aquests que els apassiona el tema i es cabrejen a classe parlant de projectes mal fets. Els altres erasmus són tots a l'altra classe! Vam tenir ja una bona intro de l'assignatura per part del profe, de la qual em vaig enterar de bastant, tot i que acabo amb mal de cap d'haver de concentrar-me tant en el que diu, i no puc prendre apunts a la vegada! A sobre quan es posa més informal, explicant temes pràctics de l'assignatura, anècdotes o similars no capisco niente. Però piano piano. Ja he conegut a algun company a qui puc preguntar dubtes al final de la classe. M'encantaaaa!

Ja faré fotos de la uni, perquè s'ha de dir que tot i que amb molts espais mal aprofitats (ja de projecte) és bastant guapa. I l'única del campus a la que no es veuen els rodons!

I avui, com només tenia classe a primera hora (1h de teoria de lab de restauro) i feia bon dia he pensat que podríem anar a la platja, que no volia que comencés la tardor sense anar-hi! S'hi han apuntat el Jose (medicina, Granada) i el Ricardo (medicina, Lisboa), i hem tirat cap a Mondello, un poblet a mitja hora on hi ha la platja més propera (a Palermo només hi ha port i algun passeig marítim directament sobre el mar). La putada ha sigut quan de cop ha canviat el temps, i quan anàvem a agafar el bus a començat a tapar-se i a bufar el vent... i aquí ara ja quan es tapa fa fresca! Hem arribat a Mondello, guapíssim, la platja deserta (a punt de ploure què vols!)... i com l'aigua estava calenteta ens hi hem ficat de cap! Quan hem sortit evidentment hem agafat fred però bueno, ens hem banyat!

Tornant a Palermo ens ha pillat la de dios, que aquí quan comença a ploure cau tot de cop, i ens hem refugiat a una gelateria (ja tots xops) a menjar el meu primer gelat sicilià! (sí, increïble però cert, en dues setmanes i mitja encara no m'havia menjat cap gelat...) Boníssim!

El divertit d'anar amb aquests dos ha sigut que l'idioma que tenim en comú és l'italià, prou castellà tot el sant dia!

[El Ricardo i jo disfrutant del gelat, ben molls!]

Les fotos d'avui!

Ibla Buskers!

2009-10-12T14:39:00.010+02:00

La primera escapada de Palermo ha sigut molt millor del que ens podiem imaginar! Ja feia dies que sentiem coses d'un festival de malabars, on la Laura (arq, València), la Marta (arq. Canàries) i jo voliem anar a vendre artesanies. Després de molts rumors i pescar informació d'uns i d'altres vam aconseguir dates (això dijous, i havia començat dimecres!), lloc i fins i tot els horaris dels busos, així que divendres al migdia... cap a Ragusa falta gent! Quatre hores i una nova amiga (la Carlotta, de Ragusa) més tard vam arribar a l'Ibla Buskers, un festival d'artistes de carrer on ve gent de tot Europa. Es fa a Ragusa Ibla, el casc antic de Ragusa (sud-est de l'illa), que contra tota lògica no és al mig de la ciutat sinó fora, doncs com bon assentament medieval es troba sobre una roca, quasi només accessible des d'un extrem on connecta amb la ciutat nova (si us fiqueu al mapa ho he marcat).omés arribar ens vam trobar amb la Marta, l'Angelo i el Marco, que ja havien arribat el dia abans i ens van acollir a la seva caravana tot el finde, i directe cap a les actuacions! Massa sovint ens sentiem com criatures, asseguts a terra a primera fila amb la boca oberta (literalment), veient com uns equilibristes ballaven tango i s'obrien de cames sobre la corda fluixa o un malabarista de peu sobre les espatlles d'un altre feia anar el diabolo en figures inimaginables, vam disfrutar (i repetir!) de l'Anonima Nuvolari, un grup de música portugueso-italiana on la vam acabar liant un poc aixecant-nos i posant-nos a ballar (era irresistible!) i muntant una festa que ni ells imaginaven. En resum, un munt d'actuacions de tot tipus per les places i carrers d'un barri preciós.

A les nits, gràcies a alguns coneguts que actuaven, acabàvem al local de reunió dels artistes, sopant i bevent un vi horrible de gratis. I amb les panxes plenes i considerable alcohol en sang començaven a sortir instruments dels racons, i s'anaven afegint un rere l'altre (ara un violí, ara un acordió, ara un calaix, una guitarra, un shaker improvisat amb boles dins una caixa metàl·lica, les mans...) al concert improvisat fins que ens aixecàvem cantant, i ballàvem i acabàvem apartant les taules i alguns músics començaven a tocar fora i... wow, fins les 7 del matí!

Diumenge em vaig fartar d'esperar que els demés es llevessin, i me'n vaig anar a trobar al Guillermo (bio? Eivissa) i al Jorge (mm? Madrid) que corrien per allà també, vam estar fent malabars a un parc, vam acomiadar-nos dels artesans que havíem conegut, que tenien paradeta instal·lada al parc (nosaltres al final no havíem tingut temps per fer material per vendre) i d'altra gent que ens vam anar trobant de camí al bus, amb el desig de retrobar-nos algun dia.

Va ser genial tot plegat, els contrasts que hi havia entre els que només anaven a mirar (moltes famílies i parelles) i els que participaven d'una o altra manera, i tot i que nosaltres érem més bé del primer grup semblàvem més del segon, amb els nostres malabars a la motxilla, les cares pintades, el nas de pallasso posat la meitat del temps, el vinatxo sota el braç tot el dia i ballant i fent festa allà on podíem. Ostres, m'he sentit tant "en mi onda", aquest finde!

Aquestes i més fotos punxant aquí!

Ravalejant!

2009-10-04T15:25:00.005+02:00

Sí, ravalejant perquè he trobat un pis en ple raval palermità! És a un carrer que uneix la uni amb la zona de copes, i estic just al mig! A 10min de cada extrem! Primer pis d'un antic palau nobelesc, petit però ben distribuit, habitació amb balconet al carrer, i dos companys sicilians: l'Alessio i el Giovanni.

Pel que m'ha explicat l'Alessio aquesta zona és altament segura, a diferència de barris més "bonics", nous i cars, doncs algunes families s'encarreguen de que no passi res (ostres tu!).

Bue, aquesta és la meva adreça per si a algú se li passa pel cap enviar-me alguna coseta:

Via Porta di Castro 187, DiFonzo

90134 Palermo, Italia

Canviant un poc de tema...

Ahir vam anar a fer un poc de turisme amb el Mimmo (un col·lega de la uni, que m'ha acollit aquests dies). Va ser una visita light, d'aquelles de "tindrem temps per veure-ho tot", però el poc que vaig veure... wow. Enveja els hauria de donar a les nostres esglésies! En tinc una barroca aquí a prop de casa, acabada de restaurar que és absolutament impressionant. No hi ha un sol tros de paret lliure i llis, tota de marbre esculpit... La ciutat és un no parar de barreja d'èpoques i cultures. Vam veure també una altra església que no s'havia vist perjudicada per les ampliacions i reformes: el creuer romànic, la nau renaixentista, l'absis barroc, fins i tot una columna amb escrits religiosos àrabs i capitell corinti. Increïble! Em vaig passar la meitat de la tarda amb la boca oberta!

I la gran novetat: ja tinc horaris! Tot i que sembli increïble han sortit a una setmana de començar classes, i encara poden canviar... aquesta setmana anirem a parlar amb el nostre coordinador per veure què fem i todo eso. De moment ja sé que projectes ho tinc divendres d'11 del matí a 18:30! (amb una horeta per dinar)

[Noves fotos]

Sobre la màfia i creuar el carrer

2009-10-01T21:03:00.010+02:00

Estic en plena recerca de pis, que ha costat iniciar (fa un pal haver de parlar per telèfon amb italians que ja em costa entendre cara a cara...) i s'ha vist truncada avui per un aguacero otoñal d'aquells que fan història. Espero no haver de pujar demà a la uni mitja hora sota la pluja... que no sé ni com es pilla un bus! Bue, si tot va bé demà em traslladaré, que ja estic entre uns pocs pisos. És bastant curiós les diferències culturals que tenim... aquí és quasi impossible trobar un pis mixte i amb rentadora, el jovent sicilià marxa a casa els findes i s'endú la roba per rentar! Ni tant sols hi ha bugaderies d'aquestes de ficar-hi una monedeta. Justament el pis que m'agrada més té el problema de que no té rentadora, i hauria de dependre sempre de col·legues amb rentadora. Una merda, vamos. Però ho seguirem intentant, i a males pues mira, a tirar d'amiguetes.

Una de les coses que més m'agrada de caminar per Palermo (i aquests dies estic patejant bastant de pis en pis) és el creuar els carrers. El trànsit és una bogeria, funcionen a pitades, no respecten els semàfors, aparquen i paren on volen... els primers dies un no sap com creuar, fins que entén que quan un creua el carrer es para el món. O els cotxes, en su defecto. Fa una mica de por, però acabes aprenent que o quasi que creues sense mirar o et pots estar mitja hora esperant a que et deixin passar. Així que cap ben alt i a tirar-se! Si els veus molt embalats els fas un "tsst, quieto parao!" amb la mà i creues amb tota la cara. És la risa.

I l'altra cosa que impacta bastant és el tema de la màfia. Jo em pensava que era una d'aquelles coses que saps que està allà però mai notes. Mentida! En realitat si no t'ho explica un sicilià tampoc te n'enteres... aquí a la màfia li diuen "el segon govern". A ningú li agrada, però està allà i no s'hi pot fer res. Pel que m'han dit ja fa un temps que no li foten un tret a ningú, i lo de les sabates de ciment ja no s'estila... han descobert que la política i la corrupció funciona molt millor. Així que ara juguen molt amb la informació. si ets dels que es fixen et quedaràs una mica estranyat de veure un tio venent castanyes a finals de setembre, a 20 i molts graus i una humitat horrible... a sobre el tio (lògicament) no ven ni una sola castanya, però està allà, sempre a la mateixa cantonada. Doncs resulta que la veritable ocupació de l'individu en qüestió és la de vigilar i saber. Saben qui ve, qui va, què fa... m'explicaven d'un noi que estava d'erasmus aquí l'any passat i que sempre baixava a fer el cafè al mateix bar, sense relacionar-se mai amb ningú, i que un dia va descobrir que tots els habituals del bar sabien com es deia, que estava d'erasmus, què estudiava, quina edat tenia, exactament on vivia... fa una mica de por, eh? Però és lo que hay.

Però encara ve el pitjor (per la gent d'aquí): el pizzo. El pizzo és quelcom així com un "impost revolucionari" que cobra la màfia a tots els comerços i obres de la ciutat. Sabeu allò dels gitanos que cobren per vigiliar les obres? bàsicament per a què ells mateixos no t'ho robin tot? Pues lo mismo. Aquí o pagues (i és més de la meitat dels beneficis mensuals o el cost del local o quelcom així) o qualsevol dia et pots trobar amb la botigueta carbonitzada per un "incendi casual", o amb sort sense poder obrir perquè t'han ficat cola al candau. Imagineu-vos el panorama. Pobra gent... Fa quatre anys un grup de joves van iniciar un moviment per lluitar contra el pizzo, i actualment uns 400 comerços es neguen a pagar-lo, i més de 9.000 ciutadans es comprometen a comprar només a aquests comerços, boicotejant als que encara viuen sota el "yugo" de la màfia. El govern subvenciona l'associació que han muntat, així que tenen uns calerons a mode de segur per cobrir els desperfectes que evidentment sofreixen. A algunes obres es veu el cartell que diu que ells no financen a la màfia. Us n'adjunto unes fotos:

["Qui si costruisce un futuro libero" = Aquí es construeix un futur lliure.]

El millor de tot això és que el que van començar uns pocs joves farts de les injustícies està anant molt més enllà del que podien somniar, doncs ara la cambra de comerç comença a no acceptar als comerços que paguen el pizzo, i es denuncia i comença a haver-hi judicis contra la màfia que fa quatre anys era impensable.

Per cert, ja he començat a penjar fotos a un àlbum de lliure accès del feisbuc, aquí teniu l'enllaç.

Mosquits al centre neuràlgic espanyol

2009-09-28T10:40:00.002+02:00

Ostres, no sé com començar a explicar tot lo d'avui, ha sigut un dia bastant llarg!

Per començar notícies i curiositats:

1. Els mosquits se m'estan menjant, fa bastanta calor i a sobre és humida.

2. Més de la meitat dels erasmus que som aquí són espanyols (segons els rumors un 80%).

3. Ja tinc mòbil italià, així que no cal que m'intenteu trucar al de sempre, es troba desconnectat o fora de cobertura fins que torni. Aclariment: amb la quantitat de gent que coneixes en un dia és impensable no fer-se la targeta de mòbil el primer de tot, i a més m'haig de posar a buscar pis. Lo bo: 200min/setmana per 2€/setm i 4000sms/mes per 1€, només entre números de wind (la movistar d'aquí), però que és la companyia que tenim tots...

El curs d'italià resulta ser un poc frustrant, perquè tenim polacs, holandesos i turcs a classe que no s'enteren de res (sobretot els turcs, que quasi semblen una mica curtets), i fan que anem a una velocitat vergonyosa... estem tots els espanyols amb cara de moc esperant a que la profe els expliqui tot 5 cops. Però bue, seran dues setmanes super intensives (cada dia de 9 a 13h) per posar una base i després demanar alguns crèdits.

Aquesta tarda hem quedat alguns erasmus d'arquitectura (tots espanyols, evidently) amb un noi d'aquí que ens ha ajudat una mica amb les assignatures i eso, i m'he endut la segona decepció: només hi ha 3 assignatures de restauro! resulta que aquest any s'han carregat el segon cicle de restauro, amb lo qual alguns ens hem quedat... bueno, sense restauro. Lo chulo és que una d'elles és taller de restauro i ve a ser tant bèstia com projectes: et donen un edifici, has d'estudiar-ne les patologies i fer una proposta de restauració. Pinta altament bé! En breu anirem a veure a la nostra coordinadora a veure què fem... tot i que de moment encara no han sortit els horaris (dues setmanes abans de començar classes!!), així que no tenim molt clar què fer.

[Vistes des del terrat de l'Ale, l'Edu i la Marta (estudiants d'arqui que m'han acollit aquesta nit).]

Arribar i moldre!

2009-09-27T12:42:00.001+02:00

Ja hi sóc, ja hi sóc! oooo que fuerteee!
Bue, siguem una mica objectius, narració dels fets:
Com a persona coherent que sóc (jujuju), i com avui volava a les 7am, per tant estar a l'aeroport a les 5:30 (aaaagh!), ahir va tocar fundir la mercè. No sé molt bé com vaig acabar a la plaça del macba amb tot d'italians... primera festa erasmus abans de marxar! I bue, bus nit, apurat perquè vaig perdre'l (i dormint una mica), arribar a l'aeroport i no vaig tenir temps més que de facturar la maleta i arribar a l'embarque. L'avió ha resultat estar ple d'erasmus, que demà comencem el curs d'italià i sembla ser que som uns quants els que apurem. M'he ajuntat amb una noia de belles arts i dos de dret que van a Messina (a l'altra punta de l'illa), i hem tirat cap a Palermo amb el tren. Primeres impresions des del tren: una costa preciosa, muntanyes escarpades i molta vivenda social en plan postguerra.A Palermo m'ha recollit l'Ale, erasmus d'arquitectura de Canaries, i hem tirat cap al seu pis, on em quedo aquesta nit. Ells també estaven de ressaca, així que ens hem tirat el dia dormint i ara hem sortit a fer una birreta portàtils inclosos, i som a un cafè internet on només hi ha erasmus espanyols! Sembla ser que aquí som majoria...I Palermo... entre el mar i les muntanyes! i wow, el centre és una passada! És com una ciutat àrab, plena de merda, amb un trànsit caòtic, els edificis que es cauen a trossos, però d'estil renaixentista i plena d'esglèsies. Els carrerons del centre són genials: balcons que han caigut i han posat una barana enganxada a la finestra deixant les restes del balconet, façanes completament podrides (sisi, podrides) amb plantes sortint de les esquerdes... espero trobar un pis per aquí, i no pels carrers centrals (on està la majoria de la gent), que són també en plan vivenda social, però amb pisos gegants, habitacions immenses i moltíssima llum.

Demà presentació del curs d'italià i primers tràmits: dir hola a la oficina erasmus, comprar una targeta de mòvil i començar a buscar pis!

Bona niiit!

ruta bcn - granada - marroc

2009-09-21T00:48:00.000+02:00

Ver BCN-GRANADA-MARROC'09 en un mapa más grande

30jun-3jul - Granada

2009-08-08T16:30:00.009+02:00

Qué linda es Granada! I què petita! jeje. Tal com vaig arribar em vaig buscar una placeta, em vaig permetre el lujazo de prendre'm una coca-cola refrescant (osti tu, quina calor fa al sud!) i em vaig posar a fer trucades: a la mama per dir-li que estava bé i als col·legues de Granada. La curiositat: a la terrasseta del costat tenien vaporitzadors per refrescar a la clientela! I era una gozada, quan una ràfega de vent te'n portava una mica! A lo que ibamos... vaig localitzar a la Irene, barcelonina estudiant a Granada, però ja havia tornat cap a la ciutat comptal. Però em va dir que parlaria amb un col·lega seu i que no em preocupés, que dormiria a casa d'algú segur. "Mentre localitzo a la gent puja cap al Mirador de Sant Nicolás, que allà amb les pintes de motxilera hippiosa segur que fas amics!". Dicho y hecho, motxilot a l'esquena i cap al Mirador, a dalt de tot de l'Albaicín... això s'avisa! Però en arribar... ostres, havia valgut la pena la pujadeta, quina passada! Et trobes amb l'Alhambra al turó del davant, i tota la ciutat s'extén cap avall, començant per l'Albaicín, que de cop descobreixes que está ple d'arbres que no has vist mentre pujaves (básicament perque estan amagats als patis...). Em vaig enamorar del Mirador, i ja tenia clar que no seria l'últim cop que hi pujaria.

[L'Albaicín y el Mirador de San Nicolás a dalt de tot, sota l'esglèsia, fotografiat des de l'Alhambra]

Lo primero y lo último que hay que hacer al llegar a una ciudad es verla desde lo alto. No hay nada mejor.
Lo primero, para situarse, para ver dónde se va a zambullir uno, y lo último para ver dónde se ha estado y plasmar todas las vivencias en un solo instante imposible de olvidar.

Amb tot, mentre seia allà dalt perduda en els meus pensaments em va trucar el Visu (per qui no el conegui excompany de la uni, actualment estudiant a Granada), que evidentment quan li vaig explicar on era em va obligar a que em quedés a ca seva tot el temps que vulgués. Visca!
Aquella nit la primera grata sorpresa surenya: las tapas! 2€ per una cerveseta i de propina un hamburguer amb patates fregides. Flipa! Ja m'havien explicat lo de les tapes, però no m'esperava que amb una tapa es pogués sopar!
Al dia següent la visita obligada: tota la tarda a l'Alhambra! (i estic segura que em vaig deixar la meitat per veure). Una de les coses fantàstiques d'anar sola és que et pots prendre tot el temps del món sense que ningú t'hagi d'esperar. I així ho vaig fer. Amb la llibreta sota el braç em vaig dedicar a escriure, seure, pensar, i evidentment també a fer el friki: cagar-me en els conservadors de l'Alhambra que no treien uns tirants de ferro (clarament no originals) que estaven rovellats i reventant unes motllures de guix fantàstiques i observar esquerdes realment curioses, que encara ara m'estic preguntant què les provocarien...

[Patio de los Arrayanes, Palacios Nazaríes, Alhambra]

En sortir de l'Alhambra, sense dubtar-ho, vaig pujar a veure la posta de sol des del Mirador. És inevitable! Aquella nit vaig fer els primers amics del viatge: la Cristina, de Zaragoza, que estava de visita sola, també, y el Carlos (en realitat es deia Gengis Khan, ho juro, em va ensenyar el passaport. Lo de Carlos era per evitar... l'evident!), un peruà que viu a frança i s'havia "escapat" una temporadeta, y portava un parell de díes venent artesaníes (polseres, collars...) al Mirador. El día anterior ja m'havia demanat un boli... amb la tontería li vaig ensenyar les polseres que faig jo, i em vaig posar a fer-ne allà, i entre ell i unes dones que passaven per allà em van convèncer perque em posés a vendre-les jo també. Però no avui, que s'ha fet de nit! Tocava anar a fer una birreta tots tres. Vam comprar unes Xibeques i el Carlos ens va dur a la plaça on es reuneixen a la nit tots els hipipunkarrilles de la ciutat. Crec que no he vist mai tants gossos junts... Va ser realment divertit, hi havia un home fent malabars amb el bastó, un altre fent bombolles gegants, molts erasmus... (Granada és una ciutat universitària).

[El Carlos, la Cristina i una servidora al Mirador, amb vistes a l'Alhambra!]

Tocava fer un poc el guiri, i ara tenia companyia! Així que al dia següent la Cristina i jo ens vam dedicar a visitar. Per variar tot lo turístic de pago... però va ser divertit! A la tarda ella va anar a veure l'Alhambra, i jo, veient que Granada no donava per més, a fer el gos. Vaig donar voltes per l'Albaicín una estona fins que la calor no em va deixar fer una passa més, així que la resta de la tarda la vaig passar asseguda sota un arbre, fent polseres, arrecades, i coneixent gent nova. Genial! Cap al vespre va aparèixer també el Carlos, vaig seure amb ell i em va fer de mentor per posar-me a vendre. Amb la calma. Vaig aconseguir vendre dues polseres i vaig guanyar 7€! (Això em donava un saldo positiu de despeses de viatge, fins aleshores...). Ens vam acomiadar ven entrada la nit, la Cristina marxava al dia següent i jo ja veia que Granada se m'havia acabat, així que cap a Aljeciras de bon matí!

[Fotos cortesia de la Cristina. Gracias! Besote! ;D]

29-30jun - Primeres experiències de fer dit

2009-07-30T15:25:00.001+02:00

Tot i que amb retard aquí arriben les cròniques del meu viatge en solitari cap al sud, sense destí ni trajecte decidit, amb pressupost mínim i per tant una motxilla gegant quasi sense roba però amb tot l'equip d'acampada!

Primer: com sortir de Barna per pillar un cotxe? Necessitava una estació de servei per poder començar! Així que cap a Gavà en bus, a ficar-se entre els matorrals i voilà! Estació de servei! Aquí ja vaig haver de seure a recuperar-me de l'excursioneta i fer-me a la idea per començar a buscar cotxe... "Hola, vaig direcció a valència, que em podries portar un troç?". En menys de mitja horeta ja estava pujada en un beetle amb un conductor de busos que m'explicava truquillos per no pagar peatge ni bus, i em posava musiqueta chula. I primer contratemps: em va deixar fora de l'autopista (amb el que m'havia costat arribar-hi!), a la nacional, a una benzinera més enllà de Vilanova i la Geltrú per on, segons ell, passava molta gent direcció Tarragona.

Aaagh! No hi passava ningú, per allà! Més de dues hores, m'hi vaig estar. Vam acabar xerrant amb el gasolineru, que em va donar la primera lliçó del viatge: "Home, no diguis que vas cap a València, que així ningú t'agafarà, fes-ho per fases: primer demana per Tarragona, després a València, i així anar fent...". Mmmm, bon consell. I al cap d'una estona em va assenyalar un home que sortia de pagar i em va dir que li preguntés a ell, que era bon tio i anava fins a tarragona. Perfecte, ja tornava a estar en ruta! Aquest home va resultar ser un sol, doncs em va portar fins a l'estació de servei d'Hospitalet de l'Infant, mitja hora més avall de Tarragona, per ell tornar cap a Tarragona.

En 5min estava pujada a un camió IMMENS! Era tant alt que de peu a terra només podia tocar el seient posant-me de puntetes i allargant mooolt el braç. I la vista de la carretera increïble! Al camió vaig decidir anar cap a Granada, com hi conec gent potser tenia sort i podia dormir de gratis... I el gran chollazo: des de poc després de Tarragona fins 100km de Granada amb el mateix camió. Vaig fer nit al camió, amb insinuacions incloses, sense dormir, però per sort res més enllà.

I després d'un altre camió i un cotxe amb un noi ben maco vaig arribar a Granada. I aquí es va acabar l'aventura autoestopística. Per què? Doncs bàsicament perquè per fer autostop necessitava una estació de servei fora de la ciutat, i si no et conèixes...
Conclusió: Barcelona - Granada en un dia i mig. Molt millor del que m'esperava!

Conclusions de l'autostop:
- Anar d'estació de servei en estació de servei, per l'autopista, i no permetre que et treguin d'allà! Tot i que puguis avançar menys troç.
- Si demanes a cotxes, fer-ho en trajectes curts: dir que vas a la pròxima ciutat important.
- Els camioners no són perillosos: tenen uns plaços molt estrictes que complir, de manera que no es poden parar a entretindre's (si no són les parades obligades de 15min cada 4h). A més van controladíssims amb GPS i mil aparells. El millor dels camions és que fan trajectes llargs. Amb cotxe és molt difícil anar més enllà de la següent ciutat important. Però no feu mai nit a un camió! Pot ser com a mínim incòmode i fins i tot perillós.

[la foto no és del camió en el que vaig anar, però un model molt semblant que he trobat per google]

Las razones del viajero (versión completa)

2009-05-11T20:08:00.000+02:00

En alemán hay dos palabras sobre las que más de un traductor y más de un viajero se han devanado los sesos para encontrarles un equivalente en otras lenguas e incluso para lograr comprender exactamente su significado. Dos palabras que los alemanes pronuncian con esa naturalidad con que todos hablamos el propio idioma, convencidos inconscientemente de que aunque las palabras sean distintas, las ideas que reflajan son las mismas en los diferentes pueblos, como si fuese verdad esa leyenda según la cual hubo un tiempo en el que existía un lenguaje universal que Dios destruyó igual que un espejo: cada idioma está compuesto por unas cuantas de sus esquirlas, pero la realidad que reflejan es idéntica, y es sólo cuestión de tiempo el que volvamos a recomponer el rompecabezas. Pero no es cierto; cada idioma tiene sus conceptos intraducibles, porque las culturas dan distintas interpretaciones a la realidad, y el lenguaje no es previo, sino posterior o contemporáneo a esa interpretación. No es verdad que al principio fuese el Verbo.

Las dos palabras a las que me refiero son Heimweh y Fernweh. Si busco en el diccionario, en ambos casos encuentro el mismo significado: nostalgia, y para la primera, además, morriña. Pero la traducción no hace ni con mucho justicia a ninguna de las dos palabras, que son dos de las más hermosas, por llenas de significados, de sugerencias, con que cuenta el idioma alemán. En ambas se encuantra el sustantivo Weh: dolor. En la primera de le yuxtapone Heim -hogar- y en la segunda Fern(e) -lejanía, distancia-. No se pueden traducir, ya digo, salvo dando un rodeo, es decir, explicándolas.

Heimweh, la añoranza del hogar, es esa sensación que asalta a los niños que se encuantran durmiendo en casa ajena, en la de los abuelos, por ejemplo, y que no conoce consuelo ni entiende de argumentos. Cuando al niño le sobreviene esa añoranza, lo único que puede paliarla es la presencia de los padres y, a ser posible, el regreso al hogar, a los olores, ruidos, colores familiares. Pero tampoco los adultos son inmunes al Heimweh; por eso tantas personas, hayan sido o no felices en su infancia, insisten en regresar a los lugares y a la compañía de las personas que frecuentaron en la niñez. Regreso a menudo frustrante, porque ya no hay padres que puedan a uno protegerle, o simular protegerle, del mundo, devolverle a la seguridad de lo conocido -lo conocido convertido ahora en un fantasma que asusta más que consuela-, y el calor del hogar se ha disipado o, peor, no existió nunca. Pero los seres humanos se niegan a asumir la destrucción o la inexistencia del hogar, e incluso, si pueden, lo llevan consigo, encerrado en fotografías u objetos. Los esclavos africanos que llegaron a Cuba convirtieron la ceiba en árbol sagrado. No eligieron uno de los árboles desconocidos con que se encontraron en la isla, sino aquel que les recordaba al baobab, que ya era sagrado en sus tierras de origen. No, no querían construir un nuevo hogar, sino salvar al máximo la memoria del que habían tenido antes de que se lo arrebataran.

Fernweh: aquí las cosas se complican aún más. La nostalgia o añoranza de la distancia, un desgarro que sentimos por no encontrarnos en lugares lejanos, entre otras gentes, en paisajes cuya apariencia desconocemos, escuchar ruidos cuya procedencia ignoramos, ver animales de los que no sabemos el nombre, soñarnos, si no protagonistas, al menos partícipes de historias de las que aún no habíamos oído hablar. Y de pronto nos entra el ansia de la búsqueda, la pasión por partir, quizá creyendo también que en otros lugares, en otro entorno, seremos más felices, más hermosos, más libres, sin hacer caso al Buscón, quien nos advertía contra el espejismo: "...determiné... de pasarme a Indias con ella, a ver si, mudando mundo y tierra, mejoraría mi suerte. Y fueme peor... pues nunca mejora su estado quien muda solamente de lugar, y no de vida y costumbres".

Si el viaje, el regreso emprendido a causa del Heimweh puede parecer una acción razonable, con un destino a primera vista concreto y que obedece a un mecanismo psicológico fácil de entender, por mucho que nos demos cuenta de su futilidad, no deja de resultar extraño que personas relativamente cuerdas se dejen dominar por el otro dolor, el de la distancia, y partan una y otra vez con diferentes destinos buscando... ¿qué? Hay quien dice que el Fernweh no es distinto del Heimweh, pero el primero aquejaría a quienes nunca se sintieron a gusto en casa, son conscientes de ello y no intentan ocultárselo retocando recuerdos como si fuesen fotografías de estudio; pero están convencidos de que el hogar existe, sólo que aún no lo han encontrado, y no se halla en el pasado, en sitios que se recuerdan, sino en el futuro, en sitios que se desconocen. Entonces la añoranza de la lejanía respondería al mismo sentimiento que la del hogar, pero asalta a quienes no se conforman con que el hogar haya sido un sitio tan pobre, tan limitado.